_
_
_
_
_

Més de 170 lingüistes reclamen el català com a única llengua oficial

Presentaran dijous un manifest per conscienciar la ciutadania sobre “l’estat crític de la llengua” i sobre els riscos del bilingüisme

La presentació serà al paranimf de la UB.
La presentació serà al paranimf de la UB.

L'Associació Llengua i República presentarà aquest dijous al paranimf de la Universitat de Barcelona el manifest Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent, amb el qual volen conscienciar la ciutadania sobre la situació actual del català i sobre el paper vertebrador que ha de jugar en un Estat català. Subscrit per més de 170 acadèmics, professors universitaris, escriptors, estudiosos, docents i altres professionals de la llengua i impulsat pel Grup Koiné, el document pretén obrir el debat sobre la llengua en la perspectiva del procés constituent català, tot considerant que "la situació actual de la llengua catalana en la majoria d’àmbits d’ús general és extremament crítica".

El grup denuncia que a Catalunya, actualment, "la llengua de la immigració (però només l’espanyola) pren a tots els efectes el rol de llengua per defecte"; denuncia la "ideologia política de l’anomenat «bilingüisme»", que fa "creure que la coexistència de dues llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d’oficialitat i igualtat de drets, és un fet natural, positiu, enriquidor i democràtic" i denuncia l'actitud de certs partits polítics que, "sota la capa de la ideologia bilingüista, proposen per a la futura República Catalana que l’anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república".

El grup explica els riscos que veu en el bilingüisme. Considera que "el mecanisme per a aconseguir la implantació del castellà a Catalunya va ser i continua essent la bilingüització forçosa de la població. Un procés que va costar segles i que fins el 1939 encara era força precari pel que fa a la major part de les classes populars". I constata que "el règim constitucional del 1978 ha refermat la continuïtat de la imposició politicojurídica del castellà a Catalunya" i no ha revertit "la norma social d’ús subordinat del català al castellà que condiciona l’ús lingüístic quotidià de la immensa majoria dels parlants i que porta a una indefectible substitució de la llengua del país per la llengua imposada per l’Estat".

Amb el manifest vol mostrar que en el marc del nou Estat, és imprescindible que la ciutadania estigui ben informada sobre la situació en què es troba avui el català, i sobre la necessitat de reivindicar-lo com la llengua vertebradora i integradora d'una societat formada per molts orígens diferents.

"Si volem que el català recuperi el seu estatus de llengua territorial (...) i si aspirem a una societat cohesionada i respectuosa amb les diferents llengües i orígens que hi conviuen, cal que institucions i ciutadans s'impliquin en una aposta clara i ferma de la llengua catalana perquè torni a ser la llengua del país".

Entre els signants del manifest hi ha cinc Premis d'Honor de les Lletres Catalanes, com són Jaume Cabré, Josep Massot, Joan Francesc Mira, Maria Antònia Oliver i Joan Veny, i noms destacats com (entre molts altres), la professora de la UAB Teresa Cabré, o Salvador Cardús, de l'IEC i de la UAB.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_