Selecciona Edició
Connecta’t

El Grup Koiné veu “mala fe” en les crítiques al manifest

Els lingüistes es reafirmen en el text i lamenten les “manipulacions” que se n’han fet

Presentació del manifest sobre el bilingüisme.
Presentació del manifest sobre el bilingüisme.

La plataforma Llengua i República i el Grup Koiné, impulsors del polèmic manifest sobre el paper del català en una futura Catalunya independent, lamenten “les males interpretacions i les manipulacions” que, segons ells, s’han fet del text i asseguren que en algunes crítiques hi ha “mala fe”. En un comunicat, l’entitat vol posar els punts sobre les is en algunes d’aquestes interpretacions i es reafirmen en els eixos del manifest.

L’entitat assegura que la seva intenció no és “definir cap programa polític ni cap futur marc juridicopolític” i recorda que en cap moment han parlat “ni directament ni indirectament d’oficialitat única” del català “ni de monolingüisme, com se li ha atribuït [al manifest] de mala fe”. No obstant això, sí que defensen que s’atorgui al català estatus de “llengua territorial de Catalunya”.

Els signants del text també volen sortir al pas de les crítiques rebudes per haver utilitzat el concepte de “colons lingüístics”, en referència als immigrants vinguts a Catalunya des de la resta de l’Estat durant el franquisme. En aquest sentit, l’entitat puntualitza que la voluntat de la dictadura franquista va ser utilitzar aquesta immigració “com a instrument involuntari de colonització lingüística”. “Colonització lingüística’ és aquí una expressió equivalent a la de ‘substitució lingüística”, afegeixen.

Igualment, Llengua i República es reafirma en els principals eixos del text, com ara la denúncia de la “situació de subordinació política del català” i denuncia “la ideologia política del bilingüisme”, tot i que matisa que això no suposa una crítica a les persones que parlen diverses llengües.

Finalment, la plataforma valora positivament l’acollida del manifest –presentat en públic el passat 31 de març i signat per 275 intel·lectuals– i considera que les reaccions que ha provocat “palesen un interès viu” pel tema del català.

MÉS INFORMACIÓ