Els atemptats qüestionen la capacitat dels serveis de seguretat belgues

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va tirar ahir sal en una ferida encara oberta a Bèlgica i que sembla que trigarà a cicatritzar arran dels atemptats que van tacar de sang París el novembre passat. Les crítiques als serveis de seguretat belgues s'intensifiquen a mesura que transcendeixen detalls operatius sobre els atacs terroristes.

Erdogan va acusar dimecres Bèlgica d'haver ignorat una informació clau, que podria fins i tot haver frustrat els atemptats que dimarts van posar fi a la vida de 31 persones i en van ferir unes 300 a Brussel·les. Turquia, segons Erdogan, va advertir que Ibrahim El Bakraoui, un dels presumptes suïcides, va intentar entrar a Síria i va ser deportat l'any passat. Bèlgica s'escuda en el fet que no pot arrestar una persona sense tenir proves dels seus suposats crims, però es veu obligada altre cop a adoptar una actitud defensiva davant les acusacions més o menys velades que la seva seguretat no està a l'altura d'un país de la Unió Europea, sobretot si és el que acull les institucions europees i serveix de quarter general a l'OTAN. La informació que va emergint en les últimes hores apunta a l'existència d'una extensa xarxa de terroristes que tenen com a base d'operacions la capital belga.

La sal turca cau tot just cinc dies després que la captura de Salah Abdeslam, home clau en els atemptats de París, es convertís en un altre motiu d'avergonyiment per a les autoritats belgues. Abdeslam, un dels autors dels atemptats de París, feia quatre mesos que havia fugit i divendres passat el van trobar a la casa de la mare d'un amic a Molenbeek, el barri on va créixer el terrorista. El pis es troba a pocs metres de l'habitatge on Abdeslam va anar quan va tornar de París i a prop també de la casa de la seva família, a la plaça principal de Molenbeek, on, a més de l'Ajuntament, hi ha la gran comissaria de policia.

“Per què hem de col·laborar denunciant el que veiem si no servirà de res i si ni tan sols ens garanteixen la seguretat dins de la comunitat?”

Ahir, els veïns del barri explicaven que no donaven crèdit i consideraven que el fet que a Abdeslam el cacessin precisament en un lloc que havia d'estar ultravigilat era només una mostra més de la distracció de la policia i els serveis secrets, incapaços de guanyar-se la confiança i les confidències dels locals. “La policia no és efectiva. No els importa el que passi aquí. Per què hem de col·laborar denunciant el que veiem si no servirà de res i si ni tan sols ens garanteixen la seguretat dins la comunitat?”, explicava un veí de Molenbeek, que demana preservar l'anonimat. Tot i que aquí gairebé tots es coneixen, encara que sigui de vista, acostumen a no preguntar-se per qüestions delicades per evitar saber massa.

La policia de Molenbeek explicava recentment que tenen veritables dificultats per reclutar agents d'origen magrebí que parlin àrab i que, irremeiablement, aquesta mancança els desconnecta d'una població que tendeix a tancar-se en ella mateixa com a reflex en part de la discriminació que reben en la societat belga.

Mancances i retallades

A les deficiències policials s'hi afegeixen les retallades que van deixar en quadre –uns 600 agents–els serveis secrets en els últims anys de crisi i que després dels atemptats de París els belgues intenten contrarestar amb una partida de 400 milions d'euros. Alain Winants, que va ser cap dels serveis secrets belgues fins al 2014, durant els vuit últims anys, coincidint amb l'auge del gihadisme, explicava en una entrevista recent amb aquest diari que “es van deixar de reclutar agents i als que es jubilaven no se'ls substituïa. Va arribar un moment en què era impossible retallar més. Vigilar una persona 24 hores al dia requereix unes 15 o 20 persones per sospitós. La seguretat té un preu”. Explicava també que la modernització dels serveis secrets belgues va trigar molt a arribar, que no va ser fins al 2010 que es van legalitzar les escoltes telefòniques i fins al 1998 simplement no hi va haver una llei que regulés les activitats de l'espionatge. Tot i així, el mateix Winants reconeixia que amb la seguretat no n'hi ha prou, que “cal treballar a tots els nivells. Cal atacar els problemes socials, els econòmics, els educatius”.

Amb la seu de l’OTAN i de la UE, Brussel·les és un niu d’espies de tot el món. Ningú va veure res

La commoció després dels atemptats de París al novembre va fer que es posessin en marxa mesures pendents, però encara segueixen el curs legislatiu corresponent, com ara permetre els escorcolls de domicilis a la nit, abordar els actes de preparació per a la comissió d'actes terroristes com el lloguer de cotxes o la compra de targetes prepagament o la “incitació a desplaçar-se a l'estranger amb finalitats terroristes”.

Castigar els reclutadors

Amb aquesta última mesura es vol castigar els reclutadors, que durant anys han operat a la vista de qui els volgués veure, com denuncien ara les famílies de joves que van viatjar a Síria per sumar-se a les files islamistes. Durant els primers anys de la guerra de Síria, la marxa de combatents belgues no era un assumpte de crucial importància com ara. D'una banda, les autoritats sentien que era una manera de perdre de vista algunes persones problemàtiques als barris i, de l'altra, es tractava al cap i a la fi de combatre el règim sanguinari de Baixar al-Assad. A mesura que l'autoproclamat Estat Islàmic va anar consolidant-se, les autoritats es van adonar del descomunal problema que suposa la presència de retornats a Europa, com va deixar clar el cas d'Abdelhamid Abaaoud, cervell dels atemptats de París. Bèlgica és un bon subministrador d'efectius a l'Estat Islàmic i Jabhat al-Nusra. Fins a 562 ciutadans belgues han combatut a Síria o a l'Iraq, segons els càlculs de l'investigador Pieter van Ostaeyen. Aquesta xifra converteix Bèlgica en el país de la UE amb més gihadistes per càpita, amb 41,96 per cada milió d'habitants, segons Van Ostaeyen.

L'aprovació d'algunes d'aquestes mesures legislatives hauria estat complicada fa tot just un any, ja que el debat sobre l'equilibri entre les llibertats i la seguretat és especialment intens a Bèlgica. És previsible que els atemptats d'aquesta setmana hagin polvoritzat qualsevol resistència sobre aquest tema per part de l'opinió pública a Bèlgica.

Cooperació francesa

Els errors dels serveis de seguretat belgues han donat motiu a força crítiques, l'última ha estat la del ministre de Finances francès, Michel Sapin, que va acusar els belgues de ser “naïfs” en la seva administració de comunitats amb forta presència musulmana, com l'estigmatitzada Molenbeek. El primer ministre francès, Manuel Valls, de visita a Bèlgica, va anunciar que la cooperació antiterrorista entre França i Bèlgica “s'intensificarà en les properes setmanes i en els propers mesos per prevenir nous actes terroristes”.

Bèlgica s’ha convertit en un niu de terroristes. També és un dels països de la UE amb més gihadistes a Síria

Malgrat tot, els belgues no estan sols en la seva ceguesa. Brussel·les és un veritable niu d'espies procedents de mig món. El quarter general de l'OTAN i la Unió Europea tenen les seus principals a la capital belga, on es troben també les representacions permanents dels països. Els serveis secrets de tot el món tenen agents a Brussel·les, de vegades en forma d'agregats culturals, periodistes o homes de negocis. La veritat és que aquest núvol de 007 ha estat aliè al que es coïa a Molenbeek, a Schaarbeek o a Forest, tots barris situats a pocs quilòmetres del barri europeu.

El comissari d'Interior europeu, Dimitris Avramópulos, va esmentar un altre dels grans temes pendents en la lluita antiterrorista europea i que també transcendeix a les autoritats belgues. Avramópulos va dir que “els Estats han de confiar els uns en els altres”. “Necessitem més coordinació i compartir més informació”, va afegir. El coordinador antiterrorista de la UE, Gilles de Kerchove, va indicar que vol que “els serveis d'informació alimentin més les plataformes europees […], perquè creuant totes les informacions arribarem a establir més vincles” entre sospitosos, va dir a la ràdio francesa Europe 1. Fonts comunitàries expliquen, però, que tot i que existeix una base de dades de Schengen, on els països han d'introduir informació sobre sospitosos, cotxes robats o passaports perquè saltin les alarmes, la veritat és que no sempre es fa, perquè els serveis secrets dels països volen protegir les seves fonts i són reticents a compartir informació amb països de qui no s'acaben de refiar.

L'especialista en seguretat Daniel Keohane apunta a la renacionalització de les polítiques de defensa com una de les causes de la menor efectivitat en matèria de seguretat, informa Álvaro Sánchez. “Encara que de vegades actuen integrats a l'OTAN o la Unió Europea, gairebé tots els Governs prefereixen un altre tipus d'aliances, ja siguin regionals, bilaterals o coalicions ad hoc”, afirma Keohane. Una d'aquestes aliances és precisament la que els belgues mantenen amb els francesos, que inclouen agents sobre el terreny que han participat en escorcolls com el del barri de Forest, on va resultar ferida una policia francesa i es va abatre un suposat terrorista.