_
_
_
_
_

Colau proposa el nom de Carles Pi i Sunyer per al Saló de la Reina Regent de l’Ajuntament

L'escollit va ser dues vegades alcalde de Barcelona durant la Segona República

Ada Colau al Saló de la Reina Regent.
Ada Colau al Saló de la Reina Regent.Albert Garcia

El nom de qui va ser dues vegades alcalde de Barcelona durant la Segona República, Carles Pi i Sunyer, és el que Ada Colau proposarà als grups municipals per anomenar la sala de plens del Consistori, coneguda fins ara com a Saló de la Reina Regent. La proposta s'afegeix a la intervenció sobre la simbologia monàrquica a l'edifici consistorial que el govern municipal va plantejar ja fa nou mesos i que va començar el 24 de juliol passat amb la retirada del bust del rei Joan Carles que presidia el saló. L'Ajuntament no descarta, precisament, posar-ne un de Pi i Sunyer en substitució.

El portaveu del govern municipal, Gerardo Pisarello, i el comissionat de Programes de Memòria Històrica del Consistori, Ricard Vinyes, van oferir dijous, durant l'acte institucional sobre la Segona República, una pista tàcita, en centrar bona part de l'esdeveniment a recordar la seva figura, que va glossar l'historiador Francesc Vilanova. “Fer memòria és escollir. I nosaltres hem escollit Carles Pi i Sunyer per la seva vida, obra i empremta; volem que entri en aquesta casa, que hi torni i s'hi quedi”, va dir Vinyes. “Aquest govern ja ha participat en homenatges a altres republicans, com Hilari Salvador o Lluís Companys. Avui, Carles Pi i Sunyer torna a casa i honorem la seva figura com un dels compromisos que tenim”, va reblar Pisarello.

Más información
Torna el Cinc d’Oros

L'equip municipal, que ja hauria deixat caure aquest nom en algun dels grups, confia que no tindrà excessius problemes per tirar endavant la proposta de Pi i Sunyer, un personatge suggerit, pel que sembla, pel mateix Vinyes, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i estudiós, a més, del personatge. La figura sembla que té cert consens: Pi i Sunyer (Barcelona, 1888-Caracas, 1971), vinculat inicialment a Acció Catalana Republicana, va passar a Esquerra Republicana de Catalunya el 1932, cosa que va facilitar el suport avui dels hereus d'aquest partit. Així mateix, l'avui comissionat per a la Transició Nacional de la Generalitat, Carles Viver i Pi-Sunyer, és familiar de l'antic alcalde, cosa que fa pressuposar el vot favorable de Junts pel Sí. També és difícil que el PSC s'oposi al seu nom, atès que en el seu moment va facilitar, especialment Pasqual Maragall, la creació, el 1986, de la Fundació Pi i Sunyer, situada a l'antiga Casa Golferichs de Barcelona.

Pi i Sunyer, si bé va tenir dues vegades la màxima responsabilitat de l'Ajuntament barceloní, va ser un alcalde relativament efímer. Va arribar al càrrec per vegada primera el febrer del 1934, després d'una notable carrera com a polític que el va portar prèviament a ser conseller de Finances de la Generalitat, posició que va abandonar per passar a ser ministre de Treball el 1933. El seu suport als anomenats Fets d’Octubre del 1934 va provocar que fos empresonat al vaixell Uruguai i desposseït del seu càrrec vuit mesos després d'arribar-hi.

En Pi i Sunyer, Companys hi va dipositar una gran confiança, especialment per a la formació del futur Front d’Esquerres, el febrer del 1936. Pi i Sunyer va ocupar per segona vegada l'alcaldia de la capital catalana, que va abandonar 17 mesos després per ser el titular de la cartera de Cultura, ja en plena Guerra Civil, càrrec que va mantenir fins que va marxar a l'exili.

El canvi de nom del Saló de la Reina Regent pel de Carles Pi i Sunyer és la punta de l'iceberg de la substitució de la simbologia monàrquica a l'edifici consistorial que vol dur a terme l'equip de Colau i que afectaria també dos busts de Joan de Borbó i la seva dona María Mercedes (situats a la Sala Gòtica), a més del llenç de la Reina Regent Maria Cristina amb el seu fill el rei Alfons XIII, obra de Francesc Masriera que presideix precisament el saló de plens que ara es vol rebatejar. La presència monàrquica als carrers de la ciutat també es vol reduir, com demostra la decisió que el Consistori va fer pública ahir de recuperar el nom popular de la plaça dels Cinc d’Oros per denominar la fins ara oficial de Joan Carles I. Sobre això, el president del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, va qüestionar a través de Twitter la decisió: “Joan Carles I és una figura de la nostra història democràtica que ha de tenir un lloc a Barcelona; qualsevol canvi ha de respectar el consens i el pluralisme”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_