_
_
_
_
_

Atlètic: autocontrol tàctic i emocional

L'equip de Simeone s'ha situat per davant en el marcador en els tres partits contra el Barça d'aquest curs i els ha acabat perdent tots tres

Ladislao J. Moñino
Simeone, durant l'últim Espanyol-Atlètic.
Simeone, durant l'últim Espanyol-Atlètic.Alberto Estévez (EFE)

“L'afició i nosaltres hem de saber jugar el partit”, advertia Diego Pablo Simeone quan va acabar el partit d'anada al Camp Nou. Minuts abans, els seus jugadors s'abraçaven al centre del camp perquè amb un jugador més el Barça hauria de viatjar a Madrid amb un resultat tan incòmode com el 2-1. Al vestidor de l'Atlètic hi ha jugadors que analitzen la classificació de la Lliga des dels enfrontaments directes al Camp Nou. En tots dos partits l'Atlètic es va situar per davant en el marcador i al vestidor hi ha qui es lamenta d'almenys no haver aconseguit mantenir l'empat, cosa que ara mateix suposaria estar un punt per davant de l'equip de Luis Enrique.

Al partit de Champions, l'equip de Simeone es va situar un altre cop per sobre en el marcador i un altre cop el Barça, com en els envits de Lliga va acabar guanyant 2-1. Aquests dies, Simeone és tan conscient de la dificultat de situar-se per davant en l'eliminatòria durant el partit del Calderón com de poder mantenir l'avantatge. Quan el tècnic argentí es refereix a saber jugar el partit inclou les dues situacions, començar amb avantatge l'eliminatòria i evitar que el Barça remunti. En els tres partits d'aquest curs l'Atlètic s'ha situat per davant i en els tres s'ha vist finalment superat en el marcador.

El primer partit de Lliga, disputat al Calderón el mes de setembre, només li serveix de referència a l'Atlètic perquè va mantenir la porteria a zero durant 55 minuts. Quan Neymar va igualar el gol de Torres, que havia fet al minut 50, l'equip, encara en construcció i encaixant els nous, se li va ensorrar. En aquest tram del curs, l'Atlètic era un equip més tou que el d'ara, propens a caure a la mínima que encaixava un gol. L'entrada de Messi va acabar per desequilibrar un partit que el mateix Simeone va admetre que el Barça havia dominat “des dels espais i des de la pilota”.

El partit de Lliga al Camp Nou disputat el 30 de gener ja va ser un avís del que va passar la setmana passada. Simeone va ordenar de sortida una pressió alta que li va suposar una ocasió de Saúl al cap de poc de començar i un gol de Koke passats nou minuts de joc. L'Atlètic va presentar una alineació amb Carrasco i Griezmann a la davantera, i Saúl, Gabi, Augusto i Koke, que apunta que dimecres Simeone pot fer servir davant de la baixa per sanció de Fernando Torres. Sent millor que el Barça, la derrota es va concretar a través de dos errors. El primer va ser una mala sortida de pilota que va propiciar un atac ràpid per l'esquerra de Jordi Alba culminat per Messi. El segon error va ser de Godín i Giménez, que es van deixar guanyar l'esquena per Luis Suárez. Sobre la capacitat de generar perill amb passis verticals del Barça des de l'arribada de l'uruguaià i la necessitat de no perdre les marques, tot i que la pilota estigui en poder de l'Atlètic, ja hi ha insistit diverses vegades Simeone als seus jugadors. L'eliminatòria de Copa al Calderón de la temporada passada (2-3), en què el Barça es va refer a força de contraatacs després d'anar perdent 1-0 i 2-1 ja va fer enfadar el tècnic blanc-i-vermell perquè les seves defenses no estaven pendents de l'esquena de Neymar i Luis Suárez quan l'Atlètic tenia la pilota o pressionava a prop de l'àrea blaugrana.

Si el rigorós control tàctic és una petició de Simeone, també ho és el control emocional per evitar expulsions. Si en el partit de Lliga després de les expulsions de Filipe Luis, per una entrada lletja a Messi, i de Godín, per dues entrades dures a Luis Suárez, l'Atlètic va continuar sent millor que el Barça, en el de dimarts passat l'equip de Luis Enrique va ser capaç de generar-li més de mitja dotzena d'ocasions clares. Aquesta producció no és fàcil amb l'Atlètic ficat a la seva àrea i el Barça la va resoldre bé amb l'u contra un de Neymar i el desequilibri que també va generar Iniesta amb passis i driblatges. Per no haver de tornar a jugar en inferioritat, la frase de Simeone de “saber jugar el partit” també apunta a la necessitat de jugar onze contra onze al màxim de temps possible.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ladislao J. Moñino
Cubre la información del Atlético de Madrid y de la selección española. En EL PAÍS desde 2012, antes trabajó en Dinamic Multimedia (PcFútbol), As y Público y para Canal+ como comentarista de fútbol internacional. Colaborador de RAC1 y diversas revistas internacionales. Licenciado en Ciencias de la Comunicación por la Universidad Europea.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_