Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat tramitarà una llei per blindar la sanitat als sense papers

El TSJC admet a tràmit un recurs del Govern central contra la norma catalana que esquiva el decret contra la universalitat

Immigrants en un centre de salut.
Immigrants en un centre de salut.

La Generalitat tramitarà una llei per blindar l'accés universal a la sanitat a immigrants en situació irregular. El conseller de Salut, Toni Comín, reprèn així una proposta que ja havia estat considerada pel Parlament la passada legislatura i que, per la imminència de les eleccions, va ser impossible d'activar. El titular de Salut ha anunciat aquest matí en una entrevista a Catalunya Ràdio que dimarts que ve l'Executiu donarà llum verda a engegar una norma catalana que garanteixi la universalitat en l'accés a la sanitat. Aquest principi elemental del sistema sanitari espanyol va quedar fulminat amb el Reial decret 16/2012, que lligava el dret a l'assistència a les rendes de treball, és a dir, al fet d'estar assegurat a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Els sense papers es quedaven fora, excepte en tres casos: urgències, dones embarassades i menors d'edat.

La Generalitat sempre es va posicionar en contra del decret estatal –afectava unes 180.000 persones a Catalunya– i va treure successives instruccions que flexibilitzaven els requisits d'entrada al sistema. En un primer moment, el Govern va optar per supeditar la universalitat a l'empadronament, obrint la porta a la sanitat pública a aquelles persones que fes més de tres mesos que estaven empadronades a Catalunya. No obstant això, aquesta instrucció, més indulgent que el decret estatal, provocava igualment casos d'exclusió sanitària i, el 2015, reconeixent implícitament que la seva norma tampoc garantia la universalitat, el llavors conseller de Salut, Boi Ruiz, va ampliar els supòsits per entrar en el sistema: des del moment de l'empadronament, ja es podia accedir al primer nivell d'assistència (els programes d'interès sanitari, com l'atenció a drogodependències, prevenció i atenció al VIH i a l'embaràs i, a més, urgències als hospitals). Al segon nivell (atenció primària i especialista) es passava després de tres mesos de padró.

Malgrat el suport que va generar la norma –la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat), que registrava i comptabilitzava tots els casos d'exclusió sanitària que es produïen al territori, va celebrar la flexibilització de la norma catalana encara que va exigir desvincular-la del padró–, el conseller Comín ha explicat que el Govern central va presentar un recurs contra la instrucció catalana i el TSJC el va acceptar a tràmit la setmana passada. "El Govern podria sol·licitar la suspensió de la instrucció", ha assenyalat Comín. El risc de suspensió de la norma ha precipitat la decisió de la Generalitat i ha obligat Salut a agilitar les gestions per engegar, al més aviat possible, l'engranatge burocràtic que blindi, en una llei, la universalitat sanitària.

Per esquivar el controvertit decret estatal, l'Administració catalana també va signar un acord amb Creu Roja per donar targetes sanitàries a persones vulnerables que, encara que no compleixen els requisits d'accés, necessiten assistència sanitària constant. A l'inici de l'any, Salut havia lliurat 74 targetes a immigrants en situació administrativa irregular i en risc d'exclusió social. A més, divendres passat, la Generalitat va acordar amb l'Ajuntament de Barcelona crear un comitè d'accés per evitar que cap pacient tingui problemes per entrar a la xarxa sanitària per la seva situació administrativa.