Selecciona Edició
Connecta’t

Rescatant Modest Cuixart

Una exposició reivindica la memòria i obra del pintor i fundador del moviment avantguardista Dau al Set, que va morir ara fa nou anys

‘Nines. Sense nom’, una de les obres de Modest Cuixart en l'exposició de la sala Mayoral.
‘Nines. Sense nom’, una de les obres de Modest Cuixart en l'exposició de la sala Mayoral.

Un vídeo reflecteix el procés de creació d'una de les obres del pintor Modest Cuixart, que va morir ara fa nou anys. Es veu com l'artista colpeja amb una maça diverses nines i les aixafa. La imatge, violenta i destructiva, és impactant. El resultat final no es veu al vídeo, però està penjat just al costat de la televisió que el projecta: és un dels quadres de la sèrie Nines.Sense nom, i forma part de les 27 creacions de l'artista que es poden veure a la galeria Mayoral de Barcelona en l'exposició Cuixart. Geometria experimental.

Es tracta de la primera mostra des de la mort del pintor, un dels impulsors del moviment avantguardista Dau al Set i de la revista del mateix nom. Aquesta exposició pretén rescatar de l'oblit l'obra d'un artista que va obtenir un ampli reconeixement —va rebre la Medalla d'Or de Belles Arts del Ministeri de Cultura, entre altres distincions— i va estar exposada a les parets de més renom, com les del MoMA de Nova York, el Museu Guggenheim de la mateixa ciutat o la Tate Gallery de Londres.

Per això, l'exposició té bastant de reivindicació de la memòria de Cuixart, una qüestió que van deixar molt clara en la seva presentació la vídua de l'artista, Victòria Pujoldevall, presidenta de la Fundació Cuixart, el seu fill Joan i el comissari de la mostra, Arnau Puig, l'únic membre viu del corrent Dau al Set. Filòsof i crític d'art, Puig subratllava que Cuixart va ser, probablement, el més contestatari d'aquell moviment.

L'avantguardisme de Cuixart era una tendència comuna en tots els membres que van impulsar la revista Dau al Set, que, tot i que es va crear formalment el 1948, va tenir uns anys previs de gestació, tal com va explicar Puig: “Joan Brossa i jo ens vam conèixer el 1944 i per atzar vam coincidir amb Joan Ponç en una estranya exposició que es va fer en un pis de Sarrià. Dos anys després es van unir al grup Cuixart i Antoni Tàpies i vam publicar la revista Algol, el 1947 —que va tenir una vida molt breu—. Poc després, i també per casualitat, vam conèixer Joan Josep Tharrats. El seu pare tenia una impremta i això va ser decisiu per llançar la revista Dau al Set en un temps en què fins i tot el paper estava racionat”.

Puig sosté que no és just que un pintor de la categoria de Cuixart no sigui mereixedor d'atenció de centres d'art de Barcelona, als quals, veladament, els retreu la falta d'interès en la difusió internacional del llegat de Cuixart: “Els que tenen alguna cosa de la seva obra, com el Macba, la tenen per fons que han rebut”.

L'exposició es pot veure a la galeria Mayoral fins al 26 de maig i pretén tornar a posar el nom de Cuixart en circulació. Ho fa amb una selecció de 27 obres, entre les quals hi ha olis, dibuixos i escultures de les etapes més transcendents de l'artista. La primera —dels quaranta a finals dels cinquanta— és la faceta del pintor més lligada a la música —a més d'estudiar-la era un apassionat melòman— i en aquest període s'emmarquen les pintures que deixen veure les seves particulars anotacions musicals.

La segona secció, del 1959 al 1961, va ser l'etapa dels reconeixements i les exposicions internacionals. “També una època de reivindicacions i de guerres que s'apreciava en la seva obra”, comentava Puig. Una de les pintures d'aquest període que es pot veure a la galeria és Pau a Algèria: “Potser és un dels exemples més clars de l'art contemporani, és esclat, rupturisme”, afegia el comissari. I l'última part abasta algunes de les creacions de l'artista en la seva etapa més transgressora, a partir del 1963. La de treballs una mica tenebrosos i destructius, com la sèrie de les Nines. Sense nom, amb nines destrossades i cremades. Amb una barreja de colors constant que, segons explica la seva vídua, era un reflex d'una altra barreja que Cuixart va veure a casa seva: la de les medicines en la farmàcia familiar: “Al taller les solia classificar i col·locar en flascons, i una assistenta va pensar que eren explosius i va avisar la Guàrdia Civil”.

L'exposició es complementa amb altres activitats paral·leles durant el mes d'abril, com la possibilitat de visitar la Fundació Cuixart a Palafrugell i l'estudi i casa de l'artista.