Selecciona Edició
Connecta’t

Arrels impulsa un càlcul català de sense sostre

Lleida i Barcelona seran els dos primers municipis que faran els censos

Un sense sostre dormint en un banc de Barcelona.
Un sense sostre dormint en un banc de Barcelona.

Diversos municipis catalans volen fer recomptes propis per identificar quantes persones sense sostre viuen als carrers, una dada encara desconeguda i sense la qual és impossible desenvolupar una política pública seriosa a Catalunya sobre aquest tema. La primera ciutat que ho farà serà Lleida, el 19 d’abril, i després ho farà Barcelona, el 18 de maig. S’espera que la iniciativa s’estengui a Girona, Tarragona i Badalona. Arrels Fundació, que ja organitza un cens anual a la capital, està disposada a prestar el seu coneixement a les ciutats que hi vulguin participar.

L’ONG que treballa amb persones sense sostre ha decidit, d’aquesta manera, fer un pas més, atesa la lentitud de la Generalitat per executar un gran càlcul a escala catalana. Fa gairebé un any que el Parlament, a instàncies d’Iniciativa, va aprovar una moció perquè es fes aquest cens, tenint en compte les entitats socials. La Generalitat es va posar a treballar en un informe per avaluar les condicions d’infrahabitatge a Catalunya i que contindria un apartat especial sobre els sense sostre. Els resultats, però, encara no són públics i, “almenys Arrels, no ha participat en cap treball”, es queixa Ferran Busquets, el director de l’entitat.

Atenció a gairebé 1.800 persones

La Fundació Arrels va atendre l’any passat 1.798 persones, 760 de les quals per primera vegada, d’acord amb la memòria de gestió de l’entitat. Es tracta d’un 12% més que l’any passat, tot i que si la comparació es fa amb el 2011 el percentatge d’augment és del 61%. El 2015 es van fer visites individuals a 550 persones sense llar que viuen al carrer. Només un terç del pressupost de l’entitat ve de subvencions públiques. Arrels és una de les víctimes de la casella del 0,7% de l’IRPF. 323 persones van rebre algun tipus d’allotjament gràcies a l’entitat i es van servir gairebé 87.500 racions de menjar.

“Cal perdre la por a les xifres; són el principi per poder atacar el problema”, defensa Busquets, que posa a disposició dels municipis que ho vulguin el coneixement de la fundació que presideix. Un dels problemes és que la presència sobre el terreny d’entitats que treballen amb persones sense sostre és molt desigual i sense tenir un suport local és difícil desplegar el càlcul. “A Tarragona, per exemple, s’ha de partir des de zero”, lamenta el director d’Arrels. La idea és que es faci servir una metodologia comuna que permeti tenir una visió global del que passa a Catalunya.

Barcelona fa el seu càlcul des del 2008, el mateix any en què Lleida també va tenir l’última experiència similar. El cens que organitza la Paeria, en col·laboració amb Arrels i la Universitat de Lleida, inclourà un observador internacional, Mark McPherson, director d’estratègia i innovació de Homeless Link, una plataforma anglesa que agrupa entitats que treballen amb les persones sense casa.

L’any passat, el càlcul d’Arrels va donar com a resultat un total de 892 persones que dormen al carrer a la capital catalana, la majoria als districtes de Ciutat Vella, l’Eixample i Sants-Montjuïc. La Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar (XAPSLL) també farà el seu propi càlcul, que no fa des del 2011.