Selecciona Edició
Connecta’t

Picasso i el donant anònim

El museu barceloní dedicat al pintor exposa, per primera vegada, les adquisicions i donacions que s’han fet en els últims sis anys

Picasso als toros, amb la seva dona, la Jacqueline, familiars i amics. Vallauris, agost del 1955.
Picasso als toros, amb la seva dona, la Jacqueline, familiars i amics. Vallauris, agost del 1955. / Museu Picasso

El 90% de les obres que arriben al Museu Picasso de Barcelona per veure si el centre les acaba comprant són falses, segons explica el director del museu, Bernardo Laniado-Romero. Malgrat tot, el responsable del centre no va tenir dubtes que el gravat que va enviar el 2013 un donant anònim, via missatger, després d'anunciar-ho per telèfon, era una obra autèntica del pintor malagueny. “La condició que va posar va ser que mai es fes públic qui l'havia donat”, explica amb un somriure el director, despertant encara més curiositat en tots els seus interlocutors.

El gravat, una obra realitzada tardanament pel pintor el 1968, anomenada Parella i dedicada al seu amic i secretari particular Jaume Sabartés, no s'havia mostrat mai al públic. Ara és una de les estrelles de l'exposició que reuneix fins al 15 de maig una selecció de 62 peces de les donacions i adquisicions més destacades del museu barceloní entre el 2010 i el 2016; una mena de balanç d'aquest equipament municipal en un moment en què afronta un canvi en la direcció, després de l'anunci de l'Ajuntament de convocar en els propers dies un concurs per cobrir la vacant que Laniado-Romero deixarà a partir del juliol, per finalització de contracte.

En total, s'han incorporat 115 obres de Pablo Picasso (la majoria gravats o dibuixos), més de 19.000 documents fotogràfics (15.871 fotografies i 3.277 fotolits) i 24.221 documents de textos, relatius al pintor i a l'estudi de la seva vida i obra, la qual cosa suposa un important increment de la col·lecció. Entre les més significatives hi ha les 163 imatges donades el 2013 pel fotògraf David Douglas Duncan —de les quals es poden veure tres imatges que no s'havien exposat mai—, l'adquisició del fons de l'editorial Gustavo Gili el 2014, considerada una de les compres més importants que s'ha fet mai, i l'arxiu Brigittte Baer, referent mundial de l'obra gràfica de Picasso, que des del 2015 és propietat del museu barceloní, després de la donació de David Leclerc.

'Parella', el gravat de Picasso del 1968 donat el 2013 al Museu barceloní de forma anònima.
'Parella', el gravat de Picasso del 1968 donat el 2013 al Museu barceloní de forma anònima.

Algunes altres de les adquisicions recents, que s'exposen per primera vegada en aquesta exposició comissariada per Malén Gual, Claustre Rafart i Clara Fort, són Le déjeuner sur l’herbe, segons Manet, un dibuix amb cera verda del 1962, que forma part de la sèrie que li va dedicar a l'artista que tant admirava; La Celestina fent presentacions, un dibuix del 1970 d'uns dels personatges que Picasso va pintar en múltiples ocasions o l'última compra, que tanca l'exposició, una fotografia realitzada el 1955 a la localitat de la costa francesa Vallauris, per Jan Adam Stevens, en la qual es veu el pintor amb la seva dona, la Jacqueline, i altres familiars i amics, a les graderies de la plaça de toros veient atentament una corrida.

El valor de l’amistat

En opinió de les comissàries la majoria de les peces destaquen la importància que va tenir l'amistat en la vida de l'artista; com el cas de Sabartés, a qui va donar en vida —i va seguir fent després de la seva defunció el 1968 al museu de Barcelona— una prova de tots els gravats que va fer, després de dedicar-los-hi afectuosament. També, les imatges de Duncan, en les quals Picasso apareix la majoria de vegades somrient i relaxat, a la banyera de casa seva o amb una capa i un barret cordovès el 1957 o també concentrat treballant en una obra al seu estudi. I, sobretot, la relació amb la família Gili, que es va perllongar durant diverses generacions i que va tenir una  transcendència vital per l'impuls que van donar a la creació del museu barceloní que va obrir les portes el 1963.

En l'exposició es poden veure planxes de coure de les il·lustracions que va fer per a La tauromàquia realitzada pel torero José Delgado Guerra, Pepe-Hillo, al segle XVIII, els dibuixos que va fer per a L'enterrament del comte d'Orgaz, de Rafael Alberti, o, fins i tot, un encenedor que Picasso va personalitzar a Gustavo Gili amb un dels seus dibuixos el mateix dia que el va comprar. Segons Laniado-Romero, ja s'han fet efectius tres dels cinc terminis estipulats per pagar els 1,2 milions d'euros que ha costat aquest important lot de material referent al pintor. “El fons Gili és molt important, perquè veiem com Picasso va barrejar sempre vida i art. Intercalat amb informacions tècniques i comercials comentaris personals que demostren la forta relació entre la família Gili i Picasso”, afirma Laniado-Romero.