_
_
_
_
_

Cop a l’epicentre de les institucions europees

L'atemptat deixa els ciutadans de Brussel·les atordits: no saben què ha passat exactament ni per què. “Això serà un embolic durant molt de temps”

Claudi Pérez
Desenes de passatgers evacuen l'aeroport després que es registressin dues explosions.
Desenes de passatgers evacuen l'aeroport després que es registressin dues explosions.LAURENT DUBRULE (EFE)

Una ciutat atordida, presa per les forces de seguretat, pràcticament assetjada al districte europeu, ple de grues que porten anys aixecant edificis sòlids, funcionals i, avui, plens de por. Almenys 30 morts i centenars de ferits apareixen ja en la comptabilitat oficial de l'atemptat suïcida a l'aeroport i l'explosió a l'estació de metro de Maalbeek, a escassos 400 metres de les seus de la Comissió Europea i el Consell Europeu, les casernes generals de la Unió Europea.

Más información
31 morts en dos atemptats al metro i a l’aeroport de Brussel·les
El que se sap dels atemptats a Brussel·les

Un brunzit d'atordiment: ningú sap què ha passat exactament, ni molt menys per què. Però el cop és brutal: les institucions europees porten mesos envoltades de policies i militars, amb unes mesures de seguretat formidables, que tot i així no han impedit una violenta sacsejada de terror al barri europeu de la capital belga. Gavin, guarda de seguretat d'un hotel que està amb prou feines a 25 metres del metro sinistrat, camina nerviós, pàl·lid, mirant cap aquí i cap allà. Afirma haver sentit l'explosió però està molt més pendent de la ràdio que de les preguntes de la premsa. "Això serà un embolic durant molt temps", aconsegueix dir davant l'eixam de reporters que s'hi apropen, amb la càmera a la mà, el mòbil també a prop, explicant en viu un nou atemptat múltiple en una de les grans ciutats europees.

Manuela Puia, romanesa de 35 anys, passava per davant de l'estació cap a les 9.20 del matí, 10 minuts després de l'atemptat. "Sortia gent, hi havia fum i mala olor, ja havien tret els primers ferits i hi havia cadàvers coberts al costat de la boca de metro", explica. "Sabia que hi havia hagut un atemptat a Zaventem, a l'aeroport, per això en aquest moment no entenia què passava", afegeix.

"Surten ferits, hi ha morts, no sabem quants", diu un policia que impedeix el pas a uns metres d'allà cap a dos quarts de deu. Una mica més tard, les forces de seguretat ja han fet la seva feina a consciència: el trànsit està tallat a un quilòmetre de l'estació, en una de les artèries principals de Brussel·les, copada per ambulàncies, cotxes de policia, camions militars i altres. Uns minuts després de l'explosió, ni els periodistes ni els curiosos podran apropar-se a menys de 400 metres.

L'estació s'ha evacuat immediatament després de la detonació. La zona està acordonada. Al personal de les institucions europees se l'ha convidat a quedar-se als seus despatxos, fins i tot se'ls aconsella no parlar per telèfon. "A baix hi havia el caos", diu una de les persones que estava a l'interior del metro, però a la zona del vestíbul, a uns 20 metres més amunt de les andanes. "Hi ha d'haver ferits i morts, però és impossible saber quants", afegeix. Sona una altra explosió: fonts policials informen que és una detonació controlada per part de les pròpies forces de seguretat. Però l'esglai és notable.

Costa trobar la tranquil·litat per analitzar la situació amb un helicòpter sobrevolant la zona, diverses sirenes sonant a tota pastilla i aquesta sensació que la guerra dispersa i furtiva del terrorisme acaba de deixar al centre de Brussel·les, enmig de màximes mesures de seguretat durant mesos, una mostra més del seu poder difícilment controlable. Bèlgica acaba de tornar al nivell de màxima alerta: transports, universitats, escoles, centres comercials i hospitals romandran tancats els propers dies. Ja ho van estar durant vàries setmanes per Nadal, davant la por a un atemptat massiu, a una rèplica després dels atacs de París.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_