Selecciona Edició
Connecta’t

ETA admet que va cometre “errors en ocasions greus i injustos”

La banda lamenta en un comunicat que "no s'ha iniciat un procés dialogat de pau"

Portada de l'edició digital del diari 'Gara', aquest diumenge.
Portada de l'edició digital del diari 'Gara', aquest diumenge.

ETA torna a fer acte de presència el Dia de la Pàtria basca (Aberri Eguna) amb la difusió d'un comunicat en el qual fa un gest d'autocrítica però també reparteix culpes entre el PNB i el Govern basc. "Haurem comès errors, en ocasions greus i injustos si cal dir-ho així", diu la banda terrorista en un text remès al diari Gara.

L'organització armada, que va declarar el "cessament definitiu" de la seva activitat armada  l'octubre del 2011, no s'havia pronunciat des del passat setembre, quan es va manifestar en un comunicat després de la caiguda de la seva cúpula a Baigorri, al País Basc francès. En el comunicat assegura que no eludirà la tasca de "mirar enrere" i l'afrontarà "amb sinceritat, per la via de l'autocrítica i la convivència".

"Nosaltres no vam estar buscant la guerra", sinó que "el conflicte ens el van portar a casa", diuen els terroristes en el seu comunicat: "No volem amb això suavitzar la nostra responsabilitat. Perquè som responsables del que hem fet", afegeixen. No obstant això, la direcció de la banda vol subratllar el següent: "Els independentistes d'esquerres no ens equivoquem quan ens aixequem contra el franquisme, ni ens equivoquem quan vam dir un no rotund i vam fer front a la posterior reforma tramposa".

En aquesta revisió del passat, ETA atribueix part de la responsabilitat del "conflicte" al PNB i al Govern basc, per acceptar l'"ham" de la reforma posfranquista i perquè "van col·laborar braç a braç amb els governs del GAL en la dispersió dels presos i la resta de qüestions". També fa constar la "involució des del temps d'Ibarretxe al d'Urkullu".

ETA se situa a cinc anys enrere, quan va posar fi per sempre a l'ús de les armes, i reconeix que "no estem on esperàvem", perquè "no s'ha iniciat un procés dialogat de pau i resolució, ni amb els estats ni entre les forces polítiques d'Euskal Herria". I assegura que "les conseqüències del conflicte segueixen sense resoldre's, i el nus principal que és la situació dels presos polítics bascos continua sense deslligar-se".

En el comunicat troba a faltar "un acord democràtic que es basaria en el reconeixement del dret a decidir d'Euskal Herria i superaria definitivament el conflicte polític". ETA aposta per construir un projecte independentista compartit i que beneficiï tota la ciutadania, en un camí destinat a aconseguir "l'activació i l'adhesió de molts sectors populars i ciutadans". Proposa abordar un projecte independentista "entre molts, entre diferents".

La banda terrorista fa una lectura dels resultats de les eleccions generals del 20-D i considera que "lamentablement a Espanya no hi ha relació de forces suficient perquè es produeixin canvis profunds" i no veu factible que "les forces que es declaren d'esquerres arribin a un acord que tingui al centre el dret a decidir".