Selecciona Edició
Connecta’t

Llull, un pit i Aldous Huxley

La Biblioteca de Catalunya exposa 108 manuscrits i impresos sobre l'autor del ‘Llibre de les bèsties’

Ramon Llull, segons un retaule de Joan Desí (1503) exposat a la mostra.
Ramon Llull, segons un retaule de Joan Desí (1503) exposat a la mostra.

Diu la llegenda que a Ramon Llull la visió d'una teta el va impulsar a convertir-se. Concretament, la d'una dona que, cansada de ser perseguida pel jove Llull enamorat, li va mostrar el seu pit afectat per un càncer. “Es va adonar llavors que la bellesa terrenal era efímera, i es va bolcar en l'interès per Déu i allò diví”, explica Anna Gudayol, comissària juntament amb Joan Santanach d'una mostra d'obres lul·lianes a la Biblioteca de Catalunya. En aquesta mostra es troba l'exemplar que tanca l'exposició, oberta al públic fins al 27 d'abril: una traducció al català d'un relat d’Aldous Huxley sobre Llull, A death of Lully, en què l'escriptor britànic va ficcionar aquest i altres mites relacionats amb el pensador medieval, mort fa 700 anys.

L'exposició porta per títol Ha mester paraules i llibres. “És una citació de la Doctrina Pueril, obra catequètica de Llull en què instava a revelar les veritats de la religió als nens. Però ens quedem amb el concepte que els llibres i les paraules són necessaris”, puntualitza Santanach, comissari també de l’Any Llull, qui va insistir en la importància del fons lul·lià de la biblioteca. Dels 108 documents exposats, 31 són manuscrits i 77 impresos, que van des de l’edat mitjana fins a edicions crítiques del XIX.

El primer apartat reprodueix tant manuscrits de Llull com testimonis i textos medievals sobre la seva figura i obra, que van proliferar amb rapidesa després de la seva mort, a més d'un retaule del 1503, de Joan Desí, que mostra un Llull il·luminat treballant a la llum d'una espelma. Santanach destaca en aquest apartat “un manuscrit en pergamí de la Doctrina Pueril de la primera meitat del XIV, dels més antics que es coneixen”. En aquesta secció, i al llarg de l'exposició, els textos originals es barregen amb obres apòcrifes (alquimístiques, cabalístiques, etc.), que van arribar a ser el doble de nombroses que les autèntiques obres lul·lianes.

Poc després de la seva defunció, la Inquisició va acusar Llull i els seus seguidors d'heterodòxia, sospita que va prevaler fins que es va recuperar l'interès pel pensament filosòfic i teològic lul·lià a partir del XV. D'aquestes èpoques daten algunes de les perles de l'exposició, com una edició veneciana del 1480 de l'Ars generali ultima, una traducció llatina del Llibre de contemplació del 1505 o una impressió valenciana de Blanquerna, del 1521. Va caldre esperar al XIX perquè es revaloritzés el Llull literat i sorgissin estudis crítics; la biblioteca exposa alguns dels més rellevants, com el Raimundi Lulli Opera Latina o la Nova Edició de les Obres Lulianes.

La inauguració de la mostra va tenir lloc tres dies després que l'artista Miquel Barceló homenatgés Llull a la Biblioteca Nacional de França decorant-ne els finestrals. “Demostra que estem sintonitzats i alineats amb els signes dels temps”, va proclamar eufòric el conseller de Cultura, Santi Vila.