Selecciona Edició
Connecta’t

Del Virrei Amat a Rosa Regàs: els traïdors de la pàtria

Un llibre de Viena Editorial selecciona els catalans que han servit al “colonialisme espanyol”

Félix de Azúa (e), Albert Boadella (c), i Arcadi Espada(d).
Félix de Azúa (e), Albert Boadella (c), i Arcadi Espada(d).

La primera pàgina ho deixa ben clar: “Tots coneixem els nostres herois, Guifré el Pilós, Macià, Pep Guardiola... El que potser no coneixem tan bé són els malvats (o, si voleu, els ‘contraherois’) que han contribuït que el nostre país hagi romàs captiu durant segles, sotmès a un règim colonial, d’amos (ells) i esclaus (nosaltres)”. Aquestes línies apareixen a la introducció de Perles catalanes. Tres segles de col·laboracionistes, un llibre publicat per Viena Editorial, un segell presumptament seriós que també publica obres de Marcel Proust, Lluís Permanyer o Zygmunt Bauman. El libel està escrit pels germans Salvador i Jordi Avià, i per Joan-Marc Passada. Entre els seus col·laboracionistes de la colonització de Catalunya es troben noms contemporanis, com Rosa Regàs, Arcadi Espada, Félix de Azúa, Duran i Lleida, Francesc de Carreras, Carme Chacón o Miquel Roca.

El llibre és un libel perquè la seva finalitat és difamar amb poca voluntat d’objectivitat o rigor acadèmic. Així al perfil del “col·laboracionista” Francesc Cambó, els autors asseguren que Francesca Bonnemaison era una mena de proxeneta per al polític. Bonnemaison va ser una pedagoga recordada per la seva implicació en l’educació i els drets de les dones. Bonnemaison va ser amiga íntima de Cambó. El llibre diu: “Algunes fonts insinuen que [Bonnemaison] era qui li procurava certes amistats femenines, la majoria de les quals, pel que sembla, eren força joves”. El llibre no especifica les fonts consultades.

Cada perfil de col·laboracionista ve precedit per una breu fitxa introductòria. Pel que fa a Ferran Valls Taverner s’indicia el següent: “Barcelona, 1888-1942. Historiador, antidemòcrata, feixista i patrocinador de l’Opus. Altres ‘perles’ relacionades: Cambó, Estelrich. Té un carrer a Barcelona”. L’obra comença afegint catalans i mallorquins que van tenir càrrecs a les colònies americanes –Fra Juníper Serra inclòs–, però també personalitats del segle XIX àmpliament acceptades per la societat. Víctor Balaguer, referent de la Renaixença, és presentat com un malvat al nivell de Lex Luthor, sent Cambó i Duran i Lleida els seus deixebles: “Suposem que el col·laboracionisme de Cambó era de l’estil esquizofrènic que coneixem tan bé d’altres prohoms com Víctor Balaguer. Aquestes idees, amb les adaptacions adequades, han arribat fins als nostres dies i, sent justos, cal reconèixer que han estat una contribució important a mantenir-nos reduïts a la trista condició de pobrets indígenes colonitzats. El màxim representant d’aquesta doctrina en l’actualitat és un ésser calb, de nom Josep Antoni”. A Duran i Lleida també se’l titlla de “desequilibrat”.

Albert Boadella no hi podia faltar. D’ell diuen que “va decidir posar-se una corretja al coll i passar a ser el gosset del mandarí... de la capital del regne, i va començar a patinar (teatralment, volem dir) i a fer-nos ‘boadellar’. Mala cosa per a un comediant, tot i que la vida li va bé: pel que sembla, ara viu a la metròpolis i menja al platet friskies a pleret. De tant en tant deixa anar alguna bestiesa, però no se’l troba a faltar gaire. Va ser un dels fundadors del partit neocolonialista Ciutadans”. De Carme Chacón apunten que la seva mare es va equivocar parint-la a Catalunya. De l’escriptora Rosa Regàs asseguren que “s’ha decantat sempre pels camins del nadiu agraït del poder colonial, cosmopolita i poc patriota”. Altres noms contemporanis que apareixen a Perles catalanes són Aleix Vidal-Quadras, Josep Ramon Bosch o Josep Borrell. No hi falten Joan Antoni Samaranch, Carles Sentís o Josep Pla. També apareix a la llista Jaume Vicens Vives, com a “historiador mutant, filonazi i oportunista”, a qui se li pressuposa un entusiasme pel franquisme: “Ràpidament es va integrar amb els opinadors del moment, entusiastes del règim franquista: Sentís, Ignasi Agustí, Santiago Nadal, Joan Ramon Masoliver, alguns dels quals aplaudien enfervorits les victòries del Tercer Reich”. La revista Destino és descrita a Perles catalanes com una cova de falangistes recalcitrants.

MÉS INFORMACIÓ