Selecciona Edició
Connecta’t

Miserachs, més enllà de Barcelona

La galeria Ana Mas Projects de l'Hospitalet exposa més de 80 imatges del fotògraf, un 40% d'inèdites

Una cabaretera del Molino és una de les fotografies que es pot veure en la nova exposició.
Una cabaretera del Molino és una de les fotografies que es pot veure en la nova exposició.

A finals de març el Macba clausurava les dues exposicions que el museu ha dedicat al fotògraf Xavier Miserachs (1937-1998); la primera centrada en la seva obra més coneguda, el fotollibre Barcelona en blanc i negre del 1964, en la qual s'exposava el seu treball de forma escenogràfica, a partir d'imatges ampliades i retallades; una iniciativa que es va guanyar les crítiques de la majoria del sector, a més de la família de l'artista: “Al meu germà no li hauria agradat", va afirmar Toni Miserachs després de recórrer-la per primera vegada, pensant que la mostra seria més la retrospectiva promesa quan es van cedir els fons al Macba el 2011. La segona mostrava, a partir dels contactes i negatius, com treballava Miserachs i quin era el seu procés des que disparava la càmera fins que positivava les instantànies aquest gran de la fotografia catalana de la segona meitat del segle passat i representant de l'avantguarda dels seixanta.

Ara és possible veure una altra versió de Miserachs més enllà de Barcelona. És la que ofereix la galeria Ana Mas Project de l'Hospitalet de Llobregat que exposa (i ven entre 1.300 i 4.400 euros) 84 fotografies en blanc i negre fetes entre els anys cinquanta i seixanta, que lluny de centrar-se en un sol tema, recorre la majoria d'assumptes que van preocupar i van motivar el fotògraf; des de la seva primera fotografia feta quan tenia només 15 anys presa amb una càmera de la seva mare; una imatge conceptual, com unes altres de pedres, cabdells de llana o milers de fitxes, inèdites, que el jove aspirant a metge va fer quan encara no s'havia decantat per la fotografia com a mitjà de vida. Posteriors, però també poc conegudes, són la majoria de fotos d'una sèrie de 14, en què dominen les tipografies i els cartells a platges i pobles de la Costa Brava o carrers de Barcelona. En una altra de les blanques parets d'aquesta galeria d'aspecte industrial (Isaac Peral, 7) s’hi poden veure mitja dotzena d'imatges de sensuals cabareteres del Molino, també molt poc vistes; mentre que a la paret següent el tema són les platges de la Costa Brava, gairebé desertes, lluny de la bullícia del turisme que començava ja a conquistar-les. “Totes són còpies vintages o d'autor creades pel mateix fotògraf en poder de les filles”, explica la galerista Ana Mas que assegura que “aquesta exposició, en la qual el 30 i el 40% de les fotos no s'han exposat mai, era necessària”.

“La idea de fer aquesta exposició és anterior a la del Macba. És un projecte no tan ambiciós, comercial i no museístic. Són coses diferents. Fa un parell d'anys, vam veure que hi havia mercat quan Ana Mas va vendre algunes de les fotografies a Paris Photo i que la seva feina hauria d'estar posicionada com a tal”, remarca l’Arena, una de les filles del fotògraf que s'ha implicat de forma directa en el muntatge de la mostra.

Manel Armengol, en preparació

A començaments d'any el fotògraf Manel Armengol va saltar als mitjans per la seva greu situació econòmica que l’obligava a abandonar l'habitatge i deixar en dipòsit a l’Arxiu Nacional el seu arxiu fins que pogués vendre’l. Dimecres passat Armengol va visitar la galeria d’Ana Mas amb la intenció de preparar una exposició amb fotografies seves. “Ens coneixem des dels anys noranta. Ella va ser una de les primeres que em va comprar fotografies”, explica el fotògraf juntament amb la galerista. “Té sèries de la Xina i els Estats Units molt interessants dels setanta i vuitanta que estarien en universitats americanes si Armengol fos d'aquell país. El seu arxiu és espectacular. Estem preparant alguna cosa”, va reconèixer Mas, sense voler aprofundir més. “Amb la primavera les coses es veuen diferent. Han passat tres o quatre mesos i estic recobrant el ritme”, explica Armengol amb un ampli somriure.

“La segona exposició del Macba no va ser un pegat per apaivagar l'impacte de la primera, encara que havien d'haver-se inaugurat les dues alhora”, defensa, mentre reclama la promesa retrospectiva. “Està pendent. Estem parlant amb el director Ferran Barenblit per resoldre-ho a mig termini, encara que no hi ha un calendari previst”, assegura l’Arena.

“Miserachs seleccionava les fotografies que publicava als seus fotollibres i sèries més conegudes com Barcelona o Costa Brava Show, però no va poder publicar-ho tot. Encara que no disparava gaire. El material fotogràfic era car i s'optimitzava al màxim”, prossegueix. Entre les favorites de l’Arena, la cabaretera del Molino, amb aspecte de Marilyn, a qui algú li lliura una cartolina, o les que el seu pare va fer el 1960 durant el servei militar a Tarifa, entre elles un autoretrat reflectit en un petit mirall. A l'espera que es dugui a terme l'esperada retrospectiva, la mostra de l'Hospitalet, oberta fins a mitjans de juny, és un bon aperitiu.