La UE ultima un pacte per edulcorar l’expulsió massiva de refugiats
Els Vint-i-vuit expressen dubtes legals per retornar els refugiats de Grècia a Turquia
Europa s'arrisca a quedar retratada per a la història com el continent ric que, enmig d'una guerra cruenta, és incapaç de gestionar la crisi de refugiats i gesticula per buscar vies legals per a les expulsions fulminants. Els Vint-i-vuit, reunits dijous a la nit a Brussel·les, negociaven per tancar un pacte amb Turquia que permeti la devolució de refugiats sirians des de Grècia per la via ràpida. Els líders van expressar dubtes legals i sobre altres concessions a Ankara.
Europa es disposa a tancar el seu acord més dràstic per frenar el flux de refugiats procedents de Turquia. Els caps d'Estat i de Govern de la UE certificaran aquest divendres, excepte que hi hagi imprevistos, l'arriscat gir que han pactat amb el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu. Ankara vol explotar l'ansietat europea: s'apropa la primavera, que amb el bon temps accelerarà els fluxos de migrants, i tots els plans anteriors han fracassat estrepitosament. Europa ha ressituat un miler dels 160.000 refugiats que esperen a Grècia i Itàlia, i només ha recol·locat 4.000 dels 22.000 que va pactar directament amb Turquia, que acull prop de tres milions de sirians, i altres països de la zona. El continent ha tancat les seves fronteres per l'anomenada ruta dels Balcans occidentals i ha creat un tap a Grècia que manté encallades desenes de milers de persones. L'objectiu és retornar a Turquia les que hi arribin d'ara endavant, fins i tot les persones que tinguin dret a asil, amb un procediment per la via d'urgència que ha despertat grans dubtes legals, fins i tot morals, en un continent que presumeix de valors.
Es tracta de llançar un missatge als sirians perquè no travessin el Mediterrani amb les màfies; perquè esperin en territori turc a ser ressituats directament a la UE. Europa es compromet a admetre tants refugiats sirians com immigrants retorni a Turquia. Per això, ha de donar a Turquia l'estatus de país segur, una cosa que és impossible sense canvis legals substancials: Ankara només ofereix protecció total als europeus, no a altres refugiats.
Turquia, a més, genera grans dubtes pels seus atacs continus a la llibertat de premsa, pel conflicte amb els separatistes turcs i per l'autoritarisme del president Recep Tayyip Erdogan, que ha convertit els seus adversaris polítics en presa fàcil de jutges i fiscals.
Europa és perfectament conscient de tot això, però prefereix mirar cap a una altra banda i comptar amb Turquia com a potència aliada i fórmula per aturar el flux massiu de migrants, que després del milió d'entrades del 2015 pot batre totes les marques aquest any. La UE necessita Ankara i per això, a més de la fórmula per aturar el flux de refugiats, ofereix diverses concessions: 3.000 milions addicionals a partir del 2018 —que se sumen als 3.000 milions que ja han començat a desemborsar-se—, l'acceleració de les negociacions d'adhesió amb la UE, l'accés sense visat dels turcs a la Unió a partir del juny i, sobretot, l'obertura d'una via legal perquè Europa s'endugui de forma massiva, i directament, els migrants amb dret a asil des de Turquia.
El dilema de frenar o fomentar l’efecte crida
La data d'entrada en vigor de l'acord amb Turquia és gairebé més important que el contingut. Els líders s'enfrontaven ahir a la nit a un dilema: si el pacte recull que els retorns a Turquia començaran immediatament, el sistema pot ser que no estigui a punt per assumir aquesta tasca tan ingent. Però retardar la mesura, després d'anunciar-la, pot crear un enorme efecte crida de refugiats i migrants que s'aferrin a l'última oportunitat de quedar-se a la UE sense ser retornats.
Aquesta és una de les claus del text que esperen consensuar avui els caps d'Estat i de Govern europeus amb el primer ministre turc. Alemanya, la principal impulsora d'aquest tracte, advoca per aplicar-ho immediatament. "Cal engegar-ho molt ràpid; si es retarda molt hi haurà aquí un efecte crida", ha admès la cancellera alemanya, Angela Merkel. Però encara s'ha de veure que Grècia estigui a punt per abordar aquest procés legal accelerat requerit per permetre al migrant que demani asil i expulsar-lo poc després.
La Comissió Europea ja ha avaluat les necessitats i considera que és factible fer-ho en poc temps. Per això es requereix una legió d'experts: “dotzenes de jutges”, segons fonts comunitàries, intèrprets, experts en asil, personal de seguretat... Tot això per garantir que els refugiats retornin a Turquia en el termini de dies. L'adaptació de Grècia a aquests processos requerirà l'ajuda d'altres socis europeus i diners comunitaris. Tot i així, Brussel·les confia que aquest enorme desafiament logístic sigui per molt poc temps. Perquè les primeres devolucions, estimen, dissuadiran nous viatges des de Turquia i la via de l'Egeu ja no s'utilitzarà.
Res de tot això serà fàcil. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, es va mostrar a l'inici de la cimera “més caut que optimista”. Tampoc Ankara es mostra convençuda, després de les rebaixes que han aplicat en les últimes hores les institucions europees a algunes de les concessions pactades el passat 7 de març. Tusk i Davutoglu negociaran aquest matí sobre l'esborrany que els Vint-i-vuit han pactat durant la matinada.
Maniobres legals
Els serveis jurídics de la Comissió i el Consell han maldat per trobar un encaix legal consistent per a les devolucions de migrants i refugiats de Grècia a Turquia. No hi haurà devolucions col·lectives, insisteix Brussel·les; cada demanda d'asil rebrà un tractament individualitzat. Però el mecanisme de devolució per la via ràpida desperta més que recels. “Tenim algunes garanties, però no estem convençuts”, va admetre el primer ministre luxemburguès, Xavier Bettel. “El paquet serà difícil d'aplicar i està al límit del que és acceptable en el dret internacional”, va afegir Dalia Grybauskaité, la presidenta de Lituània. Grybauskaite posa el dit en una doble llaga: els acords anteriors han estat un fiasco a l'hora de posar-los en pràctica per l'escassa voluntat de molts dels socis per assumir els compromisos signats. I la mateixa ONU ha mostrat dubtes seriosos sobre la legalitat del nou mecanisme.
Hi ha més problemes. L'obertura de nous capítols en la negociació per a l'adhesió de Turquia a la UE ha portat Xipre a amenaçar a bloquejar el pacte. Xipre manté un contenciós territorial amb Turquia —per l'ocupació del nord de l'illa—, i reclama accés als ports i aeroports turcs. “Si Turquia no compleix les seves obligacions, no hi ha més opció [que vetar]”, va assenyalar el president xipriota, Nikos Anastassiadis. A més, la liberalització de visats no convenç França. El president François Hollande va subratllar que París vigilarà que Ankara compleixi escrupolosament les 72 condicions del Tractat de Schengen si vol que els seus ciutadans circulin per Europa sense visat. El compliment hauria d'arribar a l'abril, perquè la mesura s'activi al juny, una cosa pràcticament inassumible, segons les fonts consultades.
Patrocini alemany
Alemanya, el país més afectat per la crisi d'asil, és el gran patrocinador d'aquest intent per frenar la marea de migrants. La cancellera Angela Merkel s'ha mostrat aquesta matinada optimista sobre el pacte amb Turquia, tot i que ha admès que dels 72 criteris que Ankara ha de complir per obtenir la fi del visat, "encara hi ha 50 o 60 punts oberts". A més, els problemes no paren: el setmanari Der Spiegel es va veure obligat aquest dijous a retirar el seu corresponsal en aquest país per problemes amb Erdogan.
Berlín, que ha pressionat sistemàticament Grècia amb els rescats, és conscient de la necessitat d'ajudar Atenes. Amb 50.000 refugiats atrapats, Grècia és ja el trist escenari de la primera crisi humanitària en territori de la UE des de la formació del club, sobre els anys cinquanta del segle passat. Els grecs són la baula més feble d'un continent que pot quedar molt assenyalat en funció de com es resolgui aquesta situació.
