Selecciona Edició
Connecta’t
entrevista | anna teixidor, periodista

“Cal donar una segona oportunitat als gihadistes retornats”

La periodista Anna Teixidor dóna veu a combatents, simpatitzants i confidents del gihadisme en el llibre 'Combatents en nom d’Al·là'

La periodista Anna Teixidor.
La periodista Anna Teixidor.

La periodista Anna Teixidor (Figueres, 1978) va estar dos anys parlant gairebé diàriament amb el Tarek a través de Facebook. Ell era un marroquí, de 22 anys, criat i crescut a Catalunya, que un dia es va afaitar, es va tallar el cabells ben curts, es va posar uns texans i li va demanar a un amic que el portés a l'aeroport del Prat. En teoria, se n'anava una temporada de vacances a Turquia. En realitat, va viatjar a Síria i es va unir al grup gihadista Jabhat al-Nusra, la branca d'Al-Qaida allà.

Durant aquest temps, Teixidor i Tarek van discutir i van debatre sobre els motius que porten un jove marroquí educat a Catalunya a viatjar a Síria a lluitar en nom de la gihad. El Tarek volia convertir la periodista de TV3 en la seva dona; Teixidor li va deixar clar que el seu únic objectiu era entrevistar-lo per a la televisió pública catalana i explicar així el procés de radicalització dels joves a Europa.

Aquestes converses estan recollides a Combatents en nom d'Al·là (Ara Llibres), el primer llibre a Espanya en el qual una periodista dóna veu als combatents, simpatitzants del gihadisme i confidents. “Crec que aquest punt de vista és necessari per entendre la mobilització de 5.000 europeus. La nostra obligació com a periodistes és mostrar tots els punts de vista”, explica Teixidor, que critica la “impotència de les notes de premsa” i l'evident impossibilitat de “conèixer els arguments” de les persones una vegada estan detingudes.

Per això ella va sacrificar part de la seva vida personal, part de les seves nits, per conèixer la història del Tarek, que al seu torn es va esforçar també a intentar seduir-la, en una relació que es va estrènyer, fins al punt que el Tarek li va preparar un esmorzar virtual de raïm, magrana i llimonada des de Síria. “A totes les converses, intenten fer proselitisme amb tu, que facis el mateix pas, i a més creuen que el faràs. Si ells l’han fet, per què no hauries de fer-lo tu? I si ho aconsegueixen, és un gran triomf”, explica Teixidor.

Considera que “en la fase inicial de captació, aquests homes i dones són víctimes de la seva vulnerabilitat”. “No se senten d’enlloc, i se'ls enganya, es fan servir mètodes sectaris per manipular-los”. Una vegada superat aquest estadi, també manté que cal donar una segona oportunitat als retornats. “Caldria obrir un debat. Segons els experts, només una minoria tornarà a Europa amb la voluntat d'atemptar. Se'ls ha de donar una oportunitat. Que paguin pels delictes comesos, però han de poder redimir-se i tornar a formar part de la societat, si és que realment tornen penedits. Si després a més donem el seu testimoni, estarem desmobilitzant els que vulguin anar-hi”.

Rivalitats policials

El seu llibre recull també una altra història, la d'una adolescent, confident policial que es veu enmig d’un foc creuat. Amb només 20 anys, és eclipsada per agents d'informació de la policia espanyola, que la recluten i l'animen, a canvi de res, més enllà d'una causa molt voluble, a entrar a xats de whatsapp amb altres adolescents que volen viatjar a Síria, debatre en fòrums de Facebook, prendre notes, redactar informes i que els hi passi als investigadors. Després de mesos fent-ho, va acabar detinguda a terra, estirada de boca terrosa, amb les mans emmanillades a l'esquena, per un altre cos policial, acusada de terrorisme. No va servir de res que expliqués el seu paper de confident, del qual no n’hi havia cap constància. Es va passar sis mesos a la presó.

“Crec que hi ha certes rivalitats entre els cossos policials. Haurien de millorar la coordinació”, assenyala Teixidor com una de les assignatures pendents a Espanya. Igual que l’“estudi dels perfils”, que creu que ha fracassat. És molt difícil establir “denominadors comuns”.

Teixidor a més entrevista la dona d'un mujahidí, que ha mort a la guerra, i reflecteix les diferents fases per les quals passa: des de la indignació fins a l'admiració. I tanca el seu llibre amb la història de la Ferdaous, que va intentar viatjar d'adolescent a Síria i va ser detinguda a Turquia. “El llibre està fet amb la connivència d'ells, l’han llegit abans de publicar-lo i se senten identificats i representats pel seu capítol”, indica. Excepte el Tarek, que el va llegir després i no es va manifestar amb claredat.

“Els gihadistes han segrestat l'islam”

Anna Teixidor intenta entendre una cosa tan difícil, i aparentment tan simple, com les motivacions dels terroristes. “Tant de bo ho comprenguéssim, d'aquesta manera, podríem desprogramar-los, detectar la radicalització i reinserir les persones a la societat”, diu. I critica que el terme terrorista s'ha fet servir “molt a la lleugera”. A més, creu que “els gihadistes han segrestat l'islam: en cap cas el que propugnen i defensen representa aquesta religió. El que han fet ha estat instrumentalitzar-la amb finalitats polítiques”.