Selecciona Edició
Connecta’t

La Caputxeta se’n va a l’estranger

‘La Caputxeta Galàctica’ d’Insectotròpics, premi BBVA de teatre, triomfa més fora de Catalunya que a casa. No és un cas aïllat

Vídeo, performance, pintura a 'La Caputxeta galàctica'.
Vídeo, performance, pintura a 'La Caputxeta galàctica'.

Hi ha un llop, hi ha una nena que porta una caputxeta vermella, hi ha un bosc, hi ha una àvia. I hi ha un munt d'advertiments, de pors, de riscos... Qualsevol història amb aquests elements, ens porta al conte infantil. Però... La Caputxeta Galàctica no en té res a veure. No reconeixerem el conte, més aviat ens el muntarem. És el que pretén la companyia Insectotròpics, un grup d’artistes... en el sentit més ampli de la paraula. I en el més boig, més pur, més genial. Són set artistes de diferents procedències però amb les mateixes inquietuds: plantejar propostes obertes, interactives (el públic sempre té un paper rellevant en els seus espectacles) i innovadores en el món de l’art.

Estem parlant d’una obra de teatre. Estem parlant d’una performance. Estem parlant de videoart. Estem parlant de música electrònica. Estem parlant d’un work in progress. Insectotròpics ens descol·loquen i ens captiven amb la seva forma de fer art. Una combinació de perspectives que ens mostra tota una col·lecció de disciplines en directe permetent-nos triar el punt de vista que més ens atrapi. A l’escenari, una única actriu, filmada en directe per una càmera, amb un rerefons en una pantalla i una taula on dos pintors es dediquen a “tunejar” la realitat fent-la totalment virtual. Tot, alhora, projectat sobre una pantalla principal sobre la que es multipliquen i se solapen imatges d’allò més al·lucinants. Tot entra en l'esperit d'aquestes experiències multisensorials en les quals agafen l'espectador i el porten per mons onírics, psicotròpics, delirants, estrambòtics, gamberros, irreals, surrealistes, bojos, genials, incomprensibles, fantàstics…

L'espectacle va ser el seu primer treball i el van estrenar fa quatre anys al festival d'arts visuals Mira!, el 2011; l’any següent va passar pel Mapping Festival de Suïssa i per la Fira de Tàrrega i no ha parat de voltar món: Dinamarca, Noruega, Regne Unit, Brasil, Alemanya, França, Mèxic, Perú, Colòmbia, Corea... L'any passat va guanyar el Premi BBVA de Teatre i està fent representacions per Catalunya: han passat per Terrassa, per Manresa i per Vic i aquest divendres tancaran aquesta minigira a Viladecans. Però entre mig han tornat a passar per Copenhaguen, on van inaugurar l'April Festival: "La gran majoria de les nostres actuacions són a l'estranger", explica Maria Thorson, membre de la companyia. "Seguim viatjant: aquest estiu anirem a Estònia, Eslovàquia, Suïssa, Alemanya i França, de moment".

Els dos pintors insectotròpics, en acció.
Els dos pintors insectotròpics, en acció.

És el destí de companyies que aposten per l'art multidisciplinar. Evidentment, no poden viure d'això: "Cadascú té la seva feina", diu la Maria. Ella és productora, altres donen classes de pintura o de música o es dediquen a fer vídeos per a empreses o esdeveniments o, com la Maria, a portar la producció de diversos festivals.

La principal queixa és que qui hauria d'apostar per les noves tendències no ho fa. "Per què els grans espais públics, a Barcelona, no programen segons quines coses?", es pregunta la Maria. "Cap a on evoluciona la societat? Per què una de les tres sales del TNC, a Barcelona, no pot apostar de forma continuada per propostes més trencadores? A altres països ho faria. Sí és cert que aquesta temporada hem pogut veure el Carles Santos amb el seu Patetisme il·lustrati també Nadia, dues propostes diferents". Thorson creu que la cultura no es pot reduir només a qüestions pressupostàries perquè cal trobar un equilibri "amb la tasca educativa, amb la capacitat de generar debat, amb l'esperit crític".

“Se suposa que som la bomba, però seguim sent precarietat”, diu l'insectotròpica Maria Thorson.

"Fira Tàrrega o el festival Terrassa Noves Tendències (TNT), sí que ho fan, però són dels poquíssims espais que arrisquen", diu la insectotròpica. Com també arrisquen sales com l'Antic Teatre o ara la nova Hiroshima, a Barcelona, "però espectacles com la Caputxeta no es poden representar allà perquè són sales massa petites. Però no parlem només de dimensions. "Aquestes sales només poden oferir anar a taquilla (50-50) perquè si no, no els surten els números", admet la Maria. "El problema està en les grans empreses privades i les sales públiques municipals, que estan subvencionades, i que també ofereixen el mateix tipus de contractació, quan està clar que en aquestes condicions la majoria de companyies s'ofeguen".

Costa poder gestionar les subvencions de la Generalitat, per exemple. "Exigeixen tenir 10 actuacions programades a Catalunya en els següents 18 mesos, cosa molt difícil, i si no, s'ha de tornar la pasta", comenta Maria, l'encarregada de la gestió de la companyia. "Això, quan no s'ha d'avançar diners, cosa inassumible que, molt sovint, porta les companyies a renunciar a les subvencions.

Insectotròpics no són els únics que treballen (molt) més a l'estranger. Roger Bernat, la Agrupación Señor Serrano, Intims són algunes de les companyies que pateixen les condicions laborals de què estem parlant però continuen fidels al seu esperit i a la seva feina.

La 'Caputxeta', a Corea.
La 'Caputxeta', a Corea.

Algun programador (estranger) ha considerat Insectotròpics "hereu il·legítim" de la Fura dels Baus: "Artísticament no ho crec, som diferents, però en quant a esperit, a risc, a apostar per una forma de fer teatre... sí", considera Thorson. Han inaugurat l'última Fira de Tàrrega amb Compra'm , una història sobre el consumisme i han donat molt a parlar amb Bouazizi, a partir de l'home que es va cremar viu a Tunísia, "iniciant" la Primavera àrab... "Se suposa que som la bomba, però seguim sent precarietat".

A l'obra, la Caputxeta galàctica acaba travessant el bosc. Trenca amb el camí marcat, amb les tradicions, amb l'adolescència (cadascú pot interpretar el que vulgui). Però la Caputxeta és un conte. També la de la versió d'Insectotròpics. La realitat no ha canviat. La precarietat segueix estant en l'ordre del dia de l'escena catalana. La maria no defalleix: "Els insectes psicotròpics quan et punxen et provoquen una reacció, no et deixen indiferent. I, en l'art, això és el que es busca".