Selecciona Edició
Connecta’t

Les set cares de Josep Maria Ballarín

Un esbós fugaç de la cosmovisió del particular sacerdot català

Ballarín saluda Lara, recollint el Ramon Llull, el 1997.
Ballarín saluda Lara, recollint el Ramon Llull, el 1997.

Una ràpida mirada a dos dels llibres autobiogràfics més recents de Josep Maria Ballarín, El sac dels records (Efadós) i Mossèn Ballarín per ell mateix, per Jaume Huch (La Butxaca), permet fer un esbós fugaç de la cosmovisió del particular sacerdot.

Barça

“M'imagino el cel com un partit de futbol en què el Barça li fa un gol al Madrid cada minut”.

Escriptura

“Escriure em costa molt”.

“El meu primer llibre es va publicar el 1966; tenia 46 anys. He anat a la televisió als 70 anys; humanament, la meva vida no ha estat de massa èxits, però dono gràcies a Déu per això. Si hagués tingut l'èxit de Mossèn Tronxo als 30, no sé com ho hauria digerit”.

Filosofia

“La vida no és com te la donen sinó com te la prens”.

"Potser no ens adonem que estimar és difícil. No és plorar pels nens del Vietnam –que Déu n'hi do si ho fem–, és aguantar la guitza dels de prop."

"L'humor sense sarcasme és una tendresa”.

“En aquesta vida és tan important saber que sabem com saber que no sabem”.

“Per molt que l'ataconem d'herbes, d'angoixa, de vida fàcil i de neveres, l'home mira instintivament enlaire".

“L'home que sempre va amb careta acaba fet malbé per dins."

“Cal ser pobre i acceptar-se sense encaparrar-s'hi gaire”

"Hem sortit de l'olla dels dimonis i hem tombat a les graelles de la psicologia. Tot té una justificació".

“Estem malalts de soroll”.

“L'economia capitalista remena misèria, vull dir diners; ens té estancats al pal dels turments”.

“Ens han acabat de desmuntar el món i l'home”.

"Marx no es va moure dels seus tretze, la revolució amb fonaments científics. Les seves belles dialèctiques, no obstant això, van caure en mans d'un executiu agressiu, que diríem ara”.

Literatura

“Qualsevol que hagi llegit Cien años de soledad i no l'Odissea, és un analfabet”.

“A Jacint Verdaguer el clergat el va deixar sol. Els savis d'avui se'l salten. Però el poble no l'ha oblidat. És el més gran poeta que ha donat mai aquesta terra”.

Personalitat

“Havia nascut destinat a ser un mocoset de bona casa. Déu em va compadir de mi fent-me en el pobre de la família”.

“Des de molt xic m'he sentit a dir que era una cabra”.

“Vam patir molt a casa. Vam passar una gana terrible durant la Guerra Civil. Tant que, l'agost del 39, van morir el meu pare i la meva germana en quinze dies”.

“No he pogut arribar a surrealista; m'agrada massa la coca de Sant Joan”.

Política

“Des dels 11 anys, amb la proclamació de la República Catalana, sóc de Macià; sempre he tingut per drecera la Catalunya que somiava Macià. Vaig trobar l'esperit de Macià en la serenitat d'Heribert Barrera”.

“El pitjor drac dels catalans som nosaltres mateixos”.

“Sense records no hi ha poble ni gent”.

“Madrid és una capital greument malalta, tant que ni se n'adonen. No hi ha ningú que pugui remeiar-ho. Ho pagarem tots”.

“El rei Joan Carles va fer un bon paper a la Transició; potser va ser l'únic que va aconseguir enganyar Franco”.

“Jordi Pujol és un amic entranyable. Pujol no és pujolista. És tan separatista com ho pugui ser jo. I des de jove, però es va trobar governant”.

“Pasqual Maragall és com un nebot. Cadascun a la seva manera, Pujol i Maragall porten a dins la flor minúscula i tenaç i la fidelitat a la terra. Però han arribat a presidents de la Generalitat. Han fet política des de dalt del tot. No en parlaré”.

“Pujol és el millor polític que ha tingut Catalunya fent allò que Macià no va tenir temps de fer”.

“Pujol és innocent, tant se val, amb la dignitat d'un gran home”.

Religió

“La meva àvia era anticlerical; el meu pare era molt creient però anticlerical i la mare no necessitava capellans. Jo no sabia com eren. El món clerical sempre l'he viscut a repèl. Però com que Déu m'hi ficava, em fa l'efecte que, encara que hagués sabut com eren, també m'hauria fet capellà”.

“He estat un anticlerical. L'Església s'ha mostrat sempre més preocupada pel Papa que per la gent”.

“Confessar és la cosa més bonica que fa el capellà. Ser instrument de la misericòrdia de Déu no es pot explicar”.

“Amb la pau que dóna la pobresa, les engego pel boc gros. Sóc un capellà estrafolari. Em trobaria més a ple a la taverna que no m'hi trobo a la sagristia”.

“Mai hi haurà cristianisme sense un cert regust domèstic, familiar i pobre, com el dels arengs. O el que vulguin, mentre sigui familiar i pobre; Déu es va fer home per conèixer el gust de l'areng”.

“A trompades mai s'acaba amb la fe”.

“Si els cristians ens partim el Pan, no entenc per què no ens partim el pa de cada dia”.

“No podria creure en Déu si no sabés que ens assemblem a Ell”.

“Jesucrist se'ns ha tornat d'una raça desconeguda, entre tants doctors de l'egoisme; no podem ser cristians si abans no som samaritans”.

“Déu no m'ha fet capellà per ser un fuet de la seva justícia, sóc un senyal vivent de la seva misericòrdia”.

“L'Església d'avui fa massa soroll de tancar portes.

“És difícil ser bisbe i conservar l'olor de la terra”.

“El papa Francesc és un miracle. Potser és obra de Joan XXIII des del cel, que a la terra també va ser un miracle.

MÉS INFORMACIÓ