Selecciona Edició
Connecta’t

Rajoy defensa al Congrés el pacte per deportar refugiats

És la primera compareixença del president espanyol en funcions des de les eleccions generals

Rajoy al Congrés, en una imatge d'arxiu.
Rajoy al Congrés, en una imatge d'arxiu.

El president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, compareix aquest dimecres davant del ple del Congrés per vegada primera des de les eleccions generals del passat 20 de desembre. Rajoy explica davant la Cambra els acords del Consell Europeu del 18 i 19 de març, que va aprovar la devolució a Turquia de tots els immigrants il·legals (inclosos els refugiats sirians) que arribin a Grècia. "Espanya ha estat sempre guiada pels objectius de salvar vides, protegir fronteres exteriors i oferir vies legals d'immigració", ha dit el president en funcions.

A més, Rajoy ha assegurat que va complir el mandat de la Cambra perquè l'acord entre la UE i Turquia sobre els refugiats inclogués garanties per respectar la legalitat internacional i excloure qualsevol tipus d'expulsió col·lectiva.

La resposta del líder socialista, Pedro Sánchez, s'ha iniciat fent referència a l'incompliment del dèficit: "Els números no menteixen. El que va mentir va ser vostè”. El líder socialista ha retret al president en funcions que només hagin arribat a Espanya 18 dels gairebé 16.000 que es va comprometre a acollir. "No ha estat lleial". "És una autèntica vergonya", li ha etzibat.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias ha estat també crític amb l'acord i ha utilitzat el mateix adjectiu, "vergonyós", per qualificar-ho. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha exposat que Espanya és capaç d'assumir els 16.000 refugiats compromesos i ha acusat el Govern que amb l'acord amb Turquia s'hagin "externalitzat els drets humans". 

Després d'haver-s'hi resistit en un primer moment, Rajoy va demanar informar el Congrés la setmana passada, un dia abans que es votés la petició de compareixença presentada pel PSOE i Podem, que tenia el suport d'una àmplia majoria per tirar endavant. El Govern espanyol al·lega, no obstant això, que es tracta d'un cas excepcional –la llei de creació de la Comissió Mixta del Congrés-Senat per la UE la preveu expressament– i manté la seva negativa a deixar-se controlar pel Parlament, amb l'argument que la Cambra sortida de les últimes eleccions no li ha donat la seva confiança, per la qual cosa no pot exigir-li responsabilitats polítiques. El Congrés es disposa a recórrer al Constitucional contra aquesta negativa en el que constitueix un conflicte sense precedents entre el poder executiu i legislatiu.

En qualsevol cas, Rajoy ha defensat aquest dimecres davant del Congrés que va complir escrupolosament en la Cimera de Brussel·les el mandat que portava del Parlament, plasmat en un document consensuat d'11 punts. Fonts comunitàries admeten que Rajoy es va esforçar com mai abans per introduir en les conclusions de la cimera mencions expresses al fet que no hi haurà expulsions col·lectives, que les deportacions només es produiran una vegada conclòs el corresponent individual o es donarà prioritat als col·lectius més vulnerables, com dones soles o menors.

Però com que ha trigat diverses setmanes a comparèixer, els grups parlamentaris ja no jutgen Rajoy per la lletra de les conclusions, sinó per l'aplicació pràctica d'aquest acord, que ha estat criticada per les ONG i organitzacions defensores de drets humans i ha portat el sistema grec d'asil al col·lapse.

També li retreuen l'escassa contribució espanyola per afrontar aquest greu problema: el Govern espanyol va acceptar ressituar, procedents de Grècia i Itàlia, 15.888 refugiats i reubicar-ne 1.449 més des dels països veïns de Síria, però fins ara només n'ha acollit 18 i quatre han desaparegut, segons fonts governamentals, i és que la majoria vol marxar cap a països on tenen més prestacions socials o oportunitats de treball, com Alemanya o Suècia. Tampoc s'ha concretat l'oferta espanyola de donar suport a Grècia amb l'enviament d'agents de fronteres i experts a tramitar sol·licituds d'asil.

La proposta de la Comissió de crear una agència europea que centralitzi totes les peticions és l'últim intent de la UE per abordar una crisi que ja ha deixat en suspens la lliure circulació de ciutadans i amenaça amb dinamitar els fonaments de la Unió.

MÉS INFORMACIÓ