Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol atribueix les explosions a l’ISIS i manté l’alerta 4

Les explosions a Brussel·les tornen a qüestionar les mesures de seguretat dels països europeus. L’Executiu central va establir l’“alt risc d'atemptat” després de l’atac a ‘Charlie Hebdo’

Els Mossos, al Portal de l'Àngel de Barcelona.
Els Mossos, al Portal de l'Àngel de Barcelona.

El Govern espanyol, pendent de les investigacions després de les explosions d'aquest matí a l'aeroport Zaventem de Brussel·les, manté, de moment, l'alerta 4: Alt risc d'atemptat terrorista després que el ministre en funcions d'Afers Exteriors i Coorperació, José Manuel García-Margallo, ha atribuït a un atemptat terrorista comès per l'ISIS (sigles en anglès d'Estat Islàmic) les explosions que han tingut lloc aquest dimarts a Brussel·les.

A l'espera que es confirmi o es desmenteixi que es tracta de nous atemptats gihadistes, que és la sospita que mou les investigacions de la lluita antiterrorista, Espanya conserva la màxima mesura de seguretat possible, que inclou controls en centres de passatgers (aeroports i estacions) i en les infraestructures crítiques, a més de plans especials engegats per les forces i els cossos de seguretat de l'Estat des que es va establir la citada alerta, després dels atemptats a la revista  Charlie Hebdo a París, el gener del 2014. Aquest nivell de risc d'amenaça també es va mantenir després de la matança de París, el passat 13 de novembre.

Les recents detencions al barri de Molenbeek de Brussel·les —tres mesos després de la massacre de París— d'alguns dels terroristes autors d'aquest últim brutal atemptat de la capital francesa han evidenciat fins a quin punt Bèlgica, i concretament Brussel·les, s'ha convertit en un niu de gihadistes al cor d'Europa.

Espanya viu des de fa més d'un any en alerta 4, des que el passat 7 de gener dos emmascarats armats amb fusells d'assalt van entrar a la seu del setmanari satíric francès i van disparar 50 trets a boca de canó, que van matar 12 persones i en van ferir 11 més. I el temor aguditzat després de la recent matança de París el passat 13 de novembre. La lluita antiterrorista destina els esforços en aquest nou enemic difús. Homes i dones radicalitzats o retornats, kamikazes disposats a provocar morts indiscriminades al crit d'“Al·lahu àkbar" (Al·là és gran), que viuen ja als nostres carrers i barris —el 45% dels presumptes islamistes detinguts són espanyols— i que poden actuar en qualsevol moment i lloc.

El recent pacte antiterrorista —el quart de la democràcia—, amb vuit punts inspirats en el terrorisme islamista, és també un reflex de la preocupació que senten les democràcies europees i també Espanya. I abans la creació del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) a finals del 2014, que constata el fet que les xarxes terroristes i criminals estan íntimament relacionades i que bona part dels terroristes havien passat abans per les presons espanyoles per altres delictes. Es tracta de l'òrgan de recepció, integració i anàlisi de tota la informació estratègica disponible referida al terrorisme, la criminalitat organitzada i els radicalismes violents, i en els propers dies presentarà un ambiciós pla dirigit a la prevenció.

El resultat d'aquests progressius esforços centrats en la lluita antigihadista, que va començar l'any 2000 —quan encara pocs feien cas dels primers informes que arribaven a Madrid sobre el perill de cèl·lules islamistes des de ciutats com Ceuta i Melilla—, és visible avui en les dades: 616 detinguts per activitats gihadistes des de l'11-M (14 en el que va d'any), 153 operacions (5 aquest any i una en un altre país), 139 combatents que haurien partit cap a Síria o l'Iraq des d'Espanya i 25 que haurien retornat, dels quals 10 estarien lliures, i hi ha —segons fonts d'Institucions Penitenciàries— uns 88 presos ara mateix a les presons espanyoles.

MÉS INFORMACIÓ