Selecciona Edició
Connecta’t

L’independentisme segueix en caiguda lliure a Euskadi, fins al 24%

Els bascos que tenen una gran voluntat de separar-se d’Espanya eren el 30% al juliol i el 37% fa només dos anys

Arnaldo Otegi, a Elgoibar, després de quedar lliure.
Arnaldo Otegi, a Elgoibar, després de quedar lliure.

L'independentisme segueix desplomant-se a Euskadi. L'últim sondeig de la Universitat del País Basc (UPV), l'Euskobaròmetre, publicat aquest divendres, reflecteix que els ciutadans que tenen poc o cap desig d'independència representen ja el 63%, davant del 55% de l'anterior sondeig, el juliol del 2015. Els qui tenen una gran voluntat d'independència passen del 30% de l'any passat al 24%.

Només des del 2013, aquest últim grup ha disminuït des del 37% fins al 24% i això que entre el 2000 (també tenia un suport del 37%) i el 2008 l'exlehendakari Juan José Ibarretxe va liderar el desafiament independentista a Euskadi, que va desembocar en el primer Govern no nacionalista en 30 anys. L'actual president del Congrés, el socialista Patxi López, va governar Euskadi amb el suport del PP fins al 2012, any en què un PNB més autonomista va tornar a prendre les regnes de l'Executiu. Iñigo Urkullu defensa una actualització de l'autogovern i una relació bilateral amb Espanya.

El sondeig ha estat elaborat per l'equip d'investigació de la UPV/EHU, dirigit per Francisco José Llera, després de fer 600 entrevistes a domicili —mitjançant un qüestionari estructurat— entre el 19 i el 31 de gener del 2016.

Entre els qui tenen grans desitjos d'independència, hi ha la gran majoria dels votants d'EH Bildu (79% enfront del 83% del 2015) i la majoria dels nacionalistes (50%), en general, i en menor mesura del PNB (27%). Davant d'ells, el grup del 63% dels qui manifesta tenir poc (22%) o cap desig d'independència (41%) hi ha, sobretot, els no nacionalistes (80% davant del 69% anterior) i els votants dels partits autonomistes (més de nou de cada 10), però també la majoria dels votants del PNB (61%, dos punts més), de Podem (67% davant del 57% anterior) i dels abstencionistes (65% davant del 58% de juliol passat).

Però si el sentiment independentista segueix caient i se situa en el 24%, és encara menor el nombre dels qui defensen la independència d'Espanya com a alternativa per fixar un model d'Estat. Del 25% anterior que optava per aquesta via, en l'actual onada ha baixat al 23%, davant dels qui defensen el federalisme, un 34%; o l'autonomia, un 32%; el centralisme, un 6%; i el 5% dels qui no saben-no contesten. Entre els qui defensen un Estat independent els votants d'EH Bildu són majoria, amb un 87%, però també ho fa el 20% dels de Podem i en mateix percentatge del PNB.

Mals resultats al desembre

Tots els indicadors relacionats amb la independència es dilueixen a poc a poc, tot i que al gener Arnaldo Otegi encara no havia sortit de la presó per prendre les regnes de l'esquerra abertzale, que en les eleccions generals de desembre va obtenir uns resultats molt dolents, després de perdre quatre escons al Congrés dels Diputats dels sis que havia obtingut en l'anterior legislatura. En la hipòtesi d'un Euskadi independent, el 22% creu que es viuria millor a Euskadi, cinc punts menys que al juliol passat, respecte al 35% (29% el 2015) dels qui estan convençuts que les condicions de vida serien pitjors.

El 76% de la ciutadania basca, set punts més que el juliol del 2015, segueix mostrant-se relativament satisfeta amb l'estatut d'autonomia, mentre que els insatisfets no arriben a un de cada cinc (16%).