_
_
_
_
_

Junqueras es reuneix amb Montoro, el seu creditor principal

El 60% dels crèdits de la Generalitat procedeixen de l’Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica

Lluís Pellicer
Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana.
Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana.

La recuperació econòmica amb prou feines s’ha fet notar a les arques públiques catalanes. Immersa en una bola de neu que no ha parat de créixer des de l’inici de la crisi, la Generalitat té un deute de 72.274 milions d’euros, equivalent al 35,3% del PIB. Davant el tancament dels mercats al deute autonòmic, l’Executiu català continua depenent del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que des del 2012 ha anat assumint préstecs a curt i llarg termini de l’Administració catalana fins a convertir-se en el seu primer creditor, amb el 60% de tots els crèdits.

El vicepresident català, Oriol Junqueras, es reunia avui amb el seu creditor principal, Cristóbal Montoro. Aquest, a més, des del mes de desembre passat té sota control gairebé automàtic el 95% dels ingressos del Govern de la Generalitat, després que el Consell de Ministres aprovés una ordre per la qual qualsevol ingrés de recursos vinculats al FLA o al sistema de finançament havia de passar per la supervisió del Ministeri d’Hisenda. I si bé el FLA ha resolt la devolució de deutes a mitjà o llarg termini, no ho ha fet amb els préstecs a curt termini.

L’Executiu català té en el seu balanç préstecs que vencen a curt termini per 4.891 milions d’euros. El període de devolució d’alguns d’aquests préstecs ja s’ha acabat i la Generalitat està abonant interessos de demora, la qual cosa està generant altre cop problemes a la tresoreria. Per això una de les demandes del vicepresident és que, més enllà dels 7.500 milions d’euros del paquet ordinari per a enguany, Hisenda permeti convertir préstecs a curt termini en préstecs a llarg termini. Però no n’hi hauria prou per calmar la pressió de la tresoreria catalana, que a partir del juliol deixa de pagar cada any per sistema els proveïdors de salut o farmàcia.

Per això Junqueras demana tres coses més: un avançament dels 1.400 milions d’euros que havia de percebre Catalunya al juny per les liquidacions del sistema de finançament del 2014, un repartiment més equilibrat al llarg de l’any del FLA extraordinari, la quantia del qual se sabrà ben aviat, i una rebaixa dels interessos que s’apliquen als préstecs. D’aclarir alguna d’aquestes incògnites, a més, en depenen els pressupostos que Junqueras portarà al Parlament al maig.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_