Un pacte catalanoaragonès per a l'art

Hi ha un abans i un després en el conflicte judicial que enfronta des del 1995 Catalunya i Aragó pel patrimoni artístic: el 27 de gener la policia judicial arrabassava a Barcelona al seu propietari un bressol votiu de plata provinent del monestir de Sixena (Osca) que dies abans la Generalitat havia retirat d'una subhasta; una acció que es produïa 24 hores després que l'Ajuntament d'Osca presentés en un jutjat una petició de “segrest judicial” i l'escorcoll de l'habitatge dels venedors “per si guardaven més peces del tresor artístic del monestir”. La contundent mesura va fer saltar les alarmes a Catalunya, sobretot al MNAC i al Museu de Lleida que conserven més de 200 obres d'art originàries de diferents localitats d'Aragó, però que Catalunya defensa que li pertanyen legalment.

L'acció policial va ser, sens dubte, un dels motius que van portar Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat, a plantejar a la seva homòloga aragonesa Mayte Pérez en la seva reunió del 25 de febrer una solució política de consens més enllà del que els jutjats acabin decidint. En un moment de la reunió, Vila es va absentar per comunicar per telèfon al president de la Generalitat Carles Puigdemont —que dos dies abans, després de reunir-se amb el president d'Aragó Javier Lambán, havia assegurat que no es desprendria dels béns de Sixena— la seva intenció: Oferir, per desencallar el tema d'una vegada, la devolució a Aragó de 53 dels 97 objectes del monestir de Sixena que es conserven a Catalunya.

Després de la reunió es va crear un equip de treball format per tècnics de les dues administracions amb el propòsit de crear un conveni que faciliti tancar la ferida oberta entre dues comunitats veïnes i amb passat comú dins de la Corona d'Aragó. Un equip que controlarà la cessió i també com s'acaben exposant les obres, que s'ha plantejat que pogués ser de forma itinerant. L'acord tindrà com a objectiu “regular la devolució de les peces de Sixena, però també per les [113] obres que es conserven a Lleida provinents de la Franja”, reconeixen des de la Generalitat. Un conveni els acords del qual i redacció “no està sent fàcil; perquè cal trobar el llenguatge jurídic adequat que satisfaci tothom perquè no sembli que hi ha un guanyador i un perdedor”. Es preveu que estarà llest “abans que acabi la primavera”. Després haurà de ser ratificat i es presentarà pels dos governs autonòmics.

Només llavors començarà el procés per retornar les obres de Sixena promeses pel conseller Vila a la seva col·lega aragonesa. De les 53 peces, 12 són propietat de la Generalitat i és la Junta de Museus la que n'ha d'autoritzar la devolució. Les 41 restants pertanyen al MNAC i són els seus òrgans de govern (Ajuntament, Estat i Generalitat) els que han d'aprovar-ne la sortida, cosa que després la Junta de Museus ratificarà.

El que no està sobre la taula, en cap cas, asseguren des de Cultura, és la titularitat de les obres. “És un dipòsit, que haurà de tenir una compensació, però la titularitat no s'està negociant. És alguna cosa que queda pendent del que resolguin els jutjats”. La titularitat és un dels aspectes que més maldecaps està provocant als membres de l'equip a l'hora de fixar els termes del conveni. L'abril del 2015 un jutjat d'Osca va determinar que les 97 obres que conserva Catalunya provinents de Sixena formen part d'un monument nacional per la qual cosa no poden disgregar-se. Per això va determinar-ne el retorn, malgrat que la Generalitat va demostrar que les monges de Sant Joan les hi van vendre (per 700.000 euros) amb permís eclesiàstic el 1983, 1992 i 1995. El gener del 2016 el Suprem va desestimar el conflicte de jurisdicció que va plantejar la Generalitat, per la qual cosa, independentment de les negociacions polítiques i dels recursos que la Generalitat pugui seguir fent, s'està a l'espera que el jutjat d'Osca demani l'execució de la sentència. “La pot demanar d'aquí a tres dies o tres mesos, però sempre es fixa un termini. I només si no es compleix el jutge pot ordenar als cossos de seguretat que vagin a buscar-les. Quan es rebi l'ordre judicial els serveis jurídics de la Generalitat decidiran com actuar”, expliquen des de Cultura que neguen que existeixi ja un protocol per actuar davant aquesta situació o que preocupi la possible imatge de la policia judicial entrant al MNAC o al Museu de Lleida per endur-se les peces.

‘Mapping’ de les pintures murals

El que no està sobre la taula, asseguren des de la Generalitat, és la devolució de les pintures murals de Sixena, un dels conjunts més destacats de pintura romànica civil, el judici de la qual va quedar vist per a sentència dilluns passat, després de declarar Virgínia Calataiud, mare federal de les monges santjoanistes i demanar la seva devolució al lloc pel qual es van pintar. La Generalitat es nega a retornar-les, entre altres raons, pel perill que representaria per a la seva conservació l'arrencada dels murs del MNAC on s'exhibeixen actualment. “Entre les idees que s'estudien hi ha la de crear un mapping com el que s'ha fet per Sant Climent de Taüll i projectar les imatges a la sala capitular de Sixena. Però no s'ha tractat en profunditat”.

Quant al tema del bressol que va desencadenar l'actual situació. Oficialment la Generalitat segueix sense saber on és. “No hi ha hagut resposta del Ministeri de l'Interior a la carta que li va enviar el conseller de Cultura demanant explicacions per l'actuació policial. El que sabem, pel Govern d'Aragó, és que està en una comissaria de Saragossa, però oficialment res de res”.