Selecciona Edició
Connecta’t

La Filmoteca ha de ser més autònoma i créixer, diu el CoNCA

L’informe aconsella que ocupi tot l’edifici del Raval per augmentar els ingressos

Entrada de la Filmoteca, al Raval.
Entrada de la Filmoteca, al Raval.

La Filmoteca de Catalunya, amb els seus dos centres, el del Raval i el CR2 de Terrassa, va bé però podria anar molt millor. En el primer cas, si disposés de l'espai que ocupen dependències del Departament de Cultura de la Generalitat i, en el segon, si s'incrementessin els especialistes que treballen en la conservació del material cinematogràfic. També li aniria bé una mica d'autonomia de gestió en relació amb el Departament de Cultura, del qual depèn. Són algunes de les conclusions que destaquen de l'informe d'avaluació estratègica realitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), després d'un any i mig de revisió mèdica del funcionament d'un centre que va néixer en la ubicació del Raval de Barcelona i a Terrassa just fa quatre anys. “Com qui diu, acabàvem de néixer i ja ens estaven avaluant”, resumia el director del centre, Esteve Riambau, en la presentació de l'estudi.

Per als examinadors del CoNCA, el trasllat de la Filmoteca al nou edifici del Raval és com si, d'alguna manera, no hagués finalitzat perquè no ocupen tot l'espai i això li resta potencial pel que fa a activitats a desenvolupar. “Si tinguessin més espai, es podrien incrementar els programes educatius, els adreçats a altres públics, com el familiar, organitzar més exposicions o llogar sales”, apuntava ahir una de les autores de l'informe, Mercè Gisbert.

Aquest espai que el CoNCA reclama per a la Filmoteca és d'uns 1.600 metres quadrats i se situa a la segona planta de l'edifici, el 60% del total, i del 30% de la tercera, que ocupen dependències de Cultura. “Estem creixent i, sens dubte, és un camí a fer”, admetia Riambau. Segons els autors de l'informe, la situació actual d'“infrautilització” de la seu del Raval té el seu impacte en el quadre financer de l'equipament, que actualment només s'autofinança en un 6% gràcies als ingressos que obté a partir de la taquilla, les exposicions, el servei de biblioteca, filmoteques per a escoles i arxiu. La Filmoteca es finança a través del Departament de Cultura, unes transferències públiques que s'han reduït un 30% del 2012 al 2014, especialment en inversió. L'avaluació també apunta al fet que la governança de la Filmoteca hauria de ser més autònoma i no dependre, com li passa ara, completament del Departament de Cultura: “Amb independència del format jurídic, li fa falta autonomia de gestió”, conclou en aquest punt. En el capítol de recursos humans, el CoNCA fa notar la disminució de personal al CR2, que va passar de “18 persones a 10”, una reducció que dificulta el treball de conservació que es fa al centre de Terrassa.

L'avaluació també posa el focus a l'edifici del Raval, de l'arquitecte Josep Lluís Mateo: “El disseny de l'edifici provoca que la definició dels accessos no respongui a l'adaptació idònia per a l'activitat pública que desenvolupa. I hi ha disfuncions d'accés tant a les plantes superiors com a les inferiors —on hi ha les sales— i que requereixen escales mecàniques en els dos sentits”. Riambau va matisar: “És un problema d'origen sobre el qual ja es va alertar el primer dia i que només es podria solucionar amb una obra complexa i costosa”.

Pel que fa als espectadors de les sales del Raval, el CoNCA posa en relleu l'èxit de l'oferta que ofereix la Filmoteca, que s'evidencia amb la progressió del públic —de 135.000 espectadors el 2012 a 150.000 l'any passat—, amb una ocupació mitjana (107 persones per sessió l'any passat) per sobre de les sales comercials.