Selecciona Edició
Connecta’t

Tres universitats catalanes lideren el rànquing de l’educació superior

La classificació universitària de la Fundació BBVA detecta una millora del rendiment des del 2013

Estudiants universitaris en una aula.
Estudiants universitaris en una aula.

Tres universitats catalanes i la Politècnica de València lideren la classificació general d'universitats espanyoles U-Ranking, realitzada per la Fundació BBVA. El podi l'ocupen la Universitat Pompeu Fabra —amb una puntuació d'1,6—, seguides de la Universitat Autònoma de Barcelona, i la Politècnica de Catalunya i València, que reben un 1,4. La quarta edició d'aquest informe confirma que les millors universitats d'Espanya se situen, majoritàriament, a les grans àrees metropolitanes. La quarta i cinquena posició l'ocupen la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat Carlos III, que ha empitjorat la seva puntuació respecte al 2015. La Universitat de Barcelona, en vuitè lloc, ha millorat l'últim any. 

Aquest informe, realitzat per la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, analitza 61 universitats que representen més del 95% del sistema universitari.

L'edició del 2016 de l'U-Ranking situa la Universitat de Navarra i la Pompeu Fabra com les millors en docència i la Universitat Autònoma de Barcelona com a líder en investigació. Les millors en innovació i desenvolupament tecnològic són la Politècnica de Catalunya, la Politècnica de València, i la de Madrid. L'estudi, que també avalua l'evolució del rendiment de les universitats espanyoles en els tres últims anys (del 2013 al 2016), detecta una millora de 5,6 punts percentuals, encara que també parla d'un estancament entre el 2015 i el 2016.

Les universitats públiques dominen el rànquing general —de les 16 primeres, 14 són públiques—, el d'investigació —les 13 primeres són públiques— i el d'innovació i desenvolupament tecnològic —les 11 primeres són públiques.

Segons l'informe, els resultats docents de les universitats privades superen en un 8% la mitjana del sistema universitari, i se situen per sobre de la mitjana 8 de les 13 universitats privades analitzades. En canvi, ofereixen resultats molt pobres en investigació, se situen en conjunt un 36% per sota de la mitjana. L'excepció és la Universitat de Navarra, que la supera. En innovació i desenvolupament tecnològic, els resultats de les privades són millors, 6 de les 13 universitats privades analitzades es col·loquen per sobre de la mitjana del sistema en aquestes activitats.

El sistema universitari més potent d'Espanya és el català, amb un índex de rendiment situat un 20% per sobre de la mitjana. El segueix de prop el de Cantàbria (amb una sola universitat, amb un rendiment d'un 12% per sobre de la mitjana) i, en tercer lloc, la Comunitat Valenciana (11%), Navarra (10%), Balears (8%) i la Comunitat de Madrid (3%). Els autors subratllen que “entre els sistemes universitaris regionals situats per sota de la mitjana cal distingir diversos esglaons: alguns no estan gaire allunyats de la mitjana —Aragó, Galícia, Andalusia—, però els d'Extremadura, Canàries o La Rioja se'n separen més d'un 20%”.

Aquestes importants diferències, i sobretot les existents entre universitats, s'han de tenir en compte en valorar la situació del sistema universitari espanyol, ja que és un conjunt heterogeni. Els autors adverteixen que “no té sentit ignorar aquesta circumstància en dissenyar les polítiques universitàries i els objectius de millora. Aquests no poden ser els mateixos per a universitats que són molt diferents perquè, encara que totes comparteixen la mateixa denominació institucional, les missions que cadascuna considera, les estratègies que desenvolupen i les oportunitats que els ofereixen els seus entorns són diferents”.