La Haia absol l’ultranacionalista serbi Seselj de crims de guerra
Els jutges diuen que la Fiscalia no ha provat la seva responsabilitat en els crims contra la humanitat als Balcans
Vojislav Seselj, fundador el 1991 del Partit Radical de Sèrbia i un dels líders ultranacionalistes encara amb més popularitat al seu país, ha estat absolt dels nou càrrecs de crims de guerra i contra la humanitat perpetrats en la guerra dels Balcans que pesaven en contra seva. La sentència, dictada aquest dijous pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII), arriba 13 anys després del seu lliurament voluntari a la Haia. És també un de les pitjors garrotades que ha rebut la Fiscalia. Segons els jutges, l'acusació no ha sabut demostrar “el llaç causal directe entre els delictes, que sí que van existir, i els discursos polítics de Seselj”. No va ser, en altres paraules, l'ideòleg de la neteja ètnica denunciada pels fiscals. La sentència qualifica aquestes proclames d'“una manera de galvanitzar les tropes en temps de conflicte, però no una crida a l'assassinat”. A partir d'ara, Seselj, que no era a la sala de vistes, és un home lliure.
Aquesta absència és la primera en la història del tribunal. Malalt de càncer, els jutges el van deixar marxar a Belgrad el 2014 per rebre tractament. La Fiscalia es va oposar llavors a la llibertat provisional perquè va veure perill de fugida, i perquè els metges holandesos estaven capacitats per cuidar-lo. Les primeres paraules de Seselj en arribar ara fa dos anys a la seva terra van confirmar les seves pors. Entre aclamacions dels seus seguidors, va dir el següent: “No penso tornar, que vinguin a arrestar-me”.
El procés ha estat únic per les constants interrupcions provocades pel mateix Seselj, en vaga de fam en dues ocasions, condemnat per desacatament per haver intimidat un testimoni, i candidat a les eleccions a Sèrbia malgrat ser a la presó. Quan va aconseguir tornar a Belgrad amb l'excusa de la seva malaltia, el TPII va revocar la seva pròpia ordre en qüestió de setmanes. Els jutges van demanar al Govern serbi, sense èxit, que el retornés immediatament. A principis de març, no obstant això, la mateixa sala que l'ha jutjat va dir que la seva presència no era necessària per escoltar el veredicte. Segons Belgrad, el seu tractament mèdic no podia interrompre's i així ha estat.
Nascut a Sarajevo el 1954, Seselj va estudiar Dret i va ser empresonat el 1984 per criticar els comunistes al poder. Els problemes acadèmics derivats de la seva reclusió el van portar a tornar el 1989 als Estats Units, on havia impartit classes el 1978. A principis del 1990 es va autoproclamar Duc dels Txèniks, un títol simbòlic que el posava al capdavant dels partidaris de la creació d'una Gran Sèrbia. Derivada de la ideologia de l'organització guerrillera i nacionalista sèrbia del mateix nom creada en la II Guerra Mundial, el seu ideal era el mateix de llavors: la unificació sèrbia en un Estat lliure d'altres poblacions. El 1991, quan l'extinta Federació Iugoslava feia aigües, va fundar el Partit Radical de Sèrbia i va advocar en els seus discursos per l'expulsió massiva de croates i altres grups de bona part de Iugoslàvia. “On hi hagi tombes sèrbies hi ha terra sèrbia”, va dir, en un dels seus mítings de l'època.
El 1998, el Partit Radical Serbi va formar una coalició amb el Partit Socialista, dirigit per Slobodan Milosevic, que després arribaria a ser president del país. Seselj es va convertir en el seu vicepresident i en un dels seus principals aliats. La relació es va trencar quan el primer va considerar que el seu segon era excessivament violent i ja no li servia per a les seves finalitats polítiques. (Acusat de genocidi, crims de guerra i contra la humanitat, Milosevic va morir el 2006 a la presó del TPII sense que es pogués dictar sentència).
Seselj va presentar la dimissió del càrrec el 2002, i el 2003 es va lliurar al TPII. Malgrat estar ja a la presó preventiva, al setembre d'aquell any va ser el segon candidat més votat en les eleccions presidencials. Guanyades pel seu propi partit, liderat per Tomislav Nikolic, i tot i que Sèrbia enfilava lentament el curs de la integració europea –encara és candidata a la UE–, el nacionalisme radical que defensava mantenia un gran suport popular. “El Tribunal pensa jutjar-me, però seré jo qui jutgi els Estats Units i l'OTAN. Ningú pot vèncer la idea nacional sèrbia”, va dir, poc després de ser internat per la justícia internacional a l'espera del judici que acaba de concloure.
