_
_
_
_
_

Tot el que ha canviat Twitter

La xarxa social acaba de fer 10 anys. Fem un repàs pels seus grans esdeveniments, des del primer tuit d’Oprah Winfrey fins a la primera persona que va arribar al milió de seguidors, Ashton Kutcher

Tom C. Avendaño
Primer piulada d'Oprah Winfrey.
Primer piulada d'Oprah Winfrey.

Oprah Winfrey era la reina de la televisió nord-americana quan va publicar la seva primera piulada el 17 d'abril del 2009. El seu programa de tarda sumava llavors set milions d'espectadors al dia. Aquella mateixa setmana, ara fa set anys, un compte de la xarxa social havia aconseguit per primera vegada més d'un milió de seguidors i va ser el d'un famós, l'actor Ashton Kutcher (ara amb 17,4 milions), i no el d'un mitjà de comunicació, així que Oprah va decidir que era hora de pujar al carro. Va convocar al seu programa un dels fundadors de Twitter, Ev Williams, i amb un portàtil va escriure en directe una piulada destinada a fer d'aquell prometedor invent una xarxa que es conegués i s'utilitzés a tot el país. Les oficines de la companyia es van preparar per a aquell important esdeveniment i van invertir en un servidor nou, el servidor Oprah, només perquè la seva xarxa resistís el tsunami imminent. Però Oprah, coneguda per la seva poca traça amb la tecnologia, mai va arribar a publicar-lo. El que no es va veure a la televisió va ser que en comptes de prémer el botó envia, Oprah va pressionar esborra. Quan va arribar el moment de la publicitat, Williams li va arrencar el portàtil de les mans, va reescriure frenèticament el mateix missatge i va ser ell qui va enviar la històrica piulada.

Ben poc ha canviat a la xarxa social que avui fa 10 anys. Segueix sent un entorn on res surt com esperen els seus creadors. Ells van desenvolupar Twitter com un projecte secundari mentre feien un web per sindicar textos i vídeos. Van presenciar el creixement de la seva eina amb passivitat. El 2 de novembre del 2006 un usuari va començar a posar una arrova davant del nom de les persones a les quals s'adreçava; mesos després un grup de persones va posar coixinets davant de les paraules clau de les seves piulades. Amb el temps, aquests trets es van convertir en característiques fonamentals de la plataforma. No obstant això, hi ha alguna cosa en el que encara no ha canviat: Twitter encara segueix sent el lloc on els individus mouen més masses que les marques i on tothom té alguna cosa a dir. En definitiva, on un famós pot fer tot el que abans no podia fer.

Aquí és on es nota la revolució que ha suposat aquesta xarxa social. Sense necessitat de mitjans, per arribar al públic, les celebrities han anat demostrant facetes inèdites. Alec Baldwin (68 milions de seguidors) es va convertir en un comentarista polític tan imparable que va acabar tenint el seu propi programa a la ràdio pública nord-americana. Quan el moviment de protesta Occupy Wall Street li va plantar cara a l'establishment financer la tardor del 2012, va presumir d'haver rebut el suport públic de Mark Ruffalo (Hulk a les pel·lícules de Marvel) o de Yoko Ono. D'altres, però, van tenir menys sort, com David Bisbal i la seva anàlisi, gens encertada, de la primavera àrab a principis del 2011: “No s'havien vist mai les piràmides d'Egipte tan poc transitades, tant de bo aviat s'acabi la revolta”. Les burles dels usuaris van fer que aquesta frase s'associés tant al cantant com qualsevol dels seus èxits. Amb l'expansió d'aquesta plataforma, aviat es va començar a valorar més la personalitat dels personatges públics. Aquell any Brie Larson era la favorita per guanyar l'Oscar a millor actriu i, de fet, el va guanyar, qui sap fins a quin punt perquè fa anys que alimenta un compte ple d'opinions.

Però la xarxa també ha servit per indagar la vida personal, sobretot, de les estrelles. S'ha convertit en una eina per esbrinar, per exemple, si una parella segueix o no junta. Si deixaven de seguir-se mútuament, com va passar amb Ashton Kutcher i la seva exdona, Demi Moore, i més recentment amb Fernando Alonso i Lara Álvarez, es donava per fet que s'havien separat. També ha servit per fer paròdies, el gènere de la dècada. Els primogènits de Beyoncé i Kate Middleton van tenir molts seguidors de comptes còmics abans de néixer (la casa reial britànica va fer servir la xarxa dels 140 caràcters per anunciar l'embaràs de la duquessa de Cambridge). No hi ha qui se salvi de les burles dels haters. Les reaccions en massa dels usuaris al que passa fora de la xarxa s'han fet cada vegada més populars: Sara Carbonero va protagonitzar tantes burles pels seus comentaris a l'Eurocopa del 2012 que l'etiqueta #graciassara va ser trending topic mundial durant tres dies i titular a tots els mitjans del país.

En l'era d'Instagram i Snapchat, Twitter sobreviu com el lloc on va començar tot. També com a recordatori dels límits de la seva revolució de la fama: Oprah Winfrey ja no té aquestes audiències televisives i els seus 31 milions de seguidors semblen pocs en comparació dels 70 que té Katy Perry. Tot i això, la seva influència segueix sent rendible. El gener passat va guanyar 12 milions de dòlars en anunciar una marca de pa en un dels seus missatges. Twitter ho ha canviat tot, menys el poder d'un famós real.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Tom C. Avendaño
Subdirector de la revista ICON. Publica en EL PAÍS desde 2010, cuando escribió, además de en el diario, en EL PAÍS SEMANAL o El Viajero, antes de formar parte del equipo fundador de ICON. Trabajó tres años en la redacción de EL PAÍS Brasil y, al volver a España, se incorporó a la sección de Cultura como responsable del área de Televisión.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_