Selecciona Edició
Connecta’t

“Tothom té dret a opinar sobre temes de llengua”

Professionals lingüístics demanen no tancar el debat als sectors especialitzats, com es desprèn del manifest promogut pel Grup Koiné

Presentació del manifest sobre el bilingüisme.
Presentació del manifest sobre el bilingüisme.

Partint del punt que "tothom té dret a opinar sobre temes de llengua" i que "és bo que col·lectius diversos vulguin plantejar temes d’interès general i participar activament en el debat", un grup de 15 professionals de l'àmbit de la sociolingüística i la política lingüística ha escrit un article aquest dimecres al diari Ara amb una sèrie de precisions sobre el manifest publicat la setmana passada pel Grup Koiné.

En primer lloc, aquest nou article considera una simplificació parlar de bilingüisme tal com ho fa el Grup Koiné (que "dóna a entendre que qualsevol mena de bilingüisme és incompatible amb la sostenibilitat del català", diuen): "Convé alertar contra simplificacions d’aquest caire, que pràcticament identifiquen 'normalització' amb 'monolingüisme'". "Si bé és cert que el bilingüisme social generalitzat és una condició per a la substitució lingüística, l’estudi i la comparació de la multiplicitat de situacions de multilingüisme al planeta confirma l’abast mundial del contacte entre llengües i permet afirmar que no totes les formes d’organitzar la diversitat lingüística condueixen necessàriament a la desaparició de la llengua més feble. El bilingüisme no és, per tant, la causa de la substitució", llegim a l'article.

Pel que fa al paper que juga la immigració en l'afirmació de la llengua, el Grup Koiné diu que aquest col·lectiu és "instrument involuntari de colonització lingüística”. Aquesta consideració, segons els articulistes de l'Ara, "amaga la realitat que centenars de milers de persones de llengua familiar castellana o altra han (o hem) participat molt activament en la normalització del català". Aquest fet "constitueix un capital molt important per assegurar la cohesió social del país".

El manifest de la setmana passada conté una desqualificació genèrica respecte a la majoria de les enquestes lingüístiques. "Convindria recordar", llegim a l'article d'avui, "que les enquestes a les quals fan referència no són pas sondejos preelectorals interessats sinó censos o enquestes promoguts i publicats per institucions públiques o acadèmiques, i que es fonamenten en una metodologia oberta, verificable, consensuada i homologada internacionalment".

Una altra rèplica al manifest apunta a la condició de la població catalana: "No compartim el plantejament que dóna per descomptat que la gran majoria de la població actua de manera ignorant, irreflexiva i inconscient en relació amb l’ús de la llengua, mentre que només una altra part (els promotors del manifest) tindria un accés privilegiat als significats i als usos apropiats del repertori lingüístic". Els signants de l'article d'aquest dimecres emfatitzen en les visions diferents de la realitat en una "societat oberta i democràtica" i en "el diàleg obert, lleial i sense prejudicis".

L'article acaba reclamant un esperit més obert al debat i obrir-lo a altres sectors de la societat: "El recent manifest promogut pel Grup Koiné és una iniciativa que pot representar el posicionament de certa part de l’activisme lingüístic catalanista, però a la vista de les seves mancances considerem que construir consensos en temes de llengua requereix un punt de vista més inclusiu que reflecteixi l’experiència de sectors molt més amplis de la població".

Signen l'article d'aquest dimecres Joan Pujolar, Albert Branchadell, Eva Codó, Víctor Corona Villavicencio, Albert Fabà, Isaac González, Roger Martínez, Melissa G. Moyer, Miquel Àngel Pradilla, Maite Puigdevall Serralvo, Elvira Riera, Eunice Romero Rivera, Joan Solé Camardons, Mercè Solé i F. Xavier Vila i Moreno.

MÉS INFORMACIÓ