El Port Olímpic vol una nova vida
La concessió acaba el 2020 i els operadors i l'Ajuntament de Barcelona volen reorientar l'oferta actual
El Port Olímpic farà 30 anys el 2020 i l'efemèride comportarà la fi de la concessió actual. Els operadors volen seguir explotant els seus bars, restaurants i locals d'oci, però són conscients que el model ha de canviar. Així ho volen l'Ajuntament, els veïns i els mateixos operadors. Els canvis volen millorar tot el que durant aquest temps s'ha comprovat que no funciona: calen nous accessos, integrar aquesta zona al barri, augmentar l'espai públic i, sobretot, repensar els bars musicals. Més que petits retocs de cara, als 30 anys, el Port Olímpic es planteja una transformació global.
Les característiques del Port Olímpic del futur tenen un important consens, almenys en els aspectes més genèrics. Un dels punts que tothom sembla tenir clar és que l'oferta d'oci ha de canviar.
“Ara mateix és una fàbrica d'oci, un espai poc segur on els ciutadans ja no van”, lamenta Jordi Giró, el president de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya i militant veïnal del Port Olímpic. Per Giró és molt diferent la part dels restaurants, construïda damunt de l'espai guanyat al mar, de la de les discoteques, on, segons el portaveu veïnal, existeix un “problema de convivència” i on es repeteixen els robatoris i, en algunes ocasions puntuals, fins i tot els assassinats.
“És un lloc emblemàtic amb salut pròpia”
Una de les veus més autoritzades al Port Olímpic és la d'Alfons Herrero. És l'únic que pot presumir d'haver obert el primer restaurant en aquest espai que és la icona de la nova Barcelona que va néixer amb els Jocs Olímpics, el 1992. “És un lloc emblemàtic de Barcelona i té salut pròpia”, diu amb orgull. Els fogons del seu restaurant, el Cangrejo Loco, funcionen des de la una del migdia fins a la una de la nit per adaptar-se al públic autòcton i també a l'estranger, que es pot asseure a sopar abans de les 19.00 de la tarda. Herrero, que és també el president d'Abroport, explica que el seu restaurant tracta amb un públic molt familiar i amb grups d'estrangers.
El Port Olímpic genera feina per a 1.500 persones i és un dels pocs ports esportius que, en comptes de ser deficitari, dóna beneficis.
Aquesta és una de les veus més crítiques amb l'actual model, però l'Associació de Bars, Restaurants i Oci del Port Olímpic (Abroport) coincideix en algunes de les queixes. El president del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, que representa Abroport, va reconèixer que “hi ha una sobreocupació de terrasses” i que “fa falta més espai públic”. També coincideix que “cal actualitzar l'oferta d'oci, amb menys quantitat i més qualitat”.
La tinenta d'alcalde Janet Sanz ja s'ha reunit amb els operadors i els ha explicat que els canvis es prendran “de forma participada i consensuada”. Els empresaris van sortir “satisfets” de la trobada, però adverteixen que “ja ha començat el compte enrere” i que “el temps se'ns tira a sobre”. L'espai és propietat de la Generalitat, però el va concedir a l'Ajuntament de Barcelona que, al seu torn, el va adjudicar als operadors que l'exploten actualment. La intenció de l'Ajuntament és seguir amb aquest sistema.
A la Comissió d'Urbanisme del mes de març, el grup municipal de CiU va demanar explicacions sobre l'estat de la qüestió i, uns mesos abans, al novembre, la presidenta del grup municipal de Ciutadans a Barcelona, Carina Mejías, ja va reclamar l'inici dels treballs de millora de l'estructura subterrània sobre la qual descansen els restaurants i que es trobés una solució per als actuals operadors. Consultada per aquest mitjà, Mejías va valorar positivament que “es doni veu als veïns”, però va advertir que es tracta d'una “qüestió amb una gran complexitat tècnica en la qual es veuen implicades fins a tres administracions”, l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat.
Problemes estructurals
A més del calendari, l'altre gran repte que planteja aquest espai és la seva estructura. El formigó sobre el qual està construït té una patologia que l'ha malmès notablement i l'incansable onatge ha erosionat el dic de protecció construït sota el mar. El 2009 es va realitzar una auditoria que va advertir de totes aquestes carències i va xifrar la reparació en uns 7 milions d'euros. És de suposar que, des de llavors, el seu estat ha empitjorat. Les diferents administracions i, possiblement, els operadors hauran de fer front a una reparació estructural sense la qual no tindria sentit la transformació.
