Selecciona Edició
Connecta’t

El dèficit amenaça els pressupostos “socials” promesos per Puigdemont

La voluntat del Govern xoca amb els nous advertiments de Cristóbal Montoro

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont. EFE

La voluntat del Govern de Junts pel Sí d'elaborar uns pressupostos “d'ordre social”, com ha clamat aquest divendres el president Carles Puigdemont, xoca amb els nous advertiments del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que ha anunciat més control sobre la despesa de les comunitats que han superat el límit de dèficit públic. Malgrat que Catalunya va ser l'any passat la comunitat que va contreure més desajustament negatiu entre ingressos i despeses —del 2,7% del PIB en contraposició a un objectiu del 0,7%—, Junts pel Sí manté la seva pretensió d'incorporar el pla de xoc social que va acordar amb la CUP per conformar el Govern. Per a això necessita 270 milions d'euros més en un exercici en el qual necessitarà uns 3.000 milions per eixugar el dèficit.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha optat per criticar amb duresa el ministre després que Montoro reclamés una gestió “més rigorosa i eficaç”. Segons ell, el Govern espanyol “és el responsable de tenir un forat el doble de gran del que generen les autonomies” i Montoro representa un ministeri que “xucla els impostos dels catalans”. Tot i que no s’ha referit a l'augment de la partida de la despesa per a aquest any, Puigdemont sí que ha destacat que els pròxims Pressupostos seran “socials”.

El Departament d'Economia ha començat a elaborar els comptes amb la previsió de presentar-los al maig i aconseguir els suports necessaris perquè el Parlament els aprovi al juny, ja sigui amb la CUP o amb altres formacions. Però dijous va sorgir un nou problema per redactar-los, quan Montoro va enumerar una sèrie de mesures de control per a les comunitats incomplidores.

L'equip del conseller Oriol Junqueras no tem quatre aquestes mesures perquè ja s'apliquen a Catalunya. Però n’hi ha una altra que desconcerta: “Exigència d'un acord de no disponibilitat de crèdits al seu Pressupost”. A la pràctica, aquesta regla limita l'expansió de la despesa a un màxim de l'1,8%, basat en el creixement esperat de l'economia i dels ingressos fiscals. Però els tècnics volen tenir la carta que li ha de remetre el gabinet de Montoro per assegurar-se de les seves conseqüències.

La conselleria ja preveia l'augment de la recaptació tributària i hi comptava per completar uns Pressupostos amb partides de despesa més ambicioses, ajudada també per la reducció de la càrrega financera. El problema és que aquests factors positius seran insuficients si la Generalitat ha d'assumir l'objectiu de dèficit del 2016, d'un 0,3% del PIB. L'any passat va ser del 2,7%, que es reduiria a un 1,9% si no s'haguessin incorporat càrregues provinents d'altres exercicis i que no tornaran a computar-se l’any vinent.

La diferència entre l'objectiu del 0,3% del pròxim any i l'1,9% del 2015 obliga a retallar o a trobar recursos per un import d'uns 3.000 milions d'euros, tret que el Govern espanyol acabi tenint en compte les reivindicacions de les comunitats i elevi el seu sostre de dèficit. De moment, Montoro va assegurar que totes les comunitats autònomes disposaran de més recursos, però les adverteix que aquests recursos no seran per elevar la despesa sinó per assecar aquest dèficit. Així que la Generalitat depèn d'una segona opció si vol més despesa social: retallar d’altres partides si tingués marge.