Selecciona Edició
Connecta’t

El conflictes laborals compliquen la gestió de Colau

El passat d'activista de l'alcaldessa i del seu equip és un filó per als empleats

Un treballador de Metro a una vaga.
Un treballador de Metro a una vaga.

L’origen dels conflictes laborals als quals s'enfronta l'Ajuntament de Barcelona des de fa uns mesos es rastregen fins a legislatures anteriors a la de Barcelona en Comú, però no ha estat fins ara quan aquests han adquirit més dimensió. Els treballadors municipals tenen el seu millor aliat a la xarxa, on bussegen fins a trobar declaracions que recolzen les seves reivindicacions i que van ser fetes en el passat per aquells que avui formen part de l’Administració. Ho tenen fàcil: el Consistori està ocupat per antics activistes. I amb una piulada a la mà, el reclam cobra força i el temor a collar massa es dissipa.

La lluita més gran es lliura sota terra: la plantilla de Metro de Barcelona ha tornat a convocar aturades, aquesta vegada parcials, però repartides entre les diferents categories professionals al llarg d'un dia clau. El clàssic FC Barcelona contra el Reial Madrid que es juga al Camp Nou el proper 2 d'abril tornarà a posar a prova la mobilitat a la ciutat. La magnitud del repte serà menor a la que van suposar les vagues de 24 hores durant el Mobile World Congress (MWC), però els incidents protagonitzats aquesta setmana a les andanes pels seguidors de l’Arsenal desaconsellen reduir el personal del subterrani durant aquest tipus d'esdeveniments.

Noves aturades al metro. Les dues plantilles de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) sempre han estat reivindicatives, però aquesta vegada estan disposades a aconseguir convenis col·lectius que compensin quatre anys de congelació salarial. Cadascuna ho fa a la seva manera. La de Metro, formada per 3.700 persones, aprofita la concòrdia que regna entre els seus sindicats per convocar aturades en dates estratègiques.

Després de les vagues durant el congrés de mòbils, TMB va reprendre amb el comitè d'empresa la negociació del conveni i fins i tot va demanar incrementar el ritme a dues reunions setmanals. La primera va ser esperançadora: es va tancar amb acord el capítol de contractació aquell mateix dia i en la cita següent es va poder abordar el de la pujada salarial. Des de llavors no ha tornat a haver-hi concert.

Els treballadors exigeixen un increment que rondi els 55 euros mensuals el 2016. L'empresa n’ofereix un de 22. Els empleats critiquen a més la falta de transparència, ja que asseguren que TMB paga plans de pensions, assegurances de salut i altres beneficis a les 291 persones que té fora de conveni. Aquest punt és un altre conflicte latent: l'empresa ha estat condemnada a aplicar-los l'acord laboral, però encara està a l'espera del procés executori. Si les aturades del 2 d'abril no donen fruits, el comitè en convocarà dues més de 24 hores el 25 i 28 del mateix mes. Mesures que la direcció i el Consistori consideren “desproporcionades” per a la negociació d'un conveni que va vèncer fa tres mesos.

Dos preacords rebutjats a Autobusos. A diferència de Metro, el personal d’Autobusos no es va bolcar de forma massiva en les vuit jornades d'aturades a les quals estava cridat al febrer. La plantilla, formada per 4.138 persones, fa més d'un any que negocia un nou conveni i els sindicats majoritaris en el seu comitè —UGT, CCOO i SIT— van arribar fins i tot a tancar dos preacords amb la direcció, el més recent, al febrer. Tots dos van ser rebutjats en sengles assemblees.

Fonts de CGT, l'agrupació que va liderar les convocatòries de vaga, expliquen que els documents no recollien cap de les quatre reivindicacions dels treballadors. Aquests exigeixen un augment salarial superior a l’1% que ofereix l'empresa i la fi de la precarietat laboral. Però també volen que TMB es posicioni en contra de les externalitzacions: que tregui de mans privades el servei del Bus Nou Barris, garanteixi la gestió pública del proper tramvia i que aquest no suposarà la reducció de conductors d'autobús. La desunió de la plantilla a l'hora de mobilitzar-se s'explica en la seva última petició: volen que TMB “cessi la ingerència en la vida sindical”. La companyia s'enfronta a una denúncia de CGT per “endollar” a Metro familiars de sindicalistes d’Autobusos.

El llast de les contractes. Les externalitzacions sempre han estat considerades un focus de precarietat per Barcelona en Comú. La formació es va comprometre durant la campanya electoral a establir un segell de qualitat que certifiqui que les empreses que opten a contractes públics respecten els drets laborals i ofereixen remuneracions dignes, però gairebé un any després, aquest encara no ha superat la fase de disseny.

Així i tot, va ser a aquesta promesa a la qual es van aferrar els socorristes de Creu Roja que es van tancar el divendres de la setmana passada a la seu del Consistori. L'entitat va perdre aquest any la gestió del salvament a les platges de Barcelona després d'haver decidit licitar pel “cost real”: més de tres milions d'euros. La institució assegura que cada any es veu obligada a aportar fons propis addicionals perquè la suma que dóna l'Ajuntament no és suficient per “mantenir els estàndards de qualitat” i donar ocupació a 45 persones fixes i 25 temporals. L'empresa que ha aconseguit el servei, Pro-Activa Serveis Aquàtics, va licitar per uns 600.000 euros menys i va advertir als treballadors que les condicions laborals “havien de canviar”.

Els socorristes s'acullen al conveni de la sanitat privada i tenen un sou mitjà de 1.300 euros. Pro-Activa, aplica al seu personal l'acord d'instal·lacions esportives, que estableix salaris d'entre 800 i 900 euros al mes. “La responsabilitat és de l'Ajuntament perquè és qui ha fet el concurs”, reclama el portaveu del col·lectiu, Aaron Brea. Després de gairebé 20 hores de tancament, a les quatre de la matinada, la regidora d'Urbanisme, Janet Sanz, es va comprometre per escrit a mantenir els 70 llocs de treball i les condicions laborals del col·lectiu.

Sanz també s'ha compromès aquest mes a cobrir totes les baixes per jubilació del personal de Parcs i Jardins i convocar una oferta pública d'ocupació, encara que temporal. A l'Ajuntament li queden encara més sots com el de què passarà amb els treballadors de les tres escoles bressol que volen remunicipalitzar, les protestes del comitè d'empresa de Barcelona Activa davant l'augment de contractació de directius i la negociació del nou conveni col·lectiu d'empleats municipals, que afecta 9.000 persones.