_
_
_
_
_
ATEMPTAT A BRUSSEL·LES

Europa, atacada

Europa ja va ser atacada al novembre passat a París, però no va reaccionar com a tal

Diversos passatgers evacuen un vagó de metro a Brussel·les el 22 de març del 2016.
Diversos passatgers evacuen un vagó de metro a Brussel·les el 22 de març del 2016.EVAN LAMOS/EURACTIV (EFE)

En cada atemptat terrorista comès en territori europeu, el guió és tan idèntic com desesperant: mentre que els terroristes ataquen Europa amb majúscula, Europa reacciona en minúscula. Tant els textos justificatoris dels atemptats com les declaracions i trajectòries vitals dels gihadistes (especialment els d'origen europeu) mostren un odi visceral a tot el que Europa simbolitza: un espai de llibertat individual, valors democràtics i tolerància religiosa incomparable.

Qualsevol que combregui (mai millor dit) amb aquesta Europa, que és tant una idea com un projecte i una forma de vida, és un objectiu potencial, tot i que sigui musulmà: això explica que els assaltants de la sala Bataclan a París al novembre no separessin per religió ni nacionalitat les 1.500 persones que es trobaven allà per executar-los selectivament, sinó que consideressin que tots els que eren a la sala de concerts eren objectius legítims.

Los Estats membres prefereixen reservar-se per a si tota actuació que toqui matèries sensibles de seguretat

Europa ja va ser atacada el novembre passat a París, però no va reaccionar com a tal.

En lloc de sol·licitar l'activació de la clàusula de solidaritat que preveu l'article 222 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que hagués implicat una resposta col·lectiva i coordinada per part de la Unió Europea, el Govern francès va preferir recórrer a un article, el 42, que situava la resposta en l'àmbit intergovernamental i fora de les institucions de la UE.

Darrere del tecnicisme jurídic hi havia un missatge molt clar: com va mostrar la decisió d'Hollande de bombardejar de forma immediata bases de l'Estat Islàmic a Síria, el Govern francès volia reservar-se una completa llibertat d'actuació en tots els fronts de la lluita antiterrorista.

Europa és un ens abstracte pel qual ningú vol morir

Com en la crisi dels refugiats o en la política cap a Síria, els Estats membres prefereixen reservar-se per a si mateixos totes les actuacions que toquin matèries sensibles de seguretat. Ja llavors, la connexió belga dels atemptats de París va mostrar que aquesta òptica de sobirania nacional era un profund error.

Per recordar-nos-ho, els gihadistes han atacat ara Brussel·les, la capital de la Unió Europea. Però segur que molts seguiran pensant que ha estat un atac a Bèlgica. Europa és un ens abstracte pel qual ningú vol morir, però que hi hagi molts disposats a matar europeus ens hauria de donar una mesura de la fortalesa de la nostra identitat i projecte.

@jitorreblanca

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_