Selecciona Edició
Connecta’t

La Sagrera, escèptica davant 3.000 llits d’hotel que li assigna el pla turístic

Els comerciants hi donen suport i algunes associacions de veïns dubten que hi arribin turistes

Vista de l'entorn de la futura estació de l'AVE de la Sagrera.
Vista de l'entorn de la futura estació de l'AVE de la Sagrera.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, vol centrifugar el turisme a la perifèria. El Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) presentat a finals de febrer no preveu reduir el nombre d'hotels, però els envia als barris. La Sagrera és una de les zones que té previst un creixement més gran, de fins a 3.000 llits d'hotel, juntament amb la Marina del Prat Vermell i el 22@. Si s'assigna una mitjana de 100 places per establiment, en quatre anys podrien obrir fins a 30 hotels en un àrea de 78.497 metres quadrats. A les zones de l'entorn del futur intercanviador de l'AVE, Rodalies i el metro, la sensació és de contrast entre entusiasme i incredulitat: “Vindran tants turistes al barri?

“On arriba el tren arriben els xoriços”. José Barbero, president de l'associació de veïns de la Sagrera, prefereix quedar-se amb l'accepció positiva de la paraula —que d'una banda al·ludeix a l'embotit i per una altra a lladre—. El president de l'entitat explica que va viure amb desconfiança els missatges que Colau llançava quan estava en campanya electoral a favor de la limitació del turisme. “Jo esperava que expliqués el seu pla i ho ha fet” diu Barbero. El líder veïnal creu que els hotels podrien donar impuls a una de les zones amb rendes més baixes de la ciutat. “Aquí entenc que fan falta [les 3.000 places hoteleres] per l'estació. Quan estigui feta, seran poques”, sentencia.

En la mateixa línia es posiciona Pròsper Puig, president de l'Eix Comercial de Sant Andreu, que pensa en euros quan sent parlar d'hotels: “Si el creixement es fa ordenadament i bé, hi estem a favor. Vivim dels nostres veïns i estem per sota de la mitjana en renda per càpita. Si vénen turistes pot ser bo”. Puig matisa, això sí, que el que esperen és “turisme de qualitat” i no el low cost que tantes queixes va provocar als barris del centre el 2014. Algunes zones de Ciutat Vella i l'Eixample tenen més turistes que veïns, segons els estudis de l'equip de Govern municipal. Colau és conscient que l'assumpte del turisme es va convertir en un element clau per arribar a l'alcaldia i per això busca l'equilibri entre frenar el model de massificació actual però no alarmar els operadors privats que volen invertir. La mesura, que ha de ser ratificada pel ple, sí que preveu la congelació de pisos turístics, els allotjaments on normalment va el tipus de turisme que es vol combatre i que més temen els veïns.

“Qui voldrà obrir un hotel a la perifèria?”, es pregunta Montse Tarrès, de l'associació de Sant Andreu el Palomar. Tarrès es posiciona en el bàndol dels escèptics i no creu que l'obertura de l'estació de l'AVE —l'última previsió és per al 2020— pugui convertir aquests barris en un pol d'atracció turística. “Mentre segueixin tenint centenars d'hotels al costat dels monuments, no vindran aquí”, explica. Ella és partidària d'una reducció dràstica del turisme a la ciutat, creu que l'Ajuntament no s'atreveix a prohibir hotels i li passa el problema als barris.

Carles Mercader, de l'associació Sant Andreu Sud, pensa que 3.000 són moltes places. “Que es faci algun hotel no ho veiem malament, però aquesta quantitat no sembla raonable”, explica. Encara que actualment entén que el turisme no és una preocupació per als residents de la seva zona, sí que creu que podria arribar a ser-ho si es compleixen les previsions que preveu el pla. També veu “una mica exagerada” la xifra Paquita Delgado, de l'associació Bon Pastor. “No semblaria molt lògic que aquí obrissin tants hotels. Aquí el turisme arriba molt poc”, explica. Com que Mercader, sí que estaria encantada de rebre “algun hotel”, però dubta que existeixi una demanda real perquè arribin a obrir-se'n tants.