Selecciona Edició
Connecta’t

Atrapat per sempre més en les aigües del Delta

Sebastià Albacar Nicolau, el cinquè de nou germans, va ser el comprador de l’‘Anita’

Joan Antoni (esquerra) i Alfonso Albacar, els néts de l’últim propietari del vapor 'Anita'.
Joan Antoni (esquerra) i Alfonso Albacar, els néts de l’últim propietari del vapor 'Anita'.

La família Albacar és una nissaga fecunda amb les arrels a Sant Jaume d’Enveja. Entre els membres de la prole s’hi compten empresaris, terratinents, un alcalde i fins i tot un futbolista d’elit. Sebastià Albacar Nicolau, el cinquè de nou germans, va ser el comprador de l’Anita. Era 1924 i tenia relació amb els adinerats Pons, perquè gestionava una important finca d’arròs al Delta. “Va pagar-ne 11.000 pessetes, una fortuna” . Ho explica Joan Antoni Albacar, el nét del comprador. Detalla que una de les primeres coses que va fer l’avi va ser modificar l’Anita i dotar-lo d’un motor dièsel Bolinder’s “de 400 cavalls”. Alguns documents de l’època matisen la potència i la limiten a 160 cavalls, però, en qualsevol cas, l’Anitas’havia redefinit per poder exercir com a mitjà de transport més eficaç. Tenia capacitat per carregar 800 sacs d’arròs de 80 quilos cadascun i seguia conservant l’esperit de vaixell de línia regular per transportar la gent des del Delta fins a Amposta i Tortosa.

La irregularitat dels cabals de l’Ebre va dificultar mantenir la freqüència de la ruta. Albacar relata que, sovint, el riu era impossible de navegar més enllà de Campredó. En aquest sentit, una crònica del Diario Español, de gener de 1957, fa referència a “la inquietud que embargaba a los pasajeros”. L’escrit revela que el neguit “no les desaparecía del semblante” fins que no veien el campanar del Roser a Ferreries.

El desencadenant de la mort de l’Anita, però, no va ser el riu. Va ser la posada en funcionament del carrilet, el 1927. El vaporet va deixar de ser rendible perquè no podia competir, ni en temps ni en preu del bitllet, amb la nova línia de ferrocarril. La seva última sortida documentada va ser el 28 d’abril de 1929, en el marc d’una excursió conjunta organitzada pels instituts de Reus i Tortosa.

Albacar recorda que la família va deixar l’Anita amarrat a l’illa de Gràcia. El 1937, un tronc arrossegat per una riuada va clavar-se a la proa i va causar una ferida de mort al costellam del vaporet.

Mai més va tornar a veure el sol. Albacar indica que el 1956 van aparèixer uns compradors interessats a reflotar-lo. “Eren uns valencians: ens el van comprar per 45.000 pessetes i van provar de treure’l de l’aigua”. Els fangs del Delta i els anys d’immersió van fer-ho impossible. Les 45.000 pessetes van quedar-se a casa dels Albacar. “Va ser un bon negoci, perquè aquella venda ja ha prescrit i nosaltres seguim sent els propietaris del vaixell”, celebra.