_
_
_
_
_

El 112 resol el misteri de l’episodi de pudor a Barcelona

La neteja d'uns col·lectors de la depuradora del Prat va causar les males olors del 18 de novembre passat

Jesús García Bueno
La depuradora del Prat de Llobregat.
La depuradora del Prat de Llobregat.SUSANNA SÀEZ

L'episodi de males olors que va sorprendre Barcelona la tarda del 18 de novembre del 2015 ja té explicació científica. L'origen d'aquella pudor com de fems semblava un misteri irresoluble: primer se n'hi va donar la culpa a un pagès del delta del Llobregat que havia abonat els camps; més tard, després de diverses hipòtesis sense contrastar, la Generalitat es va donar per vençuda. No hi havia respostes per a l'enigmàtica pudor. Ara, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en una investigació de la Fiscalia, ha trobat el focus original, segons ha pogut saber EL PAÍS: la neteja de col·lectors i canonades a la depuradora d'aigües del Prat. Ho ha fet, en part, gràcies al rastreig de les trucades que els ciutadans van fer aquell dia al telèfon d'emergències 112.

La UPC ha sabut l'origen de les males olors amb una espècie de viatge enrere en el temps. Els investigadors han calculat la “retrotrajectòria” de la massa d'aire, és a dir, el recorregut que va fer des de les poblacions en les quals es va detectar l'olor fins al lloc d'origen. Aquest càlcul s'ha pogut dur a terme gràcies a les trucades que van fer aquella tarda els ciutadans, preocupats per la mala olor, al telèfon 112. L'hora i el lloc des dels quals es van efectuar les gairebé 200 trucades rebudes han servit com a punts de “registre”. “Si disposes de més d'un punt, aquestes retrotrajectòries coincideixen amb el punt d'emissió”, explica el professor que ha destapat el misteri, Xavier Roca, que dirigeix el laboratori de l'aire i medi ambient de la UPC i fa més de tres dècades que estudia la contaminació atmosfèrica.

Les trucades a Emergències es van concentrar entre les 14 i les 17 hores. Són un testimoni fidel de la trajectòria (de sud a nord) que va seguir l'olor: el Prat, l'Hospitalet de Llobregat, Sants, l'Eixample, el Guinardó i Nou Barris i Badalona. En un moment donat, no va haver-hi més comunicacions: la massa d'aire pestilent es va dirigir cap al mar i allà sembla que no va pertorbar ningú. Aquests diferents punts, en qualsevol cas, es van traçar. I tots van coincidir amb la mateixa font emissora: la depuradora del Prat.

Aquell dia, el 18 de novembre, s'havien dut a terme unes tasques de manteniment a la depuradora, que gestiona l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i explota l'empresa Emssa. Així consta en un informe del Departament de Territori. Els tècnics van netejar els col·lectors i les canonades de la instal·lació, situada al marge esquerre del Llobregat, just a la desembocadura. La hipòtesi que la depuradora va causar l'episodi ja es va tenir en compte en un primer moment, però es va descartar quan l'AMB va comprovar que no s'havia produït “cap anomalia” en el funcionament de les instal·lacions de tractament de residus. La depuradora dóna servei a gairebé dos milions de persones, cobreix el 35% de la ciutat de Barcelona i vuit municipis del Baix Llobregat com l’Hospitalet, Cornellà o Sant Boi.

Investigació del fiscal

Els investigadors han fet una comprovació addicional per corroborar la hipòtesi: amb les mateixes condicions atmosfèriques d'aquell dia (anticicló), han simulat l'emissió des del mateix punt d'origen. I han observat que el recorregut coincidia perfectament amb els registres de trucades dels veïns de l'àrea metropolitana.

La Generalitat va considerar que l'episodi es va produir perquè aquell dia van tenir lloc unes condicions atmosfèriques molt determinades. Els investigadors, tanmateix, han analitzat la meteorologia de deu dies abans i deu després del 18-N i han constatat que eren molt similars, per la qual cosa han arribat a la conclusió que s'havia de tractar d'una emissió puntual. Després de revisar unes 200 instal·lacions, el Govern català va ser incapaç de resoldre l'enigma.

Davant la falta d'una resposta clara per part de les autoritats, la Fiscalia va obrir una investigació per aclarir l'origen de la pudor i si va poder afectar la salut dels ciutadans. Fonts de la investigació descarten aquest últim extrem. Però adverteixen al mateix temps que, sense els instruments necessaris per analitzar en detall tots els components de l'aire, no es pot afirmar amb absoluta rotunditat. Es podria comprovar, per exemple, si a partir del 18 de novembre hi va haver “un repunt de grips estomacals” a l'àrea de Barcelona, afirma Roca, ja que a través de l'aire es poden emetre virus.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_