Selecciona Edició
Connecta’t

Una dona va estafar gairebé 100.000 euros fingint calamitats

L'acusada va contactar amb la seva víctima a través d'un programa de televisió i la va enganyar durant dos anys

A Soledad Guijarro li passava de tot. No només passava per una situació econòmica desesperada, sinó que ella i els seus familiars acumulaven tot tipus de malalties (Alzheimer, càncer, problemes cardíacs) i calamitats (atropellaments, robatoris). Així l'hi va fer creure, almenys, a un home que, per ajudar-la davant tanta desgràcia, va acabar pagant-li gairebé 100.000 euros al llarg de dos anys. Primer li va ingressar petites quantitats per ajudar-la amb la manutenció, però va acabar aportant grans sumes de diners per ajudar-la a gestionar la venda d'un pis que havia heretat a Suïssa. Tot era mentida i ara la dona afronta una pena de cinc anys de presó per estafa.

Tot va començar a la tele. L'octubre del 2010, la Soledad va enviar un missatge de text a una cadena de televisió per sol·licitar ajuda. Va escriure que estava “en una gran dificultat” i va demanar als espectadors que truquessin per ajudar-la. Un d'ells va picar l'ham. “Entre sanglots, faltant totalment a la veritat”, recull l'escrit de la Fiscalia, la dona li va explicar una sèrie de desgràcies dignes de Job.

Al seu fill, de 16 anys, “li va faltar oxigen” quan va néixer i tenia una “mentalitat de vuit anys”. La seva mare, ingressada en una residència de gent gran, era tetraplègica i, a més, patia Alzheimer i càncer. La mateixa Soledad tenia “problemes de cor”, era “diabètica” i sempre estava “anèmica”. No tenia feina ni lloc per viure, tenia una ordre d'allunyament perquè el seu marit la maltractava i havia d'alimentar-se rebuscant a les escombraries.

Totes aquestes afirmacions eren una faula, però la dona va intentar dissimular-les. Li va demanar a l'home que comprovés la seva situació i acudís a la porteria on, presumptament, vivia, i li va demanar “una mica de menjar”. L'home es va creure tot allò, va acudir a la porteria i li va lliurar dues bosses amb menjar.

L'engany acabava de començar. L'acusada “va simular la situació d'indigència” i un conjunt de “fets desgraciats” per convèncer la seva víctima que li ingressés certes quantitats de diners en un compte de Catalunya Caixa. En els mesos següents va aconseguir uns quants centenars d'euros. Mentre, les seves desgràcies no havien parat d’augmentar: ara resultava que la dona gran que li permetia viure a la porteria havia mort i ella necessitava pagar els 380 euros de lloguer d'un pis que els serveis socials li havien aconseguit. L'home va seguir fent ingressos de cada vegada més quantitat. Gairebé un any més tard d'aquell primer contacte telefònic, la dona li va comunicar noves calamitats: havien atropellat el seu fill, la seva mare havia mort i ella mateixa s'enfrontava a ingressar a la presó perquè havia hagut de robar menjar d'un supermercat.

La cosa es va extralimitar quan li va explicar que estava pendent de rebre una herència dels seus pares i tenia pendent el cobrament de 6.000 euros. Més tard, va resultar que en una caixa forta hi havia les escriptures d'un pis a Berna que era propietat del seu pare. En cas de vendre’l, li va dir, podria retornar-li els diners prestats. Però disposar d'aquest pis implicava un enorme desemborsament en gestions, que la víctima no va dubtar a aportar.