Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Educació XXI

Mentre s'acceleren els canvis socials que exigeixen noves formes d'aprendre, l'educació segueix estancada en vells paràmetres. És urgent replantejar molts dels elements del procés educatiu

Durant els últims mesos, i especialment en aquestes últimes setmanes, l'actualitat ha tingut punts molt calents que han acaparat l'atenció de l'opinió pública, i han generat debats i molta preocupació. Els esdeveniments que estem vivint posen de manifest que els principis del segle XXI són un període d'una enorme transformació social i que, davant d’això, la capacitat d'adaptació de les nostres societats està sent lenta, i per tant insuficient. No parlaré de cap esdeveniment concret; ja ho he fet en altres moments. Vull parlar d'un tema que no és actualitat, però està molt relacionat amb tots ells: l'educació que necessitem per al segle XXI, i que encara no tenim.

Expresso la meva preocupació en sis frases que sintetitzen alguns elements profunds d'actualitat, potser una mica exagerades però plenes de veritat: 1. El paper de la “feina” en la vida personal ja no és el que era fa 30 anys; l'estabilitat laboral ha canviat i tenir feina pot deixar de garantir els ingressos indispensables per al present i per al futur. 2. La “unitat familiar” ha canviat moltíssim; tant per la naturalesa de la parella, com per la distribució de responsabilitats en relació als fills i a l'escola. 3. La mobilitat personal ha crescut igual que la connectivitat a distància i ha fet augmentar molt la pluralitat social i ha dissenyat una nova “relació social”. 4. L’“accés” a la informació i al coneixement s'ha revolucionat, i s'ha passat de l'escassetat a l'excés. 5. Fins i tot la “guerra” d'avui ha deixat de ser el que era, encara que segueix causant el mateix dolor…! 6. Però l'educació segueix sent molt semblant a la que vam conèixer al segle passat, i aquest és un dels nostres problemes principals.

Per mi, la finalitat central de l'educació (no només de l'escolar, sinó de tota l'educació!) és ajudar totes les persones (al llarg de tota la seva vida, i més intensament en els seus primers anys) a desenvolupar totes les seves capacitats i a adquirir les habilitats i els coneixements que els permetin aconseguir la felicitat personal i contribuir al benestar col·lectiu. Per a això és imprescindible que els processos educatius, a la família, a l'escola, a la feina, al temps lliure, s'adaptin als canvis que es produeixen a la societat. En societats d'èpoques amb més estabilitat, aquest objectiu era menys difícil d'aconseguir. Però quan aquests canvis són profunds i molt ràpids és necessari replantejar molts elements del procés educatiu. Alguns tenen a veure amb el “què” i uns altres amb el “com”. El “quan” ja l’hem constatat: Aprendre al llarg de tota la vida.

Respecte al què, és evident que cada vegada és menys important la transmissió de coneixements, que ja es poden adquirir per altres camins, i són més necessàries la formació de la personalitat i l'aprenentatge d'habilitats, entre elles l'habilitat d'aprendre. El “com” és en bona part una conseqüència: No es tracta tant d'ensenyar com d'ajudar a aprendre, i per tant l'exemple i l'empatia del que ensenya, i la predisposició del que aprèn, són més importants que el flux de coneixements.

La preocupació que he expressat m'ha portat a rellegir passatges de l’Informe que, a petició de la UNESCO, va fer el 1994 un grup d'experts presidits per Jacques Delors (en aquell moment jo estava cooperant amb ell a Brussel·les). He comprovat el caràcter anticipador d'aquestes persones, però he constatat al mateix temps el poc seguiment que han tingut les seves recomanacions, mentre que, des de llavors, l'evolució dels canvis previstos s'ha accelerat notablement.

Aprofitant aquesta setmana de relatiu descans, he intentat actualitzar la reflexió i he trobat alguns textos curts que m'han estat molt útils. En relació al “què”, algun document de treball disponible al web de la Fundació Jaume Bofill sobre seminaris fets al voltant dels Informes de l’OCDE Trends Shaping Education (Tendències que perfilen l'educació); informes que contenen una clara descripció dels reptes que suposen aquests canvis. I en relació al “com”, un llibre entranyable, Educar millor, en el qual Carles Capdevila reprodueix onze converses amb veterans professionals de l'educació que aporten alguns testimonis de gran valor. Els recomano.

Joan Majó és enginyer i exministre.