_
_
_
_
_

El jutge veta el pacte i porta a judici els Mossos per la mort de Benítez

L’Audiència de Barcelona rebutja que s’expulsi del procés l’entitat de drets humans que exerceix d’acusació popular

Jesús García Bueno
Agents dels Mossos a la Ciutat de la Justícia després de la declaració d'un d'ells pel 'cas Raval'.
Agents dels Mossos a la Ciutat de la Justícia després de la declaració d'un d'ells pel 'cas Raval'.ALBERT GARCÍA

No hi haurà pacte. Els mossos acusats de provocar la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez al Raval de Barcelona s'enfrontaran al veredicte d'un jurat popular. En una interlocutòria a la qual ha tingut accés EL PAÍS, l'Audiència de Barcelona rebutja que s'expulsi del procés l'entitat de drets humans que exerceix d’acusació popular. Aquesta associació és l'única que s'oposa al pacte forjat entre les defenses dels agents, la Fiscalia i la germana de la víctima per evitar el judici a canvi que els policies acceptin una pena menor.

Más información
L’acusació popular bloqueja el pacte entre família i Mossos pel ‘cas Raval’
Vuit mossos aniran a judici per la mort d’un home al Raval
La Fiscalia demana 11 anys de presó per als mossos per la mort de Benítez

La decisió del magistrat José Luis Ramírez tanca la porta, definitivament, a un acord que eviti el judici. En els últims mesos, les parts implicades —amb excepció de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH)— han apropat posicions per evitar el judici. A canvi d'admetre que, la nit del 5 d'octubre del 2013, van causar la mort de Benítez per reduir-lo de manera violenta al carrer, els mossos acceptarien una pena de dos anys de presó. Per un delicte d'homicidi imprudent —que implica una pena menor— i no d'homicidi intencionat, com pretén l'acusació popular.

L'associació de drets humans era l'únic escull per tancar el pacte. L'advocat de quatre dels policies, José María Fuster-Fabra, va presentar un escrit per demanar que s'expulsés l’ACDDH de la causa. Argumentava que, segons un article del nou Estatut de la Víctima, les associacions i les entitats poden defensar els drets de les víctimes sempre que en tinguin el consentiment. Regina Benítez, germana del mort —que exerceix l'acusació particular— també és partidària d'apartar l'acusació, ja que només pretén que els Mossos reconeguin que van matar el seu germà.

El magistrat conclou, no obstant això, que la norma no es pot aplicar en el cas Benítez. Apartar l’ACCDH “limitaria greument” els moviments de l'acusació popular. Ramírez admet que es pot fer un “ús abusiu” d'aquesta figura, però també recorda que en molts processos “ha servit de contrapès” quan la Fiscalia s'ha “inhibit”. El jutge també admet que, si la germana de Benítez “ha aconseguit un acord” amb les parts, el fet que una acusació popular s'oposi al pacte (i “aboqui a la celebració del judici”) pot ser “percebut com un contrasentit”. Els familiars “poden tenir raons de pes per evitar l'exposició pública que implica” tota vista oral, admet.

Deu minuts de cops

Malgrat tot, la decisió és ferma i el magistrat ha obert judici oral contra vuit agents dels Mossos d'Esquadra. Després de l'elecció dels membres del jurat, la vista començarà el proper 9 de maig. Sis dels policies —Joel N., David G., David C., Eduardo G., Ramón D. i Jesús J.— estan acusats d'homicidi. Els altres dos —Marc V. i Elisenda G.— seran processats per dos delictes d'obstrucció a la justícia. Aquests dos policies “van destruir” amb aigua una taca de sang que havia quedat al carrer Aurora i van preguntar als veïns si havien fet fotografies o vídeos del que havia passat (com el que va difondre EL PAÍS, en què s'observa la brutal actuació policial). En lloc de conservar aquestes proves, van permetre que una veïna les esborrés.

Els sis mossos que van reduir Benítez després d'una discussió afronten un delicte d'homicidi, la categoria del qual està encara oberta. Pot ser per dol eventual (els agents no volien matar Benítez, però eren “conscients del risc” en el qual van posar la seva vida “per la forma com el van tractar”) o per imprudència (van incomplir les mínimes normes de cura en l'actuació). També seran processats per un delicte contra la integritat moral (tortures).

El jutge detalla els 19 “fets justiciables” que haurà de dirimir el jurat. La nit del 5 d'octubre de 2013, descriu aquest relat, Benítez —que patia una malaltia cardíaca i aquest mateix dia havia consumit cocaïna— va tenir un altercat amb la policia i va cridar un veí. L'empresari del Gaixample va intentar marxar, però una agent el va agafar del braç i es va iniciar el forcejament. Els altres policies que havien acudit a la zona es van abalançar sobre ell i li van propinar puntades que el van fer caure. A terra, quatre agents es van col·locar sobre ell, el van immobilitzar, el van emmanillar i li van lligar els turmells. Les maniobres de reducció, planteja el jutge, van durar més de deu minuts. “Durant aquest temps, els agents li van propinar cops de puny, puntades i cops amb el genoll. Alguns, a més, van emprar porres per copejar-lo”. A les 3.25 hores del dia 6, Benítez va morir a l'hospital.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_