Comencen les primeres expulsions de refugiats després de l’acord UE-Turquia

Aquest dilluns a trenc d'alba han salpat del port grec de Lesbos els primers migrants expulsats per la Unió Europea a Turquia segons un acord bilateral criticat per l'ONU. Tots han pujat amb els seus objectes personals i sense incidents en dos ferris turcs que habitualment traslladen turistes entre els dos països. La UE ha aconseguit així, i malgrat la improvisació, complir el calendari pactat, sense protestes dels afectats davant la premsa, tot i que finalment han estat menys, un terç dels 600 que planejava fer fora aquest dilluns.

Els deportats són 136 homes, del Pakistan, Bangla Desh i el Marroc, cadascun dels quals anava acompanyat per un policia, segons ha explicat una portaveu de Frontex. Al grup hi havia també dos sirians que han sol·licitat retornar voluntàriament, segons ha explicat a la televisió el portaveu del comitè del Govern grec per gestionar aquesta crisi, Giorgios Kiritsis. Els expulsats no anaven emmanillats i els agents no anaven armats, segons Frontex. El grup –cap dels membres havia sol·licitat asil, segons Frontex– ha estat traslladat a Dikeli (al nord de la ciutat turca d'Esmirna). Des de la veïna illa de Quios ha partit un altre grup de 66 persones.

Wenzel Michalski, el cap de la branca alemanya de Human Rights Watch, ha declarat al port de Lesbos que el procés és “una expulsió forçosa en massa” i, per tant, “molt il·legal”. L'europarlamentària espanyola Maite Pagazaurtundua, que també ha viatjat a Lesbos, ha criticat les deportacions, la política de la Unió amb els refugiats i les dificultats per obtenir informació oficial de la Comissió Europea sobre les diverses mesures acordades per gestionar aquesta crisi. Un grup d'activistes, incloent-hi els voluntaris que rescaten llanxes al mar, ha protestat al moll amb crits de “vergonya, vergonya”.

Aquestes expulsions són la fase clau de la implementació de l'acord signat pels Vint-i-vuit i el Govern turc el passat 18 de març pel qual van pactar que totes les persones arribades il·legalment a la UE a partir del 20 de març, excepte les que requereixin protecció internacional, serien retornades a Turquia, país que ara de facto la Unió considera una destinació segura per als refugiats. Amb aquesta mesura la UE espera dissuadir els potencials asilats, frenar les arribades de refugiats i migrants, que ha estat incapaç de gestionar des que es van disparar i l'han sumit en una profunda crisi. Des de l'inici del 2016 han arribat a Grècia en llanxes precàries més de 150.000 persones, un terç de les quals eren infants. La meitat ha arribat a Lesbos.

Els retornats han estat traslladats durant la nit en autobusos des del camp de Moria, un centre de registre de migrants convertit en centre de detenció per l'acord de la UE amb Turquia que es troba a uns vuit quilòmetres del port de Mitelene. Una vegada al moll han baixat dels autobusos i han embarcat als ferris. Els representants dels serveis d'immigració turcs han rebut els retornats a Dikeli.

Tant les autoritats europees com les turques s'han esforçat a complir el calendari i fer les primeres expulsions en la data inicialment prevista, unes presses que han estat molt criticades per l'ONU i diverses ONG, que sospiten que el processament exprés de les sol·licituds d'asil pot incomplir les garanties requerides. Malgrat el desembarcament de policies i funcionaris europeus a Lesbos, falta personal per posar en pràctica tot el pla. Els agents que aquest dilluns a l'alba han escortat els migrants eren de França, Letònia, Estònia, Lituània i Luxemburg. L'eurodiputada Pagazaurtundua ha criticat que els països s'hagin afanyat molt més a l'hora d'aportar agents a aquesta missió que no pas funcionaris especialitzats a processar sol·licituds d'asil. L'agència Associated Press assegura que només una desena part dels 2.300 funcionaris sol·licitats per Frontex ja han arribat.

A les illes gregues hi ha encara detinguts uns 4.000 migrants arribats després de l'entrada en vigor de l'acord. La incògnita és com respondran les autoritats gregues a les sol·licituds d'asil que puguin presentar els sirians i els ciutadans d'altres països sumits en conflictes: si accepta les sol·licituds o les considera inadmeses argumentant que s'haurien d'haver presentat a Turquia. L'acord en principi preveu que també els sirians que fugen de la guerra siguin retornats a Turquia i que sol·licitin asil allà. “No hi ha calendari per a les devolucions. Per examinar les sol·licituds [d'asil] caldrà temps”, ha recalcat Kiritsis. I falten mans.