Selecciona Edició
Connecta’t

Els deu pobles més bonics de Tarragona i les Terres de l’Ebre

Repassem una desena de municipis amb encant de les comarques tarragonines, segons una selecció del Patronat de Turisme

  • Menys de 200 veïns resideixen en la que, amb més o menys fortuna, va ser batejada com la Nova York del Priorat. L'especial configuració que dibuixa l'arquitectura del poble és la raó de la comparació. Edificar cases llargues i estretes com un petit gratacels va ser la manera que van trobar els veïns de la Vilella Baixa de poder esquivar els impediments al confort que representaven els costeruts carrers del poble. De moltes de les plantes baixes d'aquesta petita vila en surt olor de vi. Qui no es vulgui deixar encantar amb els diversos cellers que hi ha al poble, la senyalització de cinc senders de curt recorregut ofereix als visitants la possibilitat de gaudir d'agradables passejades pels voltants del municipi, destacant el valor del paisatge i el seu patrimoni natural. El carrer Que No Passa, a la part més alta del poble, és una possible persistència de l'antic nucli medieval, al qual s'accedeix per un llarg porxo i que desemboca en una petita plaça.
    1Menys de 200 veïns resideixen en la que, amb més o menys fortuna, va ser batejada com la Nova York del Priorat. L'especial configuració que dibuixa l'arquitectura del poble és la raó de la comparació. Edificar cases llargues i estretes com un petit gratacels va ser la manera que van trobar els veïns de la Vilella Baixa de poder esquivar els impediments al confort que representaven els costeruts carrers del poble. De moltes de les plantes baixes d'aquesta petita vila en surt olor de vi. Qui no es vulgui deixar encantar amb els diversos cellers que hi ha al poble, la senyalització de cinc senders de curt recorregut ofereix als visitants la possibilitat de gaudir d'agradables passejades pels voltants del municipi, destacant el valor del paisatge i el seu patrimoni natural. El carrer Que No Passa, a la part més alta del poble, és una possible persistència de l'antic nucli medieval, al qual s'accedeix per un llarg porxo i que desemboca en una petita plaça.
  • Altafulla es presenta com un racó privilegiat en una franja litoral tarragonina que, massa sovint, ha pagat els efectes de la massificació urbanística. El poble presumeix de la silueta marinera tant com del seu castell, situat a la part més alta de la vila, just al costat de l'església parroquial de Sant Martí. La fortificació data del 1059, però presenta un molt bon estat de conservació, ja que va ser reconstruïda a partir d’uns plànols del segle XV. Altafulla va ser declarat bé cultural d’interès nacional el 1998 per la Generalitat de Catalunya gràcies, principalment, a la Vila Closa i als seus ravals. El nom de Vila Closa al·ludeix al recinte emmurallat i als costeruts carrers que caracteritzen el casc antic del municipi. L'any 2000 també va merèixer la declaració de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco per la vila romana dels Munts.
    2Altafulla es presenta com un racó privilegiat en una franja litoral tarragonina que, massa sovint, ha pagat els efectes de la massificació urbanística. El poble presumeix de la silueta marinera tant com del seu castell, situat a la part més alta de la vila, just al costat de l'església parroquial de Sant Martí. La fortificació data del 1059, però presenta un molt bon estat de conservació, ja que va ser reconstruïda a partir d’uns plànols del segle XV. Altafulla va ser declarat bé cultural d’interès nacional el 1998 per la Generalitat de Catalunya gràcies, principalment, a la Vila Closa i als seus ravals. El nom de Vila Closa al·ludeix al recinte emmurallat i als costeruts carrers que caracteritzen el casc antic del municipi. L'any 2000 també va merèixer la declaració de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco per la vila romana dels Munts.
  • Si bé fer llistes és sempre una tasca complicada i un desafiament a l'objectivitat, segurament Siurana aconsegueix la utòpica unanimitat. "Terra de princeses" diu el reclam turístic d'un poble que roba el cor als escaladors, als excursionistes o als simples observadors. Territori avalat per llegendes com la del Salt de la Reina Mora, el conegut cingle des d’on Abdelazia, filla del Valí de Siurana, va preferir saltar a l’abisme en lloc de rendir-se a les tropes cristianes. Un poble envoltat de penya-segats vertiginosos en què s'aixequen sobre una llengua d'aigua. Poc més d'un parell de desenes de veïns i una talaia a 500 metres d'alçada des d'on es pot apreciar que els paisatges del Priorat són com el seu vi. Roca dura i feréstega però que amb paciència i calidesa es deixa dominar. Siurana, un racó de món que és imperdible i que convida a perdre-s'hi.
    3Si bé fer llistes és sempre una tasca complicada i un desafiament a l'objectivitat, segurament Siurana aconsegueix la utòpica unanimitat. "Terra de princeses" diu el reclam turístic d'un poble que roba el cor als escaladors, als excursionistes o als simples observadors. Territori avalat per llegendes com la del Salt de la Reina Mora, el conegut cingle des d’on Abdelazia, filla del Valí de Siurana, va preferir saltar a l’abisme en lloc de rendir-se a les tropes cristianes. Un poble envoltat de penya-segats vertiginosos en què s'aixequen sobre una llengua d'aigua. Poc més d'un parell de desenes de veïns i una talaia a 500 metres d'alçada des d'on es pot apreciar que els paisatges del Priorat són com el seu vi. Roca dura i feréstega però que amb paciència i calidesa es deixa dominar. Siurana, un racó de món que és imperdible i que convida a perdre-s'hi.
  • L'encant de Llaberia rau en la seva fesomia medieval, que roman intacta. Només pel seu emplaçament, envoltat de natura i magnifiques vistes panoràmiques ja esdevé un gran atractiu turístic per als visitants. De fet, la seva desena de veïns es multiplica a l'estiu quan les cases, normalment tancades, s'omplen de gent que hi va a passar les vacances. Des del mirador de la Miranda (925 m) es pot contemplar la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Perelló, Tortosa, els ports de Beseit i el Camp de Tarragona. Llaberia és l’inici i final d’una etapa del sender de gran recorregut (GR-7). Són característics de la serra de Llaberia els cingles calcaris molt regulars i clars, d'entre els quals destaca la Mola de Colldejou. El relleu és força accidentat, amb barrancs encaixats i cingleres espectaculars, fet que implica que la bona part de la serra tingui pendents superiors al 30%. Hi abunden els relleus càrstics, representats per balmes, coves, avencs i ponts naturals, arran de l’acció del vent i de l’aigua.
    4L'encant de Llaberia rau en la seva fesomia medieval, que roman intacta. Només pel seu emplaçament, envoltat de natura i magnifiques vistes panoràmiques ja esdevé un gran atractiu turístic per als visitants. De fet, la seva desena de veïns es multiplica a l'estiu quan les cases, normalment tancades, s'omplen de gent que hi va a passar les vacances. Des del mirador de la Miranda (925 m) es pot contemplar la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Perelló, Tortosa, els ports de Beseit i el Camp de Tarragona. Llaberia és l’inici i final d’una etapa del sender de gran recorregut (GR-7). Són característics de la serra de Llaberia els cingles calcaris molt regulars i clars, d'entre els quals destaca la Mola de Colldejou. El relleu és força accidentat, amb barrancs encaixats i cingleres espectaculars, fet que implica que la bona part de la serra tingui pendents superiors al 30%. Hi abunden els relleus càrstics, representats per balmes, coves, avencs i ponts naturals, arran de l’acció del vent i de l’aigua.
  • Allà on la ratlla marca la frontera entre Catalunya i València, les Cases d'Alcanar dibuixen l'encant d'un poble de llarga tradició marinera que no ha sucumbit a la voràgine que acostuma a portar el turisme de masses. La que ha estat batejada com "petita perla marinera de les Terres de l'Ebre" presenta una fisonomia d’autèntic poble mariner marcada per una façana marítima que conserva encara les antigues cases de pescadors, al costat del seu port esportiu i pesquer. Els canareus presumeixen de tradició gastronòmica i de posar a la taula el peix i els mariscos més frescos. A les Cases giren la vista cap a l'ermita de la Mare de Déu del Remei per retre veneració a la patrona de la vila. L'ermita se situa en un entorn natural i paisatgístic immillorable, al peu de la Moleta i envoltada d’unes belles vistes panoràmiques que controlen la plana d’Alcanar i la badia dels Alfacs.
    5Allà on la ratlla marca la frontera entre Catalunya i València, les Cases d'Alcanar dibuixen l'encant d'un poble de llarga tradició marinera que no ha sucumbit a la voràgine que acostuma a portar el turisme de masses. La que ha estat batejada com "petita perla marinera de les Terres de l'Ebre" presenta una fisonomia d’autèntic poble mariner marcada per una façana marítima que conserva encara les antigues cases de pescadors, al costat del seu port esportiu i pesquer. Els canareus presumeixen de tradició gastronòmica i de posar a la taula el peix i els mariscos més frescos. A les Cases giren la vista cap a l'ermita de la Mare de Déu del Remei per retre veneració a la patrona de la vila. L'ermita se situa en un entorn natural i paisatgístic immillorable, al peu de la Moleta i envoltada d’unes belles vistes panoràmiques que controlen la plana d’Alcanar i la badia dels Alfacs.
  • El poble que és conegut com "la vila vermella" està situat a la part ponent d’un imponent massís. Ocupa un altiplà que frega els 950 metres d’alçada i el seu terme oscil·la entre els 800 i els 1.201 metres del Tossal de la Baltasana, el punt més alt. La situació geogràfica de Prades ha condicionat molt el desenvolupament econòmic del poble. En un principi, les dificultats d’accés i el mal estat de la xarxa viària van afavorir el seu aïllament i va provocar un estancament econòmic. Però Prades, que dóna nom a tot un conjunt de muntanyes que fan de partició comarcal entre el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat, ha fet valdre el seu poder d'atracció. L'encant del poble i de l'entorn ha fet que la zona de Muntanyes de Prades tingui el certificat de destinació de turisme familiar que atorga l’Agència Catalana de Turisme. Aquest certificat distingeix aquelles destinacions especialment adaptades a les necessitats de les famílies amb nens, i que, per tant, disposen d'una oferta de serveis adaptats.
    6El poble que és conegut com "la vila vermella" està situat a la part ponent d’un imponent massís. Ocupa un altiplà que frega els 950 metres d’alçada i el seu terme oscil·la entre els 800 i els 1.201 metres del Tossal de la Baltasana, el punt més alt. La situació geogràfica de Prades ha condicionat molt el desenvolupament econòmic del poble. En un principi, les dificultats d’accés i el mal estat de la xarxa viària van afavorir el seu aïllament i va provocar un estancament econòmic. Però Prades, que dóna nom a tot un conjunt de muntanyes que fan de partició comarcal entre el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat, ha fet valdre el seu poder d'atracció. L'encant del poble i de l'entorn ha fet que la zona de Muntanyes de Prades tingui el certificat de destinació de turisme familiar que atorga l’Agència Catalana de Turisme. Aquest certificat distingeix aquelles destinacions especialment adaptades a les necessitats de les famílies amb nens, i que, per tant, disposen d'una oferta de serveis adaptats.
  • Montblanc és un dels conjunts medievals més bonics de Catalunya, es tracta d’un dels punts de més interès de l’interior de la Costa Daurada i està situat al cor de la ruta del Cister. Té el títol de Vila Ducal des del 1387. El nucli antic va ser declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947. El 1998 les pintures rupestres del terme van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco com a jaciment de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Montblanc és una vila medieval de referència pel nombre d'edificis conservats d'aquest període (segles XIII i XIV). En destaca el clos emmurallat que encercla tot el nucli històric. L'església de Santa Maria la Major, coneguda com la Catedral de la Muntanya i que resta inacabada arran de l'epidèmia de la Pesta Negra, que va provocar una gran crisi econòmica i demogràfica a la vila. Malgrat tot, l'església és l'edifici més representatiu del poble. Una de les grans llegendes montblanquines la va recollir el costumista català Joan Amades, que va situar la lluita de Sant Jordi amb el drac davant mateix de les muralles de Montblanc.
    7Montblanc és un dels conjunts medievals més bonics de Catalunya, es tracta d’un dels punts de més interès de l’interior de la Costa Daurada i està situat al cor de la ruta del Cister. Té el títol de Vila Ducal des del 1387. El nucli antic va ser declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947. El 1998 les pintures rupestres del terme van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco com a jaciment de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Montblanc és una vila medieval de referència pel nombre d'edificis conservats d'aquest període (segles XIII i XIV). En destaca el clos emmurallat que encercla tot el nucli històric. L'església de Santa Maria la Major, coneguda com la Catedral de la Muntanya i que resta inacabada arran de l'epidèmia de la Pesta Negra, que va provocar una gran crisi econòmica i demogràfica a la vila. Malgrat tot, l'església és l'edifici més representatiu del poble. Una de les grans llegendes montblanquines la va recollir el costumista català Joan Amades, que va situar la lluita de Sant Jordi amb el drac davant mateix de les muralles de Montblanc.
  • Enclavat als peus del Parc Natural dels Ports, Horta de Sant Joan té una situació geogràfica privilegiada. El pintor Pablo Picasso hi va passar llargues temporades, convidat pel seu amic Manuel Pallarès, i fins i tot va deixar dit que tot el que sabia, ho havia après a Horta. El llegat del genial pintor és present avui al poble amb un Centre Picasso que vol ser un homenatge permanent al genial pintor i que aplega la reproducció de totes les obres que l’artista va crear durant les seves estades a la Terra Alta. El patrimoni natural d'Horta està representat principalment pel massís dels Ports, un dels espais més ben conservats i espectaculars de l’àrea mediterrània i que alberga una important mostra de flora i fauna. A la reserva natural del riu Algars es troba una de les reserves més importants de llúdriga de Catalunya.
    8Enclavat als peus del Parc Natural dels Ports, Horta de Sant Joan té una situació geogràfica privilegiada. El pintor Pablo Picasso hi va passar llargues temporades, convidat pel seu amic Manuel Pallarès, i fins i tot va deixar dit que tot el que sabia, ho havia après a Horta. El llegat del genial pintor és present avui al poble amb un Centre Picasso que vol ser un homenatge permanent al genial pintor i que aplega la reproducció de totes les obres que l’artista va crear durant les seves estades a la Terra Alta. El patrimoni natural d'Horta està representat principalment pel massís dels Ports, un dels espais més ben conservats i espectaculars de l’àrea mediterrània i que alberga una important mostra de flora i fauna. A la reserva natural del riu Algars es troba una de les reserves més importants de llúdriga de Catalunya.
  • El poble de Miravet destaca pel seu atractiu nucli històric, d'origen musulmà, que combina amb l'estampa d'autèntic poble fluvial de l'Ebre. A dalt de tot, el castell templer presideix un paisatge magnífic. De fet, el municipi, que per la seva posició estratègica ha tingut un paper important en diferents conflictes i que va viure de prop les misèries de la Batalla de l'Ebre, està emparat per l'ombra del castell de Miravet. Es tracta d'una fortalesa imponent envoltada per una muralla de 25 metres d'alçada que sembla que sorgeix de les roques i que està situada sobre un turó. El castell domina el curs de l'Ebre i les terres del voltant. Miravet és també famós per la seva terrissa tradicional i pel Pas de Barca, l'últim original de l'Ebre. Per a aquells que s'atreveixin amb el caiac, és majestuosa l'excursió riu avall des de Miravet fins a Benifallet, sens dubte un dels trams més bonics de l'Ebre.
    9El poble de Miravet destaca pel seu atractiu nucli històric, d'origen musulmà, que combina amb l'estampa d'autèntic poble fluvial de l'Ebre. A dalt de tot, el castell templer presideix un paisatge magnífic. De fet, el municipi, que per la seva posició estratègica ha tingut un paper important en diferents conflictes i que va viure de prop les misèries de la Batalla de l'Ebre, està emparat per l'ombra del castell de Miravet. Es tracta d'una fortalesa imponent envoltada per una muralla de 25 metres d'alçada que sembla que sorgeix de les roques i que està situada sobre un turó. El castell domina el curs de l'Ebre i les terres del voltant. Miravet és també famós per la seva terrissa tradicional i pel Pas de Barca, l'últim original de l'Ebre. Per a aquells que s'atreveixin amb el caiac, és majestuosa l'excursió riu avall des de Miravet fins a Benifallet, sens dubte un dels trams més bonics de l'Ebre.
  • Els habitants d'aquest indret que presumeix de platges d'aigua transparent no són “ametllencs” sinó “caleros”. I és que l'Ametlla de Mar és popularment coneguda com la Cala, tota una premonició de com són les platges que envolten el poble. La primitiva cala de l'Ametlla i, més al nord-est, la cala de Sant Jordi han estat els refugis naturals de la costa més adequats per a navegants i pescadors. Platges a banda, el poble també presumeix de castell. El castell de Sant Jordi d'Alfama és una fortalesa de defensa construïda a la primera meitat del segle XVIII a un dels caps de costa del golf de Sant Jordi. El fortí marítim va ser reedificat entre el 1732 i el 1733 perquè havia estat abandonat el 1650, després de ser bombardejat per les galeres espanyoles fins que es va ensorrar, amb l'objectiu que no fos ocupat per les tropes franceses.
    10Els habitants d'aquest indret que presumeix de platges d'aigua transparent no són “ametllencs” sinó “caleros”. I és que l'Ametlla de Mar és popularment coneguda com la Cala, tota una premonició de com són les platges que envolten el poble. La primitiva cala de l'Ametlla i, més al nord-est, la cala de Sant Jordi han estat els refugis naturals de la costa més adequats per a navegants i pescadors. Platges a banda, el poble també presumeix de castell. El castell de Sant Jordi d'Alfama és una fortalesa de defensa construïda a la primera meitat del segle XVIII a un dels caps de costa del golf de Sant Jordi. El fortí marítim va ser reedificat entre el 1732 i el 1733 perquè havia estat abandonat el 1650, després de ser bombardejat per les galeres espanyoles fins que es va ensorrar, amb l'objectiu que no fos ocupat per les tropes franceses.