Montoro dóna 15 dies a Catalunya per congelar la despesa

Les comunitats autònomes no hauran de treure les tisores per ajustar els comptes, com van haver de fer el 2012, quan van retallar en sanitat i educació. Almenys aquesta és l'explicació de les 12 cartes que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha enviat a la dotzena de comunitats —Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Extremadura, Madrid i Múrcia— que van incomplir el dèficit l'any passat. En les missives remeses ahir a la tarda els reclama que "han d'aprovar en el termini de 15 dies, a comptar des de la recepció de la carta, la no-disponibilitat de crèdits que garanteixi el compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària establert".

El ministeri explica en les cartes que amb la millora del finançament autonòmic (7.448 milions més), l'estalvi en interessos pel finançament del FLA —suposa una reducció del 45% de les despeses financeres— i la no-repetició de despeses extraordinàries que van tenir lloc el 2015 per import de 2.186 milions d'euros en total, les autonomies podran complir fàcilment l'objectiu de dèficit públic d'aquest any, que és del 0,3% del PIB. La clau, recorden des del ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro, és que no s'incrementi la despesa pública.

"Aquest finançament addicional facilitarà a la comunitat atendre la no-disponibilitat sol·licitada i complir amb la regla de despesa, sense determinar necessàriament, i sempre en funció del pressupost vigent per al 2016, una reducció de despesa en relació amb l'executat en l'exercici anterior", assenyala les cartes remeses per Montoro a la dotzena d'autonomies.

Hisenda concedeix 15 dies a les comunitats perquè aprovi la no disponibilitat de crèdits i congeli la seva despesa

Encara que l'ajust sembla considerable —les comunitats han de fer baixar els números vermells de l'1,66% del PIB registrats el 2015 al 0,3% d'aquest any, una retallada d'uns 14.000 milions—, la veritat és que si les comunitats compleixen la regla de despesa podran aconseguir l'objectiu sense haver d'aplicar retallades. La regla de despesa, inclosa en la Llei d'Estabilitat Pressupostària, consisteix en el fet que les administracions públiques no podran augmentar els compromisos per sobre del creixement potencial de l'economia, calculat en l'1,8%.

Segons Hisenda, el forat pressupostari de les comunitats va ascendir a 17.962 milions d'euros. Si les autonomies congelen la despesa, podrien rebaixar el dèficit gairebé 4.000 milions, molt a prop de l'objectiu pressupostari. Catalunya, que va registrar un dèficit de 5.532 milions, rebrà 1.862 milions més per a la millora del finançament. A més, no tindrà la despesa no recurrent de 1.542 milions (partides d'altres anys que van aparèixer el 2015 per la construcció de presons). El resum és que si congela la despesa registraria un dèficit per sota del 0,3%, l'objectiu per a aquest any.

Un examen a les xifres pressupostàries de les comunitats el 2015 avalen la tesi d'Hisenda. Les autonomies van augmentar de mitjana les despeses corrents un 0,1%. Catalunya fins i tot les va reduir un 3,1% sense tenir en compte la factura de l'hepatitis C. Respecte a la inversió, les comunitats van augmentar la formació bruta de capital de mitjana un 15,2%, sense comptar les despeses no recurrents de Catalunya, per les factures no comptabilitzades per la construcció de presons (1.542 milions) i altres inversions extraordinàries d'Astúries i Balears.

Però el capítol més elevat de despesa de les comunitats són les nòmines dels funcionaris i altres treballadors públics. La remuneració dels assalariats va augmentar de mitjana un 2,5%, sense tenir en compte la devolució del 50% de la paga extra del 2012. Aquesta partida creix sobretot per la contractació de nous treballadors públics, molt més que per l'augment salarial dels funcionaris. Catalunya, la que més es va desviar en el dèficit, va incrementar la despesa salarial un 6,08%; la Comunitat Valenciana, un 3,1%; Balears, un 3,6%, i Andalusia va elevar la seva despesa per pagar les nòmines un 3,8%. Totes aquestes la van incrementar per sobre de la mitjana i totes van incomplir.

Canàries i Galícia, les úniques comunitats de règim comú que van complir amb l'objectiu de dèficit només van elevar la despesa en personal un 0,6% i un 0,1%, respectivament.