_
_
_
_
_

Sant Jordi i la princesa ‘viuran’ a la Casa de les Punxes

La museografia de l'edifici de Puig i Cadafalch se centrarà en la popular llegenda que es mostrarà en 3D de forma immersiva

José Ángel Montañés
Recreació virtual de com serà la recepció de la Casa de las Punxes quan s'obri al públic.
Recreació virtual de com serà la recepció de la Casa de las Punxes quan s'obri al públic.

Els responsables de la Casa de les Punxes, nom popular de la Casa Terradas, creada per Josep Puig i Cadafalch entre 1903 i 1906, han fet de l'escassetat una virtut a l'hora d'obrir-la al públic. L'austeritat que predomina a l'interior d'aquests habitatges que van ocupar les germanes Terradas, que contrasta amb la riquesa i l’exuberància de l'exterior, ha impedit de mostrar rics mosaics, pintures murals inèdites o virtuosos enteixinats dels sostres; perquè no n'hi ha hagut mai. Per això, els 500 metres quadrats del pis principal del número 420 de la Diagonal, cantonada amb Rosselló, que es podran visitar des de finals de juny, juntament amb part de la planta baixa (on s'instal·larà una llibreria i una cafeteria) i el terrat (on destaquen les sis enormes torres que donen nom a l'edifici), es mostraran buits i nus. Res de mobiliari modernista ni fotos antigues que recordin el passat d'aquesta construcció amb què l'arquitecte va trencar l'esquema de l'Eixample de Cerdà, en què va optar per simular un castell medieval en un terreny triangular ple de desnivells en el qual confluïen tres carrers.

Una de les estades on es mostra de forma virtual la llegenda de Sant Jordi.
Una de les estades on es mostra de forma virtual la llegenda de Sant Jordi.

El projecte museogràfic serà “innovador i lúdic i oferirà a l'espectador una experiència immersiva”, va explicar ahir Eudald Tomasa, de l'empresa Transversal, durant la visita a l'edifici, en companyia de Jaume Falguera, arquitecte director de les obres. I què s'explicarà? “El que no s'explica a cap lloc de la ciutat”, segons Tomasa: la llegenda de Sant Jordi i la seva lluita amb el drac per salvar la princesa. Per aconseguir-ho, s'han enfosquit parets i sostres i s'han tapat les finestres del primer pis per impedir l'entrada de la llum. El que podrà veure el visitant serà fruit de la realitat virtual i la recreació en 3D mitjançant projecció i miralls que traslladaran, segons pretenen els responsables del projecte, a un escenari de conte protagonitzat per castells, dracs, cavallers, princeses i roses, molt a l’estil del Joc de Trons, que s'explicarà en set capítols o moments. A més, s'explicaran les variants d'aquesta llegenda, segons els països. De fet, la versió que es mostrarà a la Casa de les Punxes serà l'anglesa, en la qual el cavaller i la princesa es casen, segons va avançar Tomasa.

Puig i Cadafalch en una fotografia de com quedarà la instal·lació d'un de les torrasses.
Puig i Cadafalch en una fotografia de com quedarà la instal·lació d'un de les torrasses.

El recorregut de la visita començarà (després d'abonar 12,5 euros) a la planta baixa, on en un espai diàfan d'uns 500 metres es podrà veure la primera sorpresa del treball de Puig i Cadafalch ja que, fins i tot abans que ho fes Gaudí, tal com destaca la historiadora de l'art Isabel Artigas, en el treball històric realitzat de forma prèvia als treballs: un bosc de columnes i jàsseres de ferro fos són les que aguanten l'edifici, sense necessitat de parets. Després de recórrer el pis principal i conèixer la història de Sant Jordi a l'anglesa s'accedirà al terrat, on es podrà passejar lliurement i visitar les antigues casetes dels porters (amb teulades triangulars) i veure un altre dels avenços tecnològics que va aportar Puig amb aquesta casa: “els forjats pengen mitjançant tirants metàl·lics que treballen a tracció i transmeten les càrregues de tot el pes a les parets circulars perimetrals”, explica Falguera.

En quatre de les torrasses s'explicarà la construcció i història de la casa. Com per a Rosa Terradas va utilitzar decoracions amb aquesta flor, per a l’Àngela va fer un àngel en el mosaic exterior i va fer servir el trèvol com a element floral, i per a la Josefa, l'habitatge central, l'única de les tres que es va casar, va compondre el mural mosaic amb un Sant Jordi per a ella i el seu marit, el doctor Parés, que va tenir una gran vida social a diferència de les seves cunyades, que van destacar per la seva religiositat. Un Sant Jordi independentista al qual se li demana en la seva divisa “Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat”, tal com es pot llegir des del carrer.

L'empresa Texna, propietària de l'edifici des del 2010, va crear, tres anys després, un pla estratègic per buscar “el posicionament turístic” de l'habitatge en el mapa barceloní. És cert que la ubicació és la ideal, a mig camí entre el famós i burgès passeig de Gràcia i la Sagrada Família. Per això, els responsables de l'edifici creuen que la iniciativa serà un èxit de públic i han invertit en el projecte i la reforma 3 milions d'euros, segons va explicar una portaveu de l'entitat. Per al primer any esperen 100.000 persones.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_