Selecciona Edició
Connecta’t

La llei que canviarà la vida de tothom

La reforma horària que prepara el Parlament preveu modificar el 2017 les jornades laborals i de lleure de Catalunya

Artur Mas en la presentació del consell assessor per a la reforma horària.
Artur Mas en la presentació del consell assessor per a la reforma horària.

Fabián Mohedano lidera un grup de polítics i acadèmics que des del 2014 han estat fent pedagogia en forma de gota malaia sobre un tema que sembla innocu però que canviarà la vida de cada ciutadà català: la reforma horària. Entrevistes amunt i avall, articles en premsa, xerrades sobre els beneficis d'avançar l'horari de treball i dels àpats; fer com fan a la resta del planeta, diu Mohedano. Fins ara la reforma horària era una remor de fons, però ara l'invent va de debò, perquè tots els partits del Parlament estan d'acord que canviarem el ritme de viure el 2017, i que ho farem per imposició legal.

Els sis grups parlamentaris del Parlament han estrenat la comissió parlamentària d'elaboració de la llei de reforma horària amb l'objectiu d'abreujar els horaris de treball i dedicar més temps a les nostres vides. Cada partit posa l'accent en objectius diferents, però la unanimitat en la necessitat d'un canvi profund hi és. Albert Botran, representant de la CUP a la comissió per la reforma horària, creu que aquesta entesa –excepcional en un moment de trinxeres polítiques com l'actual– és possible perquè els partits es presenten sense una motxilla: és un tema relativament nou. Eva Martínez, la representant del PSC, no hi està d'acord: fa molts anys que es teoritza sobre modificar els horaris laborals per millorar la productivitat i conciliar la vida familiar. Martínez, que és alcaldessa de Vallirana, havia treballat anteriorment a dues empreses privades: “La segona va introduir un horari que et permetia sortir a les sis, dos quarts de set, una hora abans que l'anterior empresa on vaig treballar, i el canvi era un món”.

“Mohedano és l'alma mater de tot plegat”, diu Martínez. Exmilitant del PSC, avui diputat de Junts Pel Sí (JxSí), Mohedano fa 10 anys que va iniciar la seva obsessió per solucionar el fet diferencial dels horaris espanyols. La seva epifania va produir-se el 1996 quan en un viatge a Suècia, sent ell monitor d'un esplai, va descobrir que els caus d'allà feien les mateixes activitats de cap de setmana durant la setmana perquè les jornades laborals i escolars acabaven abans que a casa nostra. El 2010, a partir d'un assaig que va publicar sobre la matèria, va conèixer la dotzena d'acadèmics que han estat el nucli dur del projecte de la reforma horària, noms com el del sociòleg Salvador Cardús, la sociòloga Sara Moreno o la professora d'IESE Núria Chinchilla. Aquest “grup motor” va formar el Consell Assessor del Govern per a la reforma horària. La legislatura anterior es va constituir una comissió parlamentària d'estudi de la reforma horària.

Sindicats i patronals fan tard

El treball del Consell Assessor i de la comissió d'estudi nodreix de documentació l'actual comissió que elaborarà la llei. Mohedano defensa que és possible enllestir la llei aquest 2016 perquè entri en vigor el primer trimestre del 2017. El seu compromís és que el procés no duri més de tres anys. Tot i això, hi ha un endarreriment del calendari: patronals i sindicats haurien d'haver presentat el gener passat les seves propostes per aplicar la reforma, però els problemes per formar govern han postposat el lliurament dels seus informes. La plataforma de la Iniciativa per la Reforma Horària, el rovell acadèmic del canvi, ha posat en marxa a 23 institucions públiques i privades –entre ells, els ajuntaments de Barcelona, Sant Cugat i Girona– un pla de sis mesos de proves que, segons Mohedano, oferiran els seus resultats a partir del mes de juny. Actualment només el Parlament de Catalunya ha aplicat la reforma horària: els plens es reprenen una hora abans –a les tres de la tarda.

Cada partit centra la seva estratègia en diferents aspecte per millorar. JxSí destaca que el seu objectiu és la millora de la salut de la ciutadania i l'equitat social –és a dir, proveir de més hores lliures a tota la societat, un factor que sobretot gaudeixen actualment les rendes més altres. Mohedano és partidari de millorar els horaris per facilitar la conciliació familiar però considera que no ha de ser el factor central “perquè fa 30 anys que es parla de conciliació i d'aquesta manera no s'han aconseguit grans millores”. Per Ciutadans (C's), la clau sí que és la conciliació familiar, i també la millora de la productivitat. El PSC destaca que vol millores en conciliació, més pressió sobre els horaris comercials per afavorir el comerç de proximitat i un calendari escolar amb vacances d'estiu més curtes i horaris lectius menys compactats. La CUP posa l'accent en uns horaris laborals que beneficiïn les dones i la cura de persones dependents. Botran suggereix que la CUP es partidària de recuperar el debat de la reducció de la jornada laboral setmanal a 35 hores.

Segell de qualitat per a empreses

PSC i Ciutadans tenen idees clau similars. Les representants dels dos partits volen potenciar el teletreball. Tots dos partits proposen crear un segell de qualitat horària per a empreses, un segell que reportaria beneficis a l'hora de guanyar adjudicacions públiques. C's és contrari a què la llei apliqui mesures coercitives. El PSC, segons Martínez, considera que hi ha resultats que només es poden aconseguir amb imposicions com avançar els horaris de tancament comercials. Mohedano indica que les hores punta dels comerços han de passar de ser de cinc a set de la tarda, i no de les set a les nou del vespre actuals.

Martínez apunta que el model és la llei que va prohibir fumar en espais públics tancats. Mohedano també cita aquesta normativa com el referent per a la llei de la reforma horària. JxSí i el PSC coincideixen que l'administració pública haurà de ser exemplar en l'aplicació del nou sistema d'horaris laborals, amb jornades que no acabarien més tard de les set de la tarda. Mohedano i Martínez també consideren que hi ha d'haver “un moment zero”, com va succeir amb l'arribada de l'euro, amb uns mesos previs de transició. L'adaptació afectarà tothom, i hi haurà perdedors: les grans superfícies, els restaurants que ofereixen menús de migdia... També s'ha d'analitzar com pot adaptar-se cada sector a un model d'horari laboral més reduït. Vílchez insisteix que per la comissió parlamentària han de passar representants d'un ampli ventall d'àmbits professionals; Martínez explica que hi ha sectors professionals que hauran de ser considerats excepcionals, siguin serveis d'emergències o indústries que no poden aturar la seva producció. Eva Levy, experta de l'Associació per a la Racionalització dels Horaris Espanyols, advertia el gener passat a 'El País Semanal' que modificar la jornada laboral és particularment difícil en un país de petites i mitjanes empreses: “Espanya és un país de pimes i no és fàcil introduir aquests canvis amb plantilla reduïda. Treballar, en alguns casos, a nivell global precisa horaris per donar serveis a països amb diferents horaris”.

Mohedano resum que la columna de la proposta de JxSi es avançar els horaris dels àpats. Els beneficis per a la salut que apunta Mohedano són nombrosos, des de la reducció de l'obesitat a més hores de descans. La idea és que el canvi d'hàbits dels àpats forçaran la racionalització de la resta de la jornada.

Espanya i Catalunya fa cinquanta anys que van endarrerir i allargar les jornades respecte la resta d'Europa. Mig segle de costums serà difícil de canviar; per això, un diputat de JxSí com Dionís Guiteras apuntava aquest març a Twitter: “Això de la reforma horària em sona a «dorm 8 hores, treballa 8 hores i viu 8 hores...» Coi, deixeu fer, no?”. Mohedano respon a aquests comentaris amb humor: “Això no és Corea del Nord, no direm a quina hora ha de sopar la gent”. Les propostes de JxSí que suggereix Mohedano seran canvis puntuals ens àmbits concrets: facilitar que un establiment de restauració tingui la llicència per servir menjar per emportar, avançar els horaris d'emissió dels informatius dels mitjans públics i sobretot readaptar els horaris escolars.