Selecciona Edició
Connecta’t

Les lletres catalanes, convidades a la Fira del Llibre de Varsòvia

Santi Vila s'escuda en la falta de recursos perquè el Ramon Llull no porti escriptors en llengua castellana

Carles Sala (esquerra), Jordi Sierra i Fabra, Manuel Forcano, Santi Vila, Blanca Busquets, Màrius Serra, Sebastià Alzamora i Rafel Nadal, a la seu de l'Institut Ramon Llull.
Carles Sala (esquerra), Jordi Sierra i Fabra, Manuel Forcano, Santi Vila, Blanca Busquets, Màrius Serra, Sebastià Alzamora i Rafel Nadal, a la seu de l'Institut Ramon Llull.

En poc més de dos anys, s'han traduït 30 llibres i a cinc universitats s’imparteixen regularment classes de llengua i literatura catalanes (a Espanya, són nou centres, i no de manera sistemàtica). Són les notables xifres de la curiosa estima amb què Polònia observa les lletres catalanes i que expliquen que l'encara jove (set edicions) però dinàmica Fira del Llibre de Varsòvia tingui Barcelona i la literatura catalana com a convidades especials a la convocatòria que tindrà lloc del 19 al 22 de maig, on el convidat d'honor és Hongria. L'Institut Ramon Llull (IRL) hi portarà una delegació de 10 autors catalans. Això sí, tots amb obra escrita en català. “En moments de recursos mínims, la prioritat absoluta ha de ser la promoció de la literatura en català, és difícil justificar avui la desviació de recursos per afavorir la literatura castellana que es produeix a Catalunya”, ha deixat clar el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, durant la presentació del programa.

Sebastià Alzamora, Blanca Busquets, Jaume Cabré, Jenn Díaz, Rafel Nadal, Marc Pastor, Jordi Puntí, Care Santos, Màrius Serra i Jordi Sierra i Fabra són els autors que participaran en els diferents seminaris i taules rodones previstos en una fira que l'any passat va convocar 860 expositors de 29 països, que van congregar 800 autors de tot el món i que van acabar atraient 72.000 visitants. “Alguns dels autors que portem escriuen indistintament en català i castellà, reflecteixen una mica els nous temps i la modernitat i es va assumint”, indiquen fonts de l'IRL, defensant la selecció a partir del bilingüisme d'autors com Díaz (que acaba de publicar per primera vegada directament en català), Santos o Sierra i Fabra. Tanmateix, a la Fira del Llibre de París del 2013, l'IRL va portar també autors d'obres només en castellà, com Javier Cercas, que avui es justifica perquè “la convidada allà era Barcelona”. El flamant director de l'IRL, Manuel Forcano, ha assegurat que “per estatuts, l'IRL ha de promoure i difondre la llengua i la literatura catalana en català; hem de mirar d'ampliar autors en llengua castellana, però això caldrà pactar-ho amb institucions com l'Institut Cervantes”.

Promoure encara més l'intercanvi entre editors polonesos i catalans, especialment en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, i difondre els ajuts per traduccions són els objectius de l'expedició que tindrà el quarter general en un estand de 110 metres quadrats i al qual l'IRL ha convidat també l'agència literària Salmaia, l'editorial La Galera i l'Associació Llegir en Català, que agrupa nou editorials independents.

“El català ha de tenir una oficialitat preeminent”, diu Vila

El conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, no veu amb mals ulls, tàcitament, la tesi del manifest sobre la llengua Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent, que, signat per 170 personalitats del món acadèmic i literari català, es presentarà dijous a la tarda al Paranimf de la Universitat de Barcelona i que “denuncia” la “ideologia política de l'anomenat bilingüisme”, a més d'alertar sobre certs partits que volen imposar-lo com a model en una hipotètica república catalana. “El català ha de tenir una oficialitat preeminent a Catalunya, és la llengua pròpia”, assegura Vila, que admet, tanmateix, que “cal calibrar bé que els ciutadans que no parlin en català siguin ben atesos a l'Administració i a l'escola, però, i ho diu un moderat com jo, el més normal és que, en tota activitat oficial, la llengua que s'utilitzi sigui la pròpia; i defensar el català ho hem de fer nosaltres perquè l'Estat espanyol no ho ha volgut fer mai”.

L'expedició tindrà un jugador número 11 de luxe per promocionar la cultura catalana: el Futbol Club Barcelona, amb el qual l'IRL va signar un conveni de col·laboració el 2012. El fervor polonès per allò català també es tenyeix de blaugrana: els llibres sobre el club i els seus jugadors estrella són molt ben acollits. En aquest àmbit, hi ha reciprocitat: la que hi ha a Varsòvia, amb 650 alumnes, és una de les primeres escoles de futbol que l'entitat blaugrana va obrir fora d'Espanya. Una taula rodona sobre futbol i literatura o la projecció del documental Josep Suñol: un crit valent, sobre el president blaugrana assassinat el 1936 formen part de les activitats previstes en el marc del programa Sport meet culture, que desenvoluparà la fira, un esdeveniment literari que, a més, té com a seu l'Estadi Nacional de Varsòvia, construït el 2012 i pensat també per acollir grans esdeveniments culturals i artístics.

Si bé no està previst que cap jugador del primer equip assisteixi a la fira del llibre, la implicació del FC Barcelona passa també per l’àmbit financer, ja que aporta 15.000 euros al pressupost global de la presència catalana a Varsòvia, que és de 112.000 euros. D'aquests, 20.000 euros més els posa l'Ajuntament de Barcelona, que organitza diversos actes i s’estrena així com a ciutat literària de la Unesco, que la va reconèixer així el desembre passat. “Volem exercir la capitalitat de Catalunya i abandonar aquesta imatge que de vegades s'ha donat que Barcelona i Catalunya no van juntes”, ha apuntat Carles Sala, director d'Infraestructures Culturals, Patrimoni i Coordinació de l'Institut de Cultura de Barcelona. La resta del pressupost va a càrrec de l'IRL i del Govern Balear, que el juliol de l'any passat va decidir tornar a la institució que fomenta la llengua i cultura catalanes.