Joana Biarnés, la fotògrafa que es va colar a l’habitació dels Beatles

Joana Biarnés (Terrassa, 1935) va ser la primera dona fotoperiodista d'Espanya. Una professional que va arribar a la fotografia gràcies al seu pare i que va aconseguir fer-se un lloc en un món, fins llavors, reservat exclusivament als homes. La seva proximitat amb els personatges que retratava i la seva incansable recerca de "la foto" la van portar a la fama en el món de la fotografia, del qual va desaparèixer d'un dia per l'altre i sense donar explicacions. Tot aquest procés es narra en el documental sobre la seva vida, Una entre tots, presentat aquest dijous als cinemes Aribau de Barcelona, i que es podrà veure durant tot aquest mes en el marc d'El Documental del Mes. 

"Jo no vaig ser mai aficionada a la fotografia, vaig entrar en aquest món per ajudar el meu pare", relata Biarnés en els primers minuts del documental. Un pare que està present al llarg de tota la història de la seva vida, que ella recorda amb afecte i que va ser el principal impuls per no rendir-se mai. "Quan me'n vaig anar a viure a Barcelona, perquè Terrassa se'm quedava petita, el meu pare només em va demanar una cosa: que mai li fes abaixar el cap. I per això he fet el que he fet, perquè estigués orgullós", recorda Biarnés amb llàgrimes als ulls.

Aquest documental no només relata la vida de Biarnés, des dels seus primers passos en el món de la fotografia ajudant el seu pare a l'estudi de revelat, fins a les grans portades al diari Pueblo; sinó que és la radiografia d'una època en la qual les dones s'havien d'obrir pas en un món governat pels homes. "Va haver-hi moments difícils, molt difícils", recorda, com la primera vegada que va fer fotografies en un partit de futbol. "Quan vaig sortir al camp, tots em van començar a xiular. Va venir l'àrbitre i em va preguntar què feia allà i li vaig dir que instal·lar-me per fer fotos. Mentrestant, la graderia cridava 'A fregar plats! Què passa, busques nòvio?'".

Però Biarnés va saber treure profit d'aquestes dificultats. Va ser l'única fotoperiodista que va aconseguir colar-se a l'avió dels Beatles en la seva primera visita a Espanya i va passar més de tres hores amb ells a la seva habitació de l'hotel Avenida Palace de Barcelona. També va ser l'única capaç d'enganyar Roman Polansky en una de les seves visites a Marbella per fotografiar-lo sense que ell ho sabés. Buscant sempre "la foto", com li havia ensenyat el seu pare, Biarnés va aconseguir treure el millor dels personatges que retratava i amb alguns, com Rafael, el Cordobés o Serrat, va arribar a travar una gran amistat.

Després de 22 anys treballant com a fotoperiodista, Biarnés va deixar la càmera d'un dia per l'altre en veure cap on anava la professió. "Jo havia fet un fotoreportatge a un supervivent de càncer que ajudava altres malalts amb teràpies i quan vaig arribar a la redacció em van dir: "Això no es publica, això no ven. I em van treure una carpeta amb fotos de la Lola Flores i les seves filles disfressades de Reis d'Orient. 'Això, això és el que ven', em va dir el cap", recorda.

Però aquest incansable "terratrèmol", com la defineix la seva germana, no es va donar per vençuda i es va reinventar com a cuinera. "La cuina sempre ha estat una passió paral·lela al periodisme", i amb aquest afecte i empenta que la caracteritzen, Biarnés va obrir a Eivissa el restaurant Cana Joana, que en poc temps es va convertir en un referent gastronòmic de l'illa.

Joana Biarnés i la seva càmera van ser testimonis d'una època de canvi en la història del nostre país, una època que va saber captar en les milers d'instantànies que fins i tot guarda a casa seva i que es mostren en aquest documental.