_
_
_
_
_

Barcelona identifica els 38 punts negres de la circulació amb bicicleta

El llistat l’encapçala la cantonada del passeig de Sant Joan amb la Diagonal, al costat muntanya

Clara Blanchar
Una persona circula amb la seva bicicleta pel carril bici.
Una persona circula amb la seva bicicleta pel carril bici.Gianluca Battista

Són 38 punts. 38 trams que concentren el nombre més elevat de col·lisions de trànsit en les quals hi ha implicades almenys una bicicleta i que l'Ajuntament de Barcelona té identificats com a “trams prioritaris a intervenir” perquè registren una concentració que es considera “elevada”. Això és, quan s'han produït tres col·lisions o més en un tram de 100 metres en un dia laborable durant un any; més d'1,4 accidents en cap de setmana o 1,8 de nit. Els punts no sempre corresponen amb carrils bici. Són cantonades on hi ha hagut un accident amb una bici implicada i del qual té constància la Guàrdia Urbana: les col·lisions reals poden ser més.

Más información
Els nous carrils bici de Barcelona seran en calçada i segregats
Colau planeja ampliar la xarxa de carrils bici fins a 350 quilòmetres
El nou Bicing tindrà també bicis elèctriques i arribarà a més barris

El llistat l’encapçala la cantonada del passeig de Sant Joan amb la Diagonal, al costat muntanya-Llobregat. La mateixa confluència registra un altre punt negre uns metres més cap al Besòs, el número 11 a la llista de col·lisions. El segon punt negre correspon a la cantonada de Casanova-Diagonal; el tercer Villarroel-Gran Via; el quart Pallars-Buenaventura Muñoz; i el cinquè, Bosch i Gimpera amb Bisbe Català. Més enllà de la successió de trams, pot observar-se com hi ha cinc cantonades de la Diagonal que són punts negres. O sis de la Gran Via de les Corts Catalanes. El passeig de Gràcia apareix en tres trams i l'avinguda de Roma, en dos.

L'estudi, que va elaborar l’Agència de Salut Pública per encàrrec de l'àrea de Mobilitat es va tancar amb dades del 2014 i mostra també l'evolució del nombre de col·lisions amb bicicletes implicades. De 388 registrades el 2010 es va saltar a 646 el 2014, un 66% més. Però cal recordar que les col·lisions amb bicis implicades són només el 3,9% de tots els accidents de trànsit i que les bicis representen el 2,6% dels desplaçaments dins de la ciutat. En la meitat de les col·lisions va haver-hi almenys un cotxe implicat (49,4%), en un 20,7% un vianant i en un 17,5% una moto. El nombre de bicicletes implicades en xocs amb víctimes va passar de 399 el 2010 a 672 el 2014 (65% més), encara que els ciclistes que van resultar greument ferits mai han passat de 17. En tot el període va haver-hi cinc ciclistes morts. Quan encara falta tancar les xifres del 2015, a l'Ajuntament recorden que aquest any no va morir ningú.

La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, explica que un dels objectius de l’Estratègia de la Bicicleta és “reduir les col·lisions”. “S'ha parlat molt de l'ampliació de la xarxa de carrils bici a 300 quilòmetres, però el gran objectiu és millorar la seguretat dels ciclistes, per aquest motiu la majoria dels nous carrils seran segregats”, afirma. El 98,5% d'accidents són lleus, perquè es produeixen a poca velocitat. “La bici segueix sent un vehicle amb una accidentalitat molt baixa”.

Les fonts de l'exhaustiu informe són tres: el registre d'accidents de la Guàrdia Urbana, que proporciona informació sobre els xocs, persones lesionades, circumstàncies de la col·lisió i on s'han produït, perquè el sistema les geolocalitza; la Direcció de Serveis de Mobilitat i el portal CartoBCN, d'on s'obtenen els mapes.

Per comparar el nombre de xocs, s'utilitza com a mesura la “concentració de col·lisions per 100 metres” en comptes del seu nombre absolut. “Aquesta mesura s'interpreta com el nombre de col·lisions que hi hauria en cada tram si tots tinguessin 100 metres de longitud” i es poden comparar els uns amb els altres, explica l'apartat de metodologia de l'anàlisi.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_