Selecciona Edició
Connecta’t

“Negre de merda, t’enviaré a l’Àfrica perquè et moris de gana”

El conflicte laboral d'un escorxador a Vic destapa la duresa de les condicions de treball dels immigrants a la indústria porcina, amb casos d'explotació investigats

Treballadors d'un escorxador de Vic. Foto i vídeo: M. Minocri

Són cinc segons per porc. Primer treus els budells, d'uns 20 quilos. Després, amb el ganivet talles el pulmó i l’estires amb força. S’ha de tallar la llengua i agafar-la amb la mà esquerra per penjar-la en un ganxo. Si ho fas 10 vegades seguides, notes un pessigolleig als braços. Després, a poc a poc, es comencen a paralitzar i, de vegades, les ungles de les mans es van ennegrint fins que cauen. Quan la cadència és de 700 porcs per hora, arriba el dia en què no pots moure l'espatlla.

Per a aquest feina s'ha d'estar en forma. I no tenir res millor. Emmanuel Kumi (47 anys) va deixar la família a Ghana i va creuar l'Àfrica caminant. Quan va arribar al Marroc, es va embarcar en una pastera rumb a Espanya amb altres compatriotes. Des del 2005 treballa a Esfosa, un dels grans escorxadors de Vic, on pràcticament només hi ha immigrants, molts dels quals van arribar com l’Emmanuel o van saltar la tanca de Melilla. La procedència canvia per èpoques i conveniència: marroquins, subsaharians, romanesos, polonesos... Ara han arribat indis, com Surjit Singh, i fins alguns xinesos, com Xiao Pin, que s'asseuen en una assemblea improvisada al costat de l'Emmanuel. Denuncien el tracte racista, l'excés d'hores i el tracte indigne quan es posen malalts o tenen un accident. Pensen el mateix 20 companys més entrevistats per EL PAÍS després que fa dues setmanes, per primera vegada, es revoltessin contra els empresaris del sector carni català amb dos dies de vaga.

No va servir de gaire. En lloc de negociar, John Bosco, un company senegalès de l'Emmanuel, va acabar sacsejat, insultat i amenaçat pel seu cap. "Negre de merda, t'enviaré a l'Àfrica perquè et moris de gana", asseguren diversos testimonis que li va etzibar Josep Ramisa, un dels socis de l'escorxador de porcs Esfosa —en l'accionariat del qual hi ha Tarradellas— i un dels grans empresaris del sector porcí català: els anomenats aristocarnis. Julio Risque, un altre treballador que va participar en la vaga, assegura que Ramisa també va amenaçar d’engegar-los "quatre trets". El van denunciar als Mossos i el cas està pendent de judici. L'empresari, condemnat també per delictes mediambientals, ha rebutjat parlar amb aquest diari.

El conflicte, denunciat des de fa temps a diaris locals com El 9 Nou o Nació digital, només és una petita part del problema social, laboral i mediambiental provocat pel creixement de la indústria porcina (un 20% des del començament de la crisi) a Catalunya. El negoci —Catalunya és la principal productora d'Espanya, amb el 43% del mercat i uns set milions de porcs—, a mans fa temps de petites empreses familiars, pertany avui a sis o set grans grups que acaparen les granges, el pinso, el transport, els escorxadors i la distribució. Ja ni tan sols els ramaders no són amos dels porcs que engreixen i han passat a formar d'un procés al qual eufemísticament anomenen "integració". Com explica Josep Maria Llopart, pagès de la zona, la matèria primera del pinso ve d'Amèrica, i a Catalunya s'engreixa, es mata i s'envia a l'estranger. "I aquí ens quedem amb els purins". Els exigus i oscil·lants marges donen per a més.

Una granja de porcs a Vic.
Una granja de porcs a Vic.

Els escorxadors estan formats gairebé íntegrament per població que amb prou feines parla espanyol i arriba a cada torn en regueres de bicicletes des del barri del Remei de Vic. En alguns, com Le Porc Gourmet (Grup Jorge), un recinte situat a Santa Eugènia de Berga on es maten uns 14.000 porcs al dia, els empleats estan contractats en règim de cooperativistes, un sistema del qual va ser pionera Catalunya i s'ha estès a tot Espanya. Sona bé, a copropietat. Però cap d'ells no té res. Molts guanyen uns 800 euros, dels quals se'ls ha descomptat la quota d'autònoms de 267 euros mensuals, la compra del material amb què treballen, la suma mensual per estar a la cooperativa (50 euros) i el cost de la neteja de la roba de feina. A més, poden ser acomiadats d'un dia per l'altre i no tenen representació sindical.

A l'empara d'aquesta indefensió, algunes màfies han comerciat amb aquests llocs de treball, tal com explica Said Belkacem, extreballador de Le Porc Gourmet acomiadat a mitjans de febrer per participar en una aturada. "Els caps no crec que n’estiguin assabentats. Però l'encarregat sí que ho sap. Els cobren 500 euros per persona. Si no els pagues no entres. Durant un temps ho feia una dona xinesa que treballava a la triperia i que donava feina a altres compatriotes. També hi havia un ghanès que es deia Patrick que cobrava diners a altres paisans per treballar", assenyala aquest extreballador de Le Porc Gourmet. Segons la seva versió, fins i tot hi va haver una persona de nacionalitat índia que es dedicava al mateix i que temps després va acabar assassinada en una baralla.

José Luis Tolosana, president de la cooperativa Taic (una de les dues que treballa amb Le Porc Gourmet), admet que van rebre fa dos anys denúncies anònimes sobre el tema i que van demanar als treballadors, a través de cartes que havien de firmar, que no ho toleressin i ho denunciessin. En el document, s'advertia als treballadors —segons va recomanar la Policia Nacional— que no havien de pagar ningú per treballar i que "volien tallar de soca-rel aquests comportaments". Des d'aleshores, assegura, no n'han tornat a tenir constància. José Miguel Torrecilla, portaveu de l'empresa, justifica el sistema de cooperativa, que utilitza gran part de la indústria del porcí. "El sistema s'hauria de millorar, però no depèn de nosaltres com a empresa. El porc puja i baixa molt, i hi ha èpoques de puntes en què es necessita més gent. La cooperativa és l'única manera de donar resposta a aquesta demanda. Nosaltres actuem d'acord amb la llei".

El problema transcendeix a l'empresa. L'alcaldessa de Santa Eugènia, Anna Franquesa, està molt preocupada amb la situació, que ha generat problemes de convivència al municipi. "Aquí tenim treballant gent en condicions infrahumanes. I per això hem anat al Parlament. Estem en una mesa de treball amb sindicats, la Generalitat i Càritas. El problema és que estan emparats per la llei. L'empresari m'ha dit que per a ell és complex passar-los a règim general perquè els suposa una gran pèrdua", explica la regidora.

Aquesta situació és molt coneguda a la comarca. Fa un any, els Mossos d'Esquadra van desarticular en l'operació Pin-Su una xarxa de trànsit i explotació d'éssers humans vinculada a Baucells, una de les grans empreses dedicades al porcí a la zona (amb seu al costat de l'escorxador d'Esfosa). En l'operació es va detenir sis persones, la majoria xinesos, i al cap de personal de l'empresa, també imputat. La màfia d'explotació havia crescut gràcies al sistema de treball temporal i cobrava a uns 300 compatriotes sumes de fins a 16.000 euros per una feina. El deute contret se'ls anava deduint dels sous raquítics. El cas continua en fase d'instrucció en un jutjat de Vic.

Montse Castañé, del sindicat COS, és la presidenta del comitè d'empresa d'Esfosa i responsable juntament amb el seus companys que surti a la llum el tracte que reben els empleats d'aquestes instal·lacions. Des dels 11 anys que té un ganivet a la mà i un porc a l'altra. Però mai no havia vist una cosa així. Segons explica ella i tots els treballadors consultats —l'empresa no ha volgut contestar a EL PAÍS—, quan hi ha algun ferit a la cadena, l'empresa es nega a cridar una ambulància i els obliga a agafar un taxi. A Surjit, indi pare de tres fills, li va passar que després de tenir un greu accident, va haver de tornar caminant a les quatre de la matinada de l'hospital a casa seva. "La precarietat i el racisme són el problema principal. L'altre dia hi havia un noi de Ghana que caminava encorbat i li vaig demanar a l'encarregat que el substituís. Em va contestar: 'És negre i acaba d'arribar, que es mori'".