Selecciona Edició
Connecta’t

Les teràpies alternatives es refugien en la sanitat concertada

Mitja desena de centres sanitaris amb concert públic ofereixen serveis homeopàtics i naturistes per la via privada

Anunci de teràpies naturals a l'Hospital de Terrassa.
Anunci de teràpies naturals a l'Hospital de Terrassa.

La suspensió per part de la Universitat de Barcelona (UB) d'un màster sobre homeopatia per falta d'evidència científica d'aquesta disciplina ha obert la capsa de Pandora entre la comunitat mèdica. Els detractors diuen que no hi ha proves de la seva eficàcia més enllà de l'efecte placebo. Els defensors sostenen que sí que funciona i l'evidència científica és qüestió de temps que aparegui. El cas és que, malgrat el cop que va suposar la suspensió del màster per al sector més acèrrim a la pràctica, l'homeopatia s'ha fet un buit en la sanitat catalana. Encara que sempre fora de la cartera de serveis i previ pagament, aquesta disciplina i altres teràpies alternatives —“complementàries”, puntualitza el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB)— s'ofereixen almenys a mitja desena de centres sanitaris concertats amb el Servei Català de la Salut (CatSalut).

Al centre d'atenció primària (CAP) Can Bou de Castelldefels (gestionat pel Consorci de Castelldefels Agents de Salut) s'ofereixen teràpies com l'acupuntura, l'osteopatia o el ioga. A més de la cartera de serveis finançada pel CatSalut, el centre ingressa uns diners extra a través d'aquesta activitat privada. Segons el fullet publicitari que hi ha penjat al seu web, el consorci ofereix les classes de ioga per 35 euros de matrícula més 40 euros al mes. La memòria econòmica del 2014 de l'entitat assenyala que el CAP Can Bou va recaptar aquest any 3.675 euros pels serveis d'acupuntura, 6.325 pels de ioga i 1.330 per les seves sessions de musicoteràpia. La xifra percebuda per aquestes teràpies alternatives ascendeix a 17.515 euros el 2013.

El Consorci Sanitari de Terrassa, que gestiona un hospital, set CAP i altres dispositius de salut mental i addiccions, també ha implantat diverses disciplines com a teràpies complementàries a la medicina convencional. De fet, disposa d’un òrgan específic, el Comitè de Salut Integrativa, per al cas. “La medicina integrativa combina la medicina convencional amb la incorporació de teràpies complementàries de provada eficàcia científica”, assenyala el Comitè en un document. “Es tracta d'un nou paradigma de la medicina, amb un enfocament holístic i multidisciplinari”, afegeix. L'ens puntualitza que aquesta disciplina “mai nega la medicina convencional” però promou “la capacitat d'autocura del cos i redueix els efectes secundaris d'alguns tractaments convencionals”.

El CAP Can Bou de Castelldefels va recaptar 17.515 euros el 2013 oferint teràpies alternatives

Des del 2016, el consorci disposa d’una Unitat de Salut Integrativa per a pacients oncològics i de cures pal·liatives. L'activitat del servei la fan treballadors del mateix hospital, “de forma voluntària i fora de la seva jornada laboral”. Els serveis que s’ofereixen són, entre d’altres, acupuntura i teràpies bionergètiques, com la teràpia de polaritat —considera que els bloquejos electromagnètics del cos són la causa de la malaltia i la pràctica es basa a donar tocs terapèutics de diferent intensitat en diverses parts del cos— o l'harmonització energètica —semblant a una imposició de mans—. Sis treballadors de l'hospital i un metge acupuntor extern treballen a la unitat i, al llarg del 2016, es formarà una trentena de voluntaris per acompanyar els pacients en les teràpies energètiques. A l'ala privada del consorci també s'ofereix reiki, homeopatia, medicina natural i osteopatia.

La patronal ACEA de les entitats de base associativa (EBA), empreses de metges que gestionen alguns CAP, assenyalen que diversos dels seus centres “ofereixen teràpies complementàries puntualment” però no disposen de serveis estables. Una portaveu de la patronal assenyala que “l'osteopatia, en tots els centres on es fa, és una activitat paramèdica i que està augmentant el nombre d'usuaris que la utilitzen”.

Èxit variable

Tot i que l'oferta privada de teràpies complementàries a la medicina convencional és una bona via d'ingressos quan minven els concerts públics, alguns complexos sanitaris van acabar per suspendre la seva oferta d'homeopatia i teràpies naturals argumentant falta de pacients o reticències dels professionals davant l'escassa base científica d'algunes pràctiques. Així, l'Hospital de Palamós va tenir “fa un temps” un pediatre homeòpata i el Consorci Sanitari Integral disposava de serveis homeopàtics que van acabar suspenent. L'Hospital de Mataró va tenir, fins al 2011, una unitat de teràpies naturals però, amb el canvi de directiva “es va decidir no barrejar la medicina convencional amb evidència científica amb altres pràctiques”, assenyala una portaveu. L'Hospital de dia d'oncologia del Clínic, per la seva banda, manté sessions de reiki impartides per voluntaris d'una associació.

El COMB es manté més o menys conciliador en el debat obert. L'òrgan mèdic, que disposa d’una secció col·legial de metges homeòpates formada per uns 300 facultatius, també va suspendre els cursos que oferia de medicina complementària. “La decisió de la UB va precipitar l'anunci d'una determinació que havíem pres fa temps però el motiu d'eliminar els cursos era perquè no disposàvem de l’acreditació independent convenient”, justifica el doctor Jaume Padrós, president del COMB. El col·legi professional va oferir al seu programa de formació 2015-2016 una desena de cursos que anaven des dels 60 fins als 440 euros segons el mòdul docent (acupuntura, introducció a les constel·lacions familiars, homeopatia, mesoteràpia o teràpia neural, entre d’altres). Amb tot, Padrós defensa la necessitat que la secció col·legial segueixi existint “perquè és l'element d'autorregulació i control” d'aquestes pràctiques. I puntualitza: “Medicina només n’hi ha una. L'homeopatia és una teràpia complementària i ha de tenir una funció complementària però ha de ser practicada per metges”.