Selecciona Edició
Connecta’t

El 41% dels aqüífers està contaminat per nitrats

24 masses d'aigua subterrània depassen els límits que l’OMS recomana per al consum humà

Una cisterna aboca purí en un camp d'Alcarràs (Segrià).
Una cisterna aboca purí en un camp d'Alcarràs (Segrià).

El problema de la contaminació de l'aigua subterrània no deixa de créixer. La contaminació per nitrats ja afecta el 41% dels aqüífers catalans. Si al final del 2013, 20 de les 58 masses d'aigua dolça subterrànies (un 34,5%) tenien excés d'aquest contaminant, provinent majoritàriament de l'ús de dejeccions ramaderes per abonar els camps, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) assegura que 24 aqüífers ja superen els 50 mil·ligrams per litre, límit que l’Organització Mundial de la Salut recomana que no se sobrepassi.

“És un problema de contaminació greu de les aigües subterrànies”, assegurava l'anterior conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. I és que l’excés de nitrats perjudica el subministrament d'aigua a Catalunya, ja que afecta les masses d'aigües subterrànies, d'on s'obté el 20% de l'aigua utilitzada a la comunitat. Tot i que aquest percentatge, segons l’ACA, s'eleva fins al 43% si s'observen només les zones de la conca interna (les que no es proveeixen d'aigua de l’Ebre o dels seus afluents).

Tècnics de l’ACA van revelar durant una jornada sobre reducció de contaminació per nitrats d'aqüífers que el 15% dels municipis (142 de 947) tenen problemes de subministrament per culpa d'aquest compost. Per aquest motiu, el Govern català inverteix més de 6 milions d'euros anuals “en mesures de correcció” per assegurar el proveïment d'aigua potable en aquestes localitats.

Les masses d'aigua subterrànies contaminades per nitrats es troben a la perifèria de la capital, el litoral i prelitoral de Tarragona i Barcelona i les zones de gran producció agrària (Lleida, Catalunya Central, la Plana de Vic, conques del Manol i la Muga, el Baix Penedès i les Terres de l’Ebre). De fet, segons l’ACA, el 87% dels nitrats prové d'aquesta activitat econòmica.

La major part dels aqüífers contaminats es troba en zones “vulnerables”. Un figura que afecta el 33% del territori català i que limita l'ús d'abonaments provinents d'excrements animals, rics en nitrats.

En els últims anys la situació no ha fet més que empitjorar, a causa del problema de gestionar les dejeccions de la cada vegada més gran cabanya porcina. L'últim cens porcí fet per la Generalitat a finals del 2015 revela que en set anys han augmentat gairebé en un 20% el nombre de porcs. De fet, ja hi ha més porcs (7,7 milions) que persones (7,5) a Catalunya. Així mateix, la gestió de les dejeccions dels animals s'ha complicat després del tancament de la plantes de cogeneració que feien servir els excrements dels animals per produir energia. Aquestes plantes tractaven fins al 10% del purí generat per les granges porcines.

L’ACA participa en el projecte europeu Life+ InSiTrate, cofinançat per la Unió Europea, i que té com a objectiu demostrar la “viabilitat tècnica, econòmica i ambiental” de l'ús de tecnologia biològica per reduir la quantitat de nitrats als aqüífers.

MÉS INFORMACIÓ