La Generalitat dissenya una Seguretat Social per gestionar 32.400 milions

El Govern català està ultimant una de les anomenades “estructures d’Estat”: l’Agència Catalana de Protecció Social, l'equivalent de la Seguretat Social. Després d'uns mesos d'aturada en les tasques, el Govern català ha reprès la idea de crear un ens per gestionar les 169 prestacions econòmiques i de serveis que hi ha a Catalunya i que sumen un pressupost anual de 32.466 milions. L'agència podria entrar en funcionament amb les ajudes que ja estan transferides, encara que s'està preparant perquè en un futur incorpori la gestió de les pensions, que suposarien el 93% de la despesa.

El disseny de dues de les estructures d’Estat previstes —la Hisenda pròpia i la Protecció Social— depenen de la vicepresidència econòmica, que ostenta Oriol Junqueras. L'equip del líder republicà ha modificat l'organigrama del Departament de Treball i Afers Socials per donar rellevància a la futura Seguretat Social catalana. De la consellera Dolors Bassa en depèn directament la Direcció general de Protecció Social, capitanejada per Joan Ramon Ruiz, exdirector de diverses administracions de la Tresoreria General de la Seguretat Social a Catalunya.

“L'objectiu del Govern en matèria de protecció social és unificar en un únic òrgan especialitzat la gestió de totes les prestacions socials del país”, ha explicat Bassa en una intervenció recent al Parlament català. L'agència no només s'ocuparia de la gestió de les pensions o la prestació de la desocupació, sinó també, per exemple, de les ajudes a la dependència o de les afectades per violència de gènere.

Les tasques per dissenyar la Hisenda pròpia han posat de manifest que Catalunya no havia esgotat el recorregut de les competències que li atorga l’Estatut en aquesta matèria. Per exemple, no s'havia avançat gens en recaptació executiva, és a dir, de deutes amb l’Administració. El mateix passa amb la Protecció Social. La llei catalana de Serveis Socials del 2007, en una disposició transitòria, ja preveia la creació d'una agència que aglutinés la gestió de totes les prestacions sobre les quals té competències Catalunya. Li encarregava aquesta tasca a l'Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), hereu al seu torn del que es va transferir per part de l’Estat en matèria social.

169 prestacions

El juliol de l'any passat, la llavors consellera de Benestar Social Neus Munté va presentar el mapa de les prestacions de Catalunya, després d'anys d'insistència per part de l'oposició. Convergència parlava llavors de desenvolupar una llei de Protecció Social. Aquest mapa tenia com a finalitat posar de relleu el nombre i abast de les ajudes a Catalunya i obrir el meló per redissenyar la cartera. Era el pas previ per crear l'òrgan únic de gestió que, segons els objectius del Govern català, havia de “tenir capacitat per gestionar les prestacions d'altres administracions”. L'agència va quedar aparcada després de l'últim pacte pressupostari entre ERC i Convergència, que va liquidar l’ICASS.

El mapa, no obstant això, dibuixa els àmbits de l’Agència de Protecció Social. El document mostra que hi ha 169 prestacions. D'aquestes, 90 són de servei (per exemple, l'atenció sanitària i l'educació obligatòria) i les altres 79, de caràcter econòmic (com la renda mínima d'inserció).

El 2014, les últimes xifres disponibles, fer front a aquestes ajudes va implicar un pressupost de 41.907 milions d'euros.

L'agència es quedaria amb totes les prestacions econòmiques i en podria retenir algunes de les de serveis, encara que descartaria les sanitàries i educatives. Una cosa que, accepta l'equip de Bassa, implicaria canviar la cultura de gestió dels departaments que gestionaven des d'un principi les ajudes. Així, el pressupost que tindria la nova agència seria de 32.466 milions. En el cas de les prestacions econòmiques, el 39% corresponen a l'àmbit competencial de l’Estat. El 83% dels diners totals, de fet, correspon a les pensions i a la prestació per desocupació (27.195 milions).

“L'agència ens ha de permetre gestionar a cada moment, de present i futur, segons les competències que tingui la Generalitat”, ha acceptat Bassa. Un tema sensible, per exemple, en el que fa referència a pensions i altres prestacions contributives. El Govern català, d'entrada, considera que amb la llei actual els que ja són pensionistes de l’Estat ho seguiran sent sigui quina sigui la seva nacionalitat.